Rolando Uríos: “No és impensable veure el Club Handbol Marratxí a la Lliga ASOBAL d’aquí a quatre o cinc anys”

187

El seu nom està vinculat a l’èxit. Rolando Uríos (Cuba, 1971) va ser campió del món d’handbol el 2005 i medalla de plata amb la Selecció Espanyola a l’Europeu de 2006. A més, com a jugador va guanyar quatre lligues ASOBAL, tres Champions i copes del Rei amb el Balonmano Ciudad Real. Des del mes de febrer, du les regnes del primer equip del Club Handbol Marratxí, que ha aconseguit l’ascens a la Primera Divisió.

-Quina valoració fa de la temporada del Club Handbol Marratxí, que s’ha saldat amb l’ascens a la Primera Divisió?

-Quan vaig arribar, el mes de febrer, el primer objectiu que me vaig marcar com a entrenador va ser el de guanyar la Lliga, cosa que vàrem aconseguir sense problemes. El segon objectiu era aconseguir l’ascens, i ens va faltar poc. Era un repte difícil, amb jugadors joves i sense disposar al principi d’un pavelló on poder entrenar regularment al llarg de la setmana. Al principi, l’equip només entrenava dues vegades setmanalment, i jo vaig dir que això era molt poc, mínim havien de ser quatre dies d’entrenament. Finalment, ens vàrem quedar molt a prop de pujar directament, però sembla que, per la renúncia d’altres equips, la temporada que ve jugarem a la Primera Divisió Nacional. La valoració, per tant, no pot ser altra que molt bona.

-Quines han estat les claus de l’èxit, en la seva opinió?

-Justament aquest fet va ser una de les claus. El fet de poder entrenar quatre dies en el pavelló del col·legi La Salle, gràcies a la intercessió de l’Ajuntament, ens va possibilitar créixer i millorar com a equip. D’altra banda, les ganes i la motivació de l’equip varen propiciar que féssim una bona temporada. Hem de tenir en compte que els nostres jugadors no són professionals, sinó que tots o bé estudien o bé fan feina. El cas és que després de dures jornades s’havien de posar a entrenar a les nou del vespre. Des d’aquí, el meu reconeixement a la seva implicació i al seu compromís.

-¿Seguirà Rolando Uríos al capdavant de l’Handbol Marratxí? Si és així, quin seria l’objectiu de la propera temporada a la Primera Divisió Nacional?

-Sí, ho he parlat amb el president, Jesús Alguacil, i continuaré vinculat al club. L’objectiu a la nova categoria serà, en primer terme, mantenir-nos, però jo som ambiciós i vull aspirar a quedar entre els cinc o sis primers classificats. Ho haurem de lluitar, però hi veig possibilitats. Extraesportivament parlant, és ben clar que ens fan falta patrocinadors per costejar les despeses que comporta la nova categoria.

-¿Què va ser el que el va dur a recalar en un club modest com l’Handbol Marratxí, vostè que ho ha estat tot en l’handbol mundial?

-A veure, jo havia estat entrenant a Alemanya, però quan me va arribar l’oferta del Club Handbol Marratxí a través de Gerard Mwanjele no m’ho vaig pensar dues vegades. Me va agradar molt el projecte que me varen plantejar, i vaig venir de tot d’una. Des del primer moment, he vist tothom del club molt il·lusionat i molt motivat i això, és clar, m’agrada i també me motiva a mi.

-El fet que vostè ho hagi guanyat gairebé tot a l’handbol també deu a ver estat important per a la motivació dels jugadors…

-No som jo qui ho hauria de dir, però si ha estat així, si la meva trajectòria, en el Balonmano Ciudad Real i amb la Selecció espanyola, ha pogut ser un fet motivador per als jugadors, millor que millor.

-¿Què li falta a l’handbol per arribar a ser un esport de massa, un esport mediàtic?

-En la mateixa pregunta hi ha la resposta: falta que els mitjans de comunicació ens donin més suport, ens facin més cas, com havia passat no fa tant de temps, abans de la crisi. Evidentment, no podem ni volem comparar-nos amb el futbol, que és d’un grandíssim impacte, però sí que volem créixer i crec que, en aquest sentit, la Lliga ASOBAL està recuperant a poc a poc el nivell que sempre havia tengut.

-¿Quin missatge adreçaria als joves jugadors que s’estan plantejant com a meta arribar al més alt, al professionalisme en aquest esport?

-El missatge és clar: amb ganes, determinació, esforç i constància, els reptes s’aconsegueixen o hi ha opcions d’aconseguir-los. En el cas de Mallorca, el problema de l’handbol és que no hi ha un equip de referència, com si tenen, per exemple, el futbol, el bàsquet o el futbol sala. Esperam que aquesta referència poguem ser nosaltres en un futur. De fet, aquest cas, el del Palma Futsal ens pot servir a nosaltres com a referent, perquè fent feina a poc a poc i des de la base han arribat a on són ara. Com dic, hem d’anar cremant etapes i creixent, però no és impensable, sobretot si hi ha suport econòmic darrere el club, que l’Handbol Marratxí en un horitzó de quatre o cinc anys pogués estar competint a la Lliga ASOBAL.

-Vostè s’hi veuria en aquest projecte a llarg termini?

-I tant, per què no?

-Vostè ha estat i és un referent per a molts joves esportistes. ¿Quins esportistes ha admirat o admira Rolando Uríos?

-Sincerament, un esportista que admir moltíssim i des del primer dia és Rafa Nadal, que crec que és un exemple dins i fora de les pistes. Encarna molts valors i tots ells molt positius. És un referent claríssim del món de l’esport. Per altra banda, també admir la trajectòria de Pau Gasol i el talent increïble de Michael Jordan. En el cas de l’handbol, un referent ha estat i és Talant Dujshebaev, que va ser company meu a Ciudad Real i a la Selecció.

-L’esport femení està creixent molt i molt ràpidament en molts aspectes. També en l’handbol?

-Sí, també ho fa, potser no a la velocitat que tots voldríem, però ho fa, ja ho crec que sí. La Lliga femenina espanyola de cada vegada és més potent i el fet que es retransmetin partits pel canal públic Teledeporte ajuda molt. És un fet que reivindic també per a la Lliga ASOBAL, perquè, com dèiem abans, el suport mediàtic és molt important per al creixement d’un esport.

-Com cubà de naixement que vostè és, com veu a Cuba en aquests moments?

-La situació va millorar un poc amb la visita que hi va fer, fa uns anys, Obama, però si el país no s’obre al món la societat cubana ho tendrà difícil, sobretot el gruix de la població, que passa per moltes dificultats. Jo hi tenc ma mare i germans, i sé de les dificultats que passen pel que fa a tenir aliments de primera necessitat. I també pens que polítiques com les de Trump no ajuden en res.

-Què destacaria de Marratxí?

-Marratxí és un lloc que m’agrada molt, igual que de fet tot Mallorca. En el municipi i a tota l’illa es viu molt l’esport, i com a esportista que som, aquest fet m’agrada molt.