Vicente Hernández, nascut a Palma al 1958, és des de fa vuit anys director del diariodemarratxi.com, un diari digital que va crear per cobrir la manca de mitjans locals que contassin les notícies de Marratxí. Després de 45 anys dedicats al periodisme, Vicente fa un repàs a la seva trajectòria i reflexiona sobre l’estat actual de la professió. També ens confessa que té ganes de jubilar-se i d’aprofitar el temps al màxim, però abans vol que el seu diari, que va crear des de zero, tingui una continuitat.
¿Quan vas decidir ser periodista, ho vas tenir clar des del principi?
Ja amb 14 anys tenia molt d’interès amb tot el relacionat amb la comunicació, se’m donava bé escriure, fins al punt que vaig ser triat representant del meu col·legi en una final regional d’un concurs de redacció. Als 17 anys vaig ser el responsable de l’edició clandestina de la revista ‘L’Auba’, de les Joventuts Comunistes de les Illes Balears.
¿Com varen ser els teus inicis en el periodisme?
Realment gairebé tota la meva carrera professional ha estat dedicada a la maquetació i a l’edició, els meus inicis van ser en el Majorca Daily Bulletin, diari que continua editant-se avui dia i que està dirigit als residents anglesos, també vaig estar col·laborant amb Última Hora. He de dir que no tinc la carrera de periodisme, en els meus temps no era necessària per a treballar en la redacció d’un diari, molts dels millors periodistes que han passat per moltes redaccions tampoc l’han necessitat, lo que més es valorava llavors era la vocació.
Amb 45 anys d’experiència, ¿què li diries a un jove que està pensant dedicar-se a aquest ofici?
Malauradament, la premsa en paper té un futur negre a causa dels grans costos d’impressió i distribució i que damunt s’han vist agreujats per la reducció de la publicitat, que cada vegada aposta més por les xarxes socials i les pubicacions digitals, que tenen un infinit menor cost de producció i una major facilitat de difusió, de fet, tots els diaris estan reduint cada vegada més les seves redaccions. Per tot això ja no val només tenir una bona formació com a periodista, per lo qual el meu consell per als joves que vulguin exercir aquesta professió és que a més s’especialitzin en el coneixement de tot l’entorn web i xarxes socials.
¿Tornaries a dedicar-te al periodisme si tornassis a tenir 18 anys?
Sens dubte, per a mi és una de les professions més gratificants que existeixen.
¿Quin és el lloc de feina que més t’ha marcat?
La meva incorporació a El Dia de Balears professionalment va ser molt important per a mi, d’una banda significava treballar en el primer periòdic informatitzat d’Europa i per una altra, estar a una redacció extremadament jove (la mitjana no superava els 28 anys), la qual cosa feia que, malgrat fos un diari amb un accionariat molt conservador, treballéssim amb una gran llibertat, que encara que no fos ideològica (això ja ho marcaven les pàgines d’opinió) si a l’hora de triar els temes locals a publicar. Sens dubte també m’ha marcat molt Diariodemarratxi.com, del qual professionalment em sent molt orgullós, ja que m’ha donat la possibilitat de treballar i dirigir el meu propi mitjà de comunicació.
¿Quins records tens de Pedro Serra, considerat un dels millors periodistes que hi ha hagut a les Balears?
Els meus inicis amb ell, quan encara no era el propietari d’Última Hora, van ser una mica durs ja que era una persona molt exigent, amb un fort caràcter i major ambició, aspecte que sense dubte li va servir per a convertir-se en el gran editor que va acabar sent. Al costat d’ell vaig viure l’històric dia (periodísticament parlant) en què en el carreró del carrer San Feliu, a Palma (on estava la redacció i tallers del Majorca Daily Bulletin del qual era el propietari), ens va comunicar que acabava de comprar el diari Ultima Hora (fins i tot ens va dir el preu), i que en aquells moments estava en les seves ‘hores’ més baixes, encara que en poc temps en Pedro Serra va ser capaç de convertir-ho en el periòdic de major difusió de Balears.
Vares fer feina a El Dia de Baleares, que posteriorment es va fusionar amb Diario 16 i després amb El Mundo. ¿Per què vas deixar El Mundo, tot just quan eres subdirector de Producció?
Perquè, com se sol dir, ‘vaig morir d’èxit’, cada ascens tenia el seu increment d’estrès i en el món de la premsa és un dels entorns laborals en el més es sofreix, això juntament amb els horaris complicats que comportava en en aquella època, parlo en passat perquè això ha canviat bastant, ara el tancament d’un diari es duu a terme sobre les 11 de la nit, en els meus temps hi havia dies que m’anava a casa a les 2 de la matinada, per la qual cosa, desprès de molts d’anys, vaig decidir tenir una vida més tranquil·la, tranquil·litat que vaig aconseguir en el setmanari Part Forana.
