Joan Torrecillas Font té 36 anys. Un bon dia, el 2011, va deixar Marratxí per emprendre una nova etapa vital i professional a Dublín (Irlanda) com a enginyer informàtic. Reivindica la importància de sortir en ocasions de la zona de confort, però ara se sent totalment integrat i valora l’estabilitat del moment. Diu enyorar els gelats i els granissats d’ametla.
-Per què vares elegir aquest destí?
-Varen ser una successió de fets. Als 20 anys, quan vaig començar a viatjar, me varen començar a interessar molt els països del nord d’Europa i de parla anglesa. Una estada de tres setmanes a Londres me va confirmar que jo encaixava en aquella societat. I amb 24 anys vaig estar un any sencer a Estocolm d’Erasmus; també hi vaig estar molt a gust. Després, me vaig preguntar: què faig? Vaig passar tres anys en el Parc Bit, i amb aquesta experiència me va sorgir a través d’uns contactes la possibilitat de venir a Dublín. I aquí som des del 2011.
-Quina és la principal diferència respecte a la vida que duies a Mallorca?
-Sempre dic que la rutina de dilluns a divendres és la mateixa a un lloc i a l’altre: t’aixeques prest, anar a la feina, aturar per dinar, tornar a fer feina, fer un poc d’esport o mirar la televisió… Això sí, aquí no faig ús del cotxe per visitar la ciutat sinó que agaf el tren. En l’apartat de menjar, el plat calent el menj el vespre i el pa amb oli el migdia, contràriament a com es fa a Mallorca. I els caps de setmana sí que hi ha més canvi; vas a un parc, aquí tens platja, però no és el mateix, clar, sobretot pel temps. El vespre sols compartir amb gent més fent una copa que menjant. Podem dir que dràsticament no ha canviat massa la meva vida.
-Què és allò que més trobes a faltar del que tenies a Marratxí?
-De Marratxí m’agrada, per exemple, que qualsevol dia de l’any pots sortir a córrer o a fer una volta gairebé cada dia, perquè el temps ho permet. És el que fan diàriament els meus pares, que viuen a Pont d’Inca Nou, sense preocupar-te per si plourà o nevarà. Pel que fa a la gastronomia, a Marratxí pots menjar un menú per un preu assequible. Aquí, a Dublín, puc mantenir una dieta de qualitat, però a un cost considerable i cuinant a casa. I si surt el sol mitja hora, l’has d’aprofitar.
-Què és el millor i el pitjor de viure fora de casa?
-Concretant, els avantatges són la llibertat per dissenyar la teva vida en tots sentits, socialment, en feina. Tot el que aconsegueixes és gràcies a tu, i això és molt gratificant, ningú no te regala res. D’altra banda, també estàs a un destí que tu mateix has triat. També és bo aprendre un nou idioma, aprendre una nova cultura, guanyes en empatia. Coses no tan positives? Quan ets fora de casa i vius situacions adverses, no és que estiguis sol, però és vera que no tens al costat ni la família ni els amics. També trobes a faltar les teves petites coses, com per exemple el gelat o el granissat d’ametla. Però has d’acceptar i assumir que estàs fora de la teva zona de confort.
-Tens idea de tornar a viure a Mallorca? En quin termini?
-És la pregunta que me fan sempre la mamà i la padrina. És com un boomerang. Clar que sí. Ara mateix és complicat a curt termini: la meva al·lota és irlandesa, tots dos tenim feina aquí, etc. Però segur que arribarà el moment. En tot cas, a l’actualitat, un o dos mesos l’any hi vinc, per gaudir de la gastronomia, del clima i, sobretot, de la gent.
