“Un africà me va dir: ‘Vosaltres teniu el rellotge; nosaltres tenim el temps’”

304

Marga Mayrata Cañellas (50 anys) és massatgista energètica, una tècnica fonamentada en la medicina tradicional xinesa, en la dietètica i la nutrició. S’ha format en distints camps de la teràpia alternativa, i ha viscut a Guinea Equatorial fent un voluntariat de dos anys i mig. Posteriorment, el destí i la feina la varen dur a exercir la seva professió a Itàlia i a Kènia. 

-Per què vares elegir aquests destins?

En realitat no vaig elegir destí, va ser el destí que ma va elegir a mi. Jo vaig seguir les experiències que volia fer des del punt de vista professional. Bé, i també el voluntariat per la feina em va dur a fer la primera passa a Itàlia, a Merano, al nord, en el centre Henry Chenot Palace, un centre de spa de desintoxicació orgànica. Després d’aquí la mateixa feina m’envia a Kènia per reproduir, dins una estructura més petita, un centre similar al de Merano.

-Quina és la principal diferència respecte a la vida que duies a Mallorca?

-Són moltes les diferències: una és el ritme, a Merano tot es fa molt més prest tot, la gent viu el dematí, de dia… Posaré un exemple: vas a un restaurant a les 14h i trobes la cuina tancada, a les 21h, al vespre igual; les botigues a partir de les set de l’horabaixa totes estan tancades. Després, a l’hivern, fa molt de fred, això sí, tens l’avantatge que si t’agrada l’esquí tens molt a prop les millors pistes d’Europa.  Pel que fa a Kènia, allò ja és una altra història. Pole pole, com diuen ells, que en suahili vol dir a poc a poc; allà el ritme i tot és molt lent. Un dia, un africà me va dir: “Vosaltres teniu el rellotge i nosaltres el temps”. D’altra banda, fa molta, molta calor, hi ha una energia molt potent. Àfrica és molt salvatge, hi sents encara la integritat, la força de la natura. I Kènia és un país que jo estim molt i que m’ha donat tant!

-Què és allò que més trobes a faltar del que tenies a Marratxí?

-La mar a prop, respecte a Itàlia, que en 20 min puc anar a fer un bany o a caminar. En general, trobes a faltar els amics i la família, però jo tenc la fortuna que m’adapt molt ràpidament als llocs, i quan som a destí no pens que me falta tal o qual cosa, sinó que pens allò que tenc.

-Què és el millor i el pitjor de viure fora de casa?

-El millor són els avantatges derivats del fet que t’agradi viure el món, la possibilitat de conèixer gent nova, noves obertures mentals, idiomes, noves experiències en cultures diferents. Entendre la diferència i acceptar la diferència en les maneres de pensar, en el costums, etc.  A mi, la rutina i fer sempre el mateix me cansa, per tant me sent molt afortunada de poder fer el que faig. Me sent un esperit lliure.  

El pitjor? Com he dit, sempre vaig a allò positiu, però en tot cas el pitjor és quan un familiar o amic proper no està bé. Voldries ser a prop i no pots per la distància física que te’n separa.

-Tens idea de tornar a viure a Mallorca? En quin termini?

-Sempre, quan aterr amb l’avió a Mallorca, sent alegria dins el meu coret. I sí, segurament tornaré a viure amb molt de gust a Mallorca, però també m’agradaria combinar-ho amb Kènia. Jo necessit moure’m, m’agrada viure el món. Potser un dia me cansaré i segurament serà el lloc on viure, la meva Mallorca, terra estimada.