¿Com vas decidir crear diariodemarratxí.com i convertir-te en emprenedor i ser el teu propi cap?
Després de desaparèixer el setmanari Part Forana, vaig estar un temps treballant a la impremta digital que té un dels meus germans, i un dia parlant amb ell comentavem l’estranyesa que un municipi com Marratxí, amb tants nuclis poblacionals disseminats no tingués un mitjà de comunicació local, que a través de la informació contribuís a la seva cohesió, aconseguint amb això a fomentar un sentiment de poble del qual, crec, excepte excepcions, el nostre municipi manca. Als tres mesos d’aquesta conversa va néixer Diariodemarratxi.com.
¿Com és una jornada com a director de diariodemarratxi.com?
Bé, diàriament li dedic una mitjana de sis a set hores, encara que executades amb molta flexibilitat, ja que l’informació no té horaris, hi ha dies que a les quatre de la tarda ja he acabat i altres en què el matí ha estat tranquil i la tarda es complica.
¿Creus que els mitjans insulars donen una bona información de Marratxí i de la resta de municipis de Mallorca?
La tremenda crisi econòmica que estan sofrint des de fa temps els grans mitjans en suport paper ha fet que hagin reduït la seva paginació, i en conseqüència espai per l’informació de la part forana, però com a contrapartida no s’entén que no potenciïn la informació local dels municipis de Mallorca en les seves edicions digitals. Apart de que les informacions, que pel seu interès molt estrictament local, no tenen cabuda en un mitjà de comunicació generalista, fa indispensable, com succeeix en altres municipis, de l’existència de digitals com en el nostre cas, diariodemarratxi.com.
¿Com veus l’estat de salut del periodisme i de les condicions laborals dels periodistes?
El periodisme i els periodistes estan passant pel seu pitjor moment, i lo trist es que el problema no és conjuntural. La crisi econòmica que pateixen els mitjans de comunicació ha provocat molts acomiadaments dels quals no s’han lliurat cap de les redaccions dels diaris de les illes i l’aparició de les edicions digitals no ha suposat cap increment de les plantilles de periodistes, ja que són els mateixos que fan l’edició en paper. Pràcticament totes les capçaleres de les illes (menys l’Última Hora, i crec que li queda poc) són propietat de grups periodístics amb seu en la península que han mercantilitzat la professió periodística, la qual cosa ha provocat la precarietat laboral del periodista, així com el seu prestigi i influència, minvat, sens dubte, per la influència de les xarxes socials.
¿Quins han estat els millors i els moments més difícils que has cobert a Marratxí?
Sens dubte el pitjor moment va ser cobrir l’accident d’una avioneta que acabava d’enlairar de Son Bonet en la qual van morir 3 persones al maig de 2013, va ser molt dramàtic perquè quan vaig arribar encara estava l’avioneta en flames i s’estaven rescatant els cadàvers, van morir abrasats, no per l’impacte en el sòl. Bons moments hi ha hagut molts, no sabria dir-te un.
A més de diariodemarratxi.com, també vas crear diariodecalvia.com. Conta’ns l’experiència.
Si, tres mesos després de llançar diariodemarratxi.com també vaig treure diariodecalvia.com, ja que vaig veure que Calvià tenia les mateixes característiques territorials que Marratxí, nuclis poblacionals dispersos i un gran municipi sense cap digital d’informació local destacable. Ho he tingut fins a aquest passat estiu, després de set anys de dirigint-lo, però l’intens treball que comportava editar dos diaris i la dificultat que generava la distància per viure a Marratxí, ha fet que el vengués a una empresa de comunicació amb seu a Calvià, la que, sens dubte, millorarà el contingut informatiu, assegurant així la seva continuïtat.
Tens 63 anys, duus 45 anys treballant, ¿fins quan continuaràs fent feina?
Si et dic la veritat, tinc ganes de jubilar-me, no perquè em senti cansat o mancat d’il·lusió, tot el contrari, ja que diariodemarratxi.com està vivint els seus millors moments en quant a difusió, ja que en l’actualitat té una mitjana de 25.000 a 30.000 visites mensuals, però la vida és curta i vull dedicar els anys que em quedin a les aficions que el treball no em deixa desenvolupar, practicar una mica d’esport, pintar, i sobretot, viatjar, però abans d’això he de trobar, com he fet amb diariodecalvia.com, a persones que siguin capaces de donar continuïtat a diariodemarratxí.com.
