More Murk és la primera exposició que es pot visitar en s’Escorxador de Marratxí després de la pandèmia del coronavirus. Una mostra formada per pintures i escultures en les quals Joan Oliver resumeix la seva experiència durant el confinament.
-La seva anterior exposició portava per títol ‘Murky’, alguna cosa així com tèrbol. Ara ha optat pel títol ‘More Murk’. És una evolució del seu treball anterior?
-En realitat per a mi és molt difícil buscar un nom que doni sentit a una mostra. Però crec que, en aquest cas, ve a explicar molt bé l’època que hem viscut i de la qual encara ens estem despertant. Han estat temps d’incertesa, d’angoixa, amb moments alts i baixos, i jo he volgut llançar una mica de llum i esperança.
–Parla de posar llum a aquesta època, però les seves peces continuen movent-se en el blanc i negre i resulten, com menys, inquietants…
– Això m’han comentat els qui ja l’han vist, que han pogut sentir el que jo he sentit creant en el meu taller. Però és que també és temps de reivindicar que la vida no és sempre de color de rosa, que també hi ha bellesa en els moments menys alegres i que es pot contestar amb un “no estic bé” a la pregunta de com et trobes. Ha d’haver-hi espai també per al que no és bonic.
–Altres artistes ens han confessat que han estat incapaços de crear durant el confinament. No ha estat el seu cas…
-M’he sentit com a la muntanya russa Dragon Khan. Amb unes pujades i baixades tremendes. Hi ha hagut dies de paràlisi total i altres que utilitzava el meu taller com a via de fuita i un canal d’expressió. Per a mi, poder tenir l’estudi ha estat una manera de viatjar.
-Precisament ha distribuït alguns d’aquests quadres a la sala petita com si estiguessin penjats en el seu estudi…
– Sí, l’he planificat així perquè apareguin de manera cronològica i s’entengui millor el procés que he i hem passat. Dies més foscos, uns altres més grisos, uns altres més de llum… un confinament a través de la pintura.
-I ara què?
-Els artistes, la cultura en aquest país sempre ha anat a contra corrent. Ens sentim més que mai abandonats, sense un pla específic per a nosaltres. Però per això precisament vaig proposar fer aquesta exposició, com una picada d’ullet al sector per a dir que cal reivindicar-se i activar-se com a artista. És la nostra obligació demostrar al públic que som aquí. Tothom conviu amb la cultura d’una manera o una altra; la tenim tan interioritzada en el nostre dia a dia que ningú s’ha parat a pensar qui és el que crea i en quines circumstàncies els fa.
-Pot viure d’això?
-Fins ara podia malviure (riures). Ara ens toca començar una altra vegada de zero fins a aconseguir un ritme.
–No perd l’esperança? No ha pensat a llançar la tovallola?
-El meu és vocacional. Em recordo de petit com anava precisament a s’Escorxador a fer peces de ceràmica, com en el meu col·legi, en el Costa i Llobera, de Pòrtol, ens animaven a això. Per a mi és una necessitat vital, encara que no sigui rendible.
More Murk
Del 18 de juny al 8 de juliol en s’Escorxador (Marratxí)
Camí de n’Olesa, 139
De dimarts a dissabte, de 18 a 20 hores.
