“Si no es prenen mesures de sostenibilitat, Balears serà insostenible”

122

Anna Traveset va néixer a la Seu d’Urgell, però fa trenta anys que viu a Mallorca. Resideix a Marratxí des de fa 19 anys i es declara marratxinera, el lloc on han estudiat els seus fills i on ha conegut grans amistats. Anna Traveset té un caramull de projectes en marxa, d’expedicions, i a més, és la representant del CSIC a les Balears, tutora de diferents doctorands i professora universitària. És una entusiasta de la ciència i del medi ambient, i recorda que cada ciutadà pot fer coses importants per reduir l’escalfament global.

-Com va rebre la notícia del premi Ramon Llull. Un guardó que se suma a altres molt prestigiosos com el Jaume I.

Doncs amb moltíssima il·lusió i amb un sentiment de molta responsabilitat.

-Vostè és l’ecòloga més citada del país, una autèntica referència. Com veu l’estat de la ciència a Espanya i a les Balears?

Bé, allò de les cites dels treballs va variant entre anys, i depèn del rànquing que s’usi per a veure-les. Sempre és bo saber que els treballs que fas serveixen a altres per anar avançant la ciència, però el nombre de cites és sols un dels factors que cal mirar a l’hora d’avaluar si un fa o no bona ciència. Sobre l’estat de la ciència: a Espanya, i a Balears, es fa molt bona ciència, i afortunadament, això s’està apreciant cada cop més per moltes institucions i per la gent en general. Les inversions en ciència han augmentat darrerament, la qual cosa està molt bé, però encara queda molt camí per a recórrer fins a arribar als nivells de molts altres països europeus.

-Vostè ha estat molt crítica pels darrers resultats de la COP26 per la manca d’amplitud de mires dels governs i per no pensar a llarg termini. S’ha sentit decebuda?

És realment frustrant veure la urgència que tenim davant l’escalfament global i que la majoria de governs, especialment d’alguns països molt poderosos, no apliquin les mesures que calen per a frenar-lo com més aviat millor. No obstant això, sembla que en la darrera dècada s’ha incrementat la conscienciació ciutadana pels riscos de l’escalfament global, però no acaba de concretar-se en mesures estatals contundents. Efectivament, la conscienciació ciutadana és cada vegada més gran, però encara és una minoria la que està disposada a ‘sacrificar’ benestar, i els governs van molt lents aplicant les mesures contundents que caldria (com per exemple reduir les emissions de CO2 promovent més l’ús del transport públic).

-Un estudi de la UIB i de l’IMEDEA que vostè coordina estudia si l’acció humana està amenaçant les xarxes tròfiques. Com es desenvolupa aquest fenomen?

El que volem examinar és l’impacte de les espècies invasores, introduïdes pels humans, sobre el funcionament de les comunitats insulars natives, comparant illes habitades amb illes no habitades i sense invasores.

-El segle XX ha estat d’un creixement immens i al segle XXI estem veient les conseqüències. Com es troben els ecosistemes?

La majoria dels ecosistemes estan ja molt alterats per les activitats humanes. Hi ha ben pocs llocs de la Terra que es poden considerar absolutament ‘pristins’. Hi ha una gran pèrdua de biodiversitat arreu del món, i llocs remots com el mateix àrtic estant també patint indirectament de les activitats humanes mitjançant l’escalfament que provoca el desgel en aquelles latituds fent que, per exemple, espècies com l’os polar, estigui minvant a una gran velocitat. Es prediu que en pocs anys aquesta fantàstica espècie pot haver desaparegut del planeta!

-Realment som a temps d’aturar tot el mal que hem fet o arribem tard?

Sincerament, crec que ja fem tard. Ja hem perdut molta biodiversitat que no es pot recuperar. I les illes són particularment vulnerables a les activitats humanes. Més d’un 60% de les espècies que ja s’han extingit vivien sols a les illes. Però això no vol dir que hàgem de tirar la tovallola, el que hem de fer ara és aturar més destrucció, restaurar tots els ecosistemes naturals que puguem i aprendre a conviure més amb la natura. No podem oblidar mai que els humans som part de la natura, no podem viure d’esquena a ella. I l’hem de cuidar perquè és l’únic cas que tenim. No hi ha planeta B.

-Quines accions de gran impacte, i viables, ajudarien a aturar l’escalfament global?

Cal frenar les emissions de CO2 tot el que es pugui a la vegada que cal restaurar molts dels hàbitats que són captadors d’aquest element.  Els boscos, per exemple. Però hem desforestat moltíssim arreu… Sols cal veure el que està passant a l’Amazònia (el govern d’en Bolsonaro està fent desaparèixer grans masses forestals a gran velocitat), a Indonèsia, a l’illa de Borneo, la llista és ben llarga… Per altra banda, s’està treballant des de diferents àmbits per a captar aquest excés de CO2 de l’atmosfera, amb diferents tipus de tecnologies, però encara estem lluny de poder eliminar-lo, i pot ser que això no sigui mai possible del tot. Per tant, el que cal fer és deixar d’afegir-n’hi més.

