Mavi García, ciclista: “Si tots poséssim més sentit comú sortiríem més fàcil d’aquesta situació”

836

No va néixer a Marratxí, però sí que va viure en el municipi diversos anys, una època que recorda amb afecte “perquè em vaig recórrer tots els seus carrers entrenant”. S’acaba de proclamar Campiona d’Espanya en contrarellotge i prova en línia, i ja es prepara per als Jocs Olímpics de Tòquio del pròxim any… si és que s’aconsegueixen celebrar.

Ve de guanyar dues medalles en el Campionat d’Espanya i encara així, li llegeixo en entrevistes que encara vol més i pot donar més de si. És aquesta la clau per a aconseguir els triomfs? El no conformar-se?

Bé, cadascuna veu una mica les coses a la seva manera, però sempre és bo mirar més enllà per a millorar i aconseguir nous reptes.

Assegura també que està en el millor moment de la seva carrera, Com ha portat el confinament? En quins aspectes li ha canviat com a persona i professionalment?
Han estat mesos durs per a tots, i és veritat que al principi em va costar una mica assumir la situació. Però després, com a sòl fer, li vaig veure la part positiva i m’ho vaig prendre millor i amb molta calma. M’he adonat una altra vegada que, davant situacions adverses, solc treure el millor de mi.

Dona, esportista, ciclista. Li ho ha posat la vida fàcil?
Aconseguir objectius i aconseguir triomfs mai és fàcil. Ningú m’ha regalat res i he anat pujant des de baix, treballant tot el dia i fent esport fins a arribar fins aquí. Constància.

Va passar del duatló al ciclisme… En els canvis i nous reptes se sent còmoda?
No va ser fàcil el canvi i, sobretot al principi, el ciclisme és un esport complex i molt dur en molts sentits. Ara estic bé i amb ganes de continuar.

En aquesta segona onada de la pandèmia que travessa Balears i tot el país es mira molt als joves com a responsables. Quina és la seva opinió? Per què sembla que la joventut sempre és la culpable de tots els mals?
Saps? És molt difícil manejar aquesta situació i no crec que tampoc se’ls pugui tirar tota la culpa. Ens ha faltat una mica més de conscienciació, missatges més directes per als joves, però també crec que és qüestió de sentit comú. Si tots poséssim més d’això, sortiríem molt més fàcil i ràpidament d’aquesta situació

S’ha parlat molt també que hi ha hagut un pla per a tornar al futbol de manera segura, als restaurants de manera segura, a les platges de maneres segura… Pensa que el seu esport ha estat igual de valorat i respectat?

Ara sí, encara que al principi va ser difícil que s’entengués que això és un treball també. Ara penso que som uns privilegiats per poder fer-ho de manera segura.

En diverses webs s’assenyala que vostè va néixer a Marratxí, però no és cert. Encara que si que ha viscut anys en el municipi… Quins records té? Ha entrenat per algunes dels seus carrers?
No sóc de Marratxí, però sí que és cert que he viscut dos anys en Es Caulls i un any i mig en El Figueral. M’agrada molt el municipi i tota aquesta zona que, a més, conec molt bé perquè me l’he recorregut corrent tots els racons. El destí ara m’ha ofert un altre lloc on viure i també em sento molt a gust.

Si hagués de definir-se a si mateixa, què diria?
Lluitadora, tossuda, fort i lliure.

En l’horitzó, els JJOO de Tòquio. Si se celebren finalment en 2021… Li beneficiarien aquests mesos extra d’entrenament? Quin és l’objectiu que s’ha marcat?
Penso que aquest hagués estat un bon any per a això, per a intentar fer un bon paper, però espero poder estar a l’altura per a l’any que ve. El meu objectiu és poder ser allí i gaudir de tot.

I quan deixi l’esport a nivell professional, què li agradaria fer?
Tinc moltes coses en ment, però ara no puc decidir ni saber com serà. Vull estar centrada en aquest moment i després ja veurem.