“He canviat el cotxe i les distàncies per la bicicleta diària”

243

Bàrbara Sureda té 27 anys i bon dia del 2016 va decidir fer les maletes i cercar noves experiències vitals a Holanda, més concretament a Amsterdam. Graduada en Psicologia, ja hi du tres any i mig, fent feina com a assistent de responsable d’un establiment de venda de roba (assistant store manager). En aquest temps, s’ha habituat a fer de la bicicleta el seu mitjà de transport quotidià… A la ciutat on viu és la cosa més normal del món…

-Per què vares elegir aquest destí?

-Després de fer una recerca sobre quin era el país que tenia un millor nivell d’anglès (i descartant des de el primer moment el Regne Unit perquè no volia trobar-me amb massa espanyols en el meu camí), vaig decidir venir a Amsterdam, perquè era la ciutat més preciosa més guapa en què mai havia estat. Sense saber massa bé què m’hi trobaria ni tenir massa més informació sobre el país. Va ser un poc arriscat, però coneixia diverses persones que estaven vivint aquí en aquell moment que me varen animar bastant a prendre la decisió i me van ajudar durant el meu procés d’instal·lació.

-Quina és la principal diferència respecte a la vida que duies a Mallorca?
-Tot just graduada en Psicologia va ser quan vaig decidir partir i començar a fer feina a una botiga de roba. Vaig passar de ser estudiant i viure en família nombrosa a estar sola i cercar-me la vida. Vaig passar de viure al camp a viure en un pis totalment cèntric; vaig canviar el cotxe i les distàncies per la bicicleta diària, vaig separar-me dels meus amics de tota la vida per fer amistats noves i començar a parlar no un sinó dos idiomes més. Després et comencen a canviar els hàbits alimentaris, dinar i sopar ben prest, i comences a enyorar els menjars de la mama i tots aquests menjars típics nostres.

-Que és allò que més trobes a faltar que tenies a Marratxí?

-El que més trob a faltar és la família. Quan vivia a Mallorca estava cansada de la rutina, l’illa se’m va quedar petita i al final sempre hi feia el mateix. Però quan ara hi vaig, valor molt més tot el que tenia allà. Els dinars dels caps de setmana i estar tots junts, reunir els meus amics i posar-nos al dia com si no hagués passat el temps.

-Què és el millor i el pitjor de viure fora de casa?

-El millor per a mi ha estat el fet de viure constantment noves sensacions. Conèixer gent,  aprendre anglès i holandès, viure en una ciutat que té coses a fer 365 dies l’any, aquí no tenc temps per avorrir-me. Aprens a ser molt més tolerant, perquè vius envoltada per diferents cultures i fas amics de diferents parts del món, i aprens a respectar i a ajudar els altres, perquè en algun moment t’hauràs vist sola i la persona que menys esperes és la que t’ajudarà. El pitjor és que de vegades te sents sola, i lluny del que és ca teva, en ocasions tens sentiments d’ambigüitat perquè sents que pertanys a dos llocs diferents al mateix temps.

-Tens idea de tornar a viure a Mallorca? En quin termini? -De moment, i veient la situació actual d’Espanya, me pens quedar una miqueta més per Holanda. Aquí la qualitat de vida és bastant alta i la ciutat té molt per oferir per a gent de la meva edat, des d’oportunitats laborals fins a ajudes per a qualsevol cosa. Ara bé, sempre he dit que el meu futur el veig a Mallorca. Quan el meu cos me demani un poc més de tranquil·litat, me plantejaré la tornada.