-Què poden fer els ciutadans a ca seva?

Els ciutadans podem fer moltes coses. Aquí van alguns exemples: promoure el consum de proximitat i no estar contínuament demanant coses per ‘Amazon’ que vinguin de l’altra punta del món (per exemple de la Xina), usar menys el vehicle particular i caminar més -o anar amb bici-, que a part és bo per la salut, sobretot per a distàncies curtes clar, comprar productes com fruita i verdura de temporada, que no s’hagi d’importar de països llunyans, consumir menys carn -ja que implica més desforestació i més contaminació- reciclar tot el que es pugui, evitar el consum de plàstic sempre que sigui possible, etc.

-S’atreveix a anticipar com estarem d’aquí a 20 anys a les Balears?

No soc cap visionària, però sols sé que si no es prenen mesures de sostenibilitat, Balears serà insostenible- així de senzill. Cal apostar per un desenvolupament econòmic tenint en compte que els recursos són limitats, sobretot a les illes. No podem, per exemple, admetre el màxim de turistes. Així es matarà la gallina dels ‘ous d’or’, això ja se sap. Els mateixos empresaris relacionats amb el turisme ho saben. Cal ser valents i creure’s de veritat que és preferible una millor qualitat a més quantitat de gent entrant a Balears.

-Pot explicar-nos com és un dia de feina i en quins projectes es troba treballant actualment?

Recentment, he estat fent feina de camp a les illes Galàpagos i després he fet el mateix a l’arxipèlag de Cabrera, ja que coordin un projecte en el qual estem estudiant l’impacte de les espècies invasores a les illes sobre les xarxes tròfiques. A la primavera és quan tenim més feina de camp. També perquè fem feina en un altre projecte de pol·linitzadors i aquests estan sobretot a la primavera. Quan no estic al camp, vaig a l’IMEDEA, on tinc el laboratori i allà estic supervisant una colla d’estudiants predoctorals i investigadors  postdoctorals. M’agrada més fer feina al camp però també gaudesc analitzant les dades i escrivint els articles científics i reunint-me amb el meu equip, que ara és força gran, i discutir resultats. Soc molt afortunada perquè m’encanta la meva feina.

Quina és l’expedició científica que més li ha impactat?

Des de 2010 estic fent feina a les illes Galàpagos, per mi això és un paradís, i em sento també molt afortunada de poder fer-hi feina. Estem sempre aprenent molt aquí. Són encara unes illes bastant ‘pristines’, òbviament em referesc a les que no són encara habitades. A les que hi viu gent, ja també està alterant-se tot a gran velocitat. Cada any venim i notem el creixement poblacional que s’està produint i és una mica trist.

-La ciència ha tornat a recordar durant la pandèmia el seu caràcter essencial. El Govern tracta de promoure les vocacions femenines STEM, com ho veu vostè que també és professora universitària?

Les dones tenen un poder impressionant i d’aquí no res esper que ja no calgui ni celebrar el dia de la nina i la dona en ciència. Em sembla fantàstica la feina que s’està fent des del Govern balear promovent les vocacions STEM. Esper que continuï així governi qui governi en un futur. Això ja no té marxa enrere.

-Què ens pot dir de Mallorca des del punt de vista de la biodiversitat, de com es troba i de com ha evolucionat en els darrers 30 anys.

Mallorca ha estat molt alterada, sobretot la part de la costa, però encara queden punts molt interessants i que cal preservar. Tots els parcs, tant el nacional de l’arxipèlag de Cabrera com tota la colla de parcs naturals que hi ha alberguen una biodiversitat molt alta. I molta d’ella encara està per a descobrir, sobretot de ‘bestioles’ petites. Fa pocs anys vam trobar, per exemple, una abella nova per a la ciència, i contínuament s’estan trobant noves cites d’espècies per a Balears.

-Vostè va néixer a Catalunya però fa uns trenta anys que viu a Mallorca. Supòs que mai no imaginava quedar-se aquí durant tants d’anys.

Vaig néixer a la Seu d’Urgell. Vaig venir de viatge de fi de curs (3r de BUP) i efectivament, mai m’hauria imaginat que acabaria vivint aquí.  També em sent afortunada de poder gaudir vivint en aquestes illes. Ara mateix no m’imagin vivint fora d’una illa com Mallorca.

-Des de quan viu a Marratxí i per què va escollir aquest municipi per viure i què té d’especial per vostè?

Des de l’any 2003 visc a Marratxí. Quan vaig venir amb la meva família cercàvem un lloc prop de Palma i tranquil. He fet amistats aquí, els meus fills van estudiar a l’escola i a l’institut aquí i ja em sent marratxinera!