Cristina Gómez, escriptora resident a Marratxí, ha publicat la novel·la “La niña que quiso cambiar el mundo”, un llibre que ha suposat el seu debut com a novel·lista. Una obra en la qual l’escriptora exposa la capacitat de les persones, nins i adults, de sobreposar-se, i fer ús de la seva pròpia capacitat per canviar les coses.

Irisa Roca volia canviar el món, fer història. Quan va complir deu anys alguna cosa sorprenent li va passar. El seu món va canviar i va descobrir un de nou. Un que li agradava molt més, que s’adaptava més a ella; un que li va fer comprendre realment qui era. Qui no voldria viure el que li va passar a Irisa?

La novel·la, publicada al març d’enguany, s’ha començat a treballar en alguns col·legis, en el darrer cicle d’educació primària. Cristina Gómez, nascuda a Ciudad Real, porta 15 anys vivint a Mallorca, on treballa com a terapeuta ocupacional en l’Ib-salut.

Com va sorgir la idea d’escriure aquesta novel·la?

Aquesta novel·la va sorgir a partir d’un conte que vaig escriure per a nins fa dos anys. Per la meva feina intentava en aquest conte lluitar contra l’estigma dels trastorns mentals. Vaig idear el País de l’Acceptació, on la nena viatja i transcorren tots els fets. Vaig pensar que era un tema que podia explotar i arran d’aquí va sorgir la idea.

Quin signigicat tenen els noms dels llocs que apareixen a la novel·la, com el país de l’Acceptació o l’illa d’Identitat?

La trama de la novel·la transcorr en el país de la Acceptació, que és un lloc fictici. No obstant això, guarda certes similituds amb les Illes Balears.Una cosa que he fet intencionadament. Ha estat la meva manera de fer l’ullet a aquesta preciosa comunitat autònoma que em va acollir fa anys. L’illa Identitat és la capital de país, i és on es desenvolupa la major part de la història. En segon lloc, tenim a l’illa veïna més propera, que és l’illa del Poder. En ella viu Codiciós, un malvat, que és l’ambaixador i tots aquells que anhelen tenir poder. Les altres dues illes són l’illa de l’Amor, governada per Eros i l’illa Empatia, governada per Empatia I. Les illes estan separades entre si pel mar Parasimpàtic, que s’ocupa de controlar les funcions de totes les illes. Com es pot apreciar, tots els elements de la història, els llocs i els personatges creen un món metafòric per comprendre’ns a nosaltres mateixos, a les nostres funcions com a persones i ens ensenyen a manejar els problemes amb les relacions socials o de l’entorn. Sobretot, el que en aquest país s’aprèn és a acceptar-se un mateix i als altres i a trobar el poder que cada un de nosaltres tenim ocult. És important recalcar que tots tenim un poder. Només cal conèixer-lo, rescatar-de vegades, desbloquejar-lo, mimar-lo i fer-lo fort.

Per què creus que ha estat seleccionat com lectura en els col·legis?

‘La niña que quiso cambiar el mundo’ mostra als nins, i els no tan nins la capacitat de sobreposar-se, de lluitar, la necessitat de començar a entrenar-se per aconseguir una bona salut mental des de nin. Hi ha molts personatges molt diferents, als quals els he volgut donar tot el realisme possible. És probable que cada nin que el llegeixi es senti identificat amb algun, o es reconegui el seu problema reflectit en un altre nin.

Quins valors de Irisa Roca creus que poden ser útils als nins d’avui en dia?

Irisa Roca és una nina amb una forta personalitat. És molt intel·ligent, prudent i previnguda, encara que altament curiosa, respectuosa i agosarada. El que destacaria de Irisa és la seva capacitat de sobreposar-se, d’acceptar tot el que li passa, encara que senti desconcert. Perquè encara que Irisa sempre digués que volia canviar el món, com a tots ens passa, en realitat li feia por fer-ho. Però ho va fer i ho va fer amb por. El bonic d’Irisa és que és capaç de donar-compte el que és capaç d’aconseguir, a l’igual que s’adona del que és capaç d’aconseguir el seu amic, la seva amiga o qualsevol persona. Perquè creu en els poders que cada un té. Irisa, com tots nosaltres, té un poder. El poder que té no ho puc revelar, perquè faria spoiler de l’obra, però només diré que gràcies a aquesta fortalesa es trobarà amb ella mateixa, amb la veritable Irisa. De manera que Irisa podria ajudar a cada nin quan aquest, simplement al llegir la història, s’adoni que no necessita semblar-se a ella, ni a cap altre. Amb Irisa descobrirà el seu poder.

Com ha estat el procés de posar-te a escriure i publicar un llibre?

No ha estat un bot de la nit al dia, vaig començar escrivint contes, després relats, i més tard novel·la. I ara ja no puc parar, vaig acabar aquesta novel·la i després vaig començar una altra. Sempre m’ha agradat explicar històries. En el fons és una cosa que sempre ha estat dins meu. A poc a poc es va anar gestant i a la fi va sortir.

Supós que els premis i el det que el llibre s’estigui trebalalnt a els escolas és una cosa mlt gratificant.

És una injecció de motivació. Penso que si he guanyat un premi, puc seguir endavant i vol dir que no ho estic fent tan malament. Tinc dos nens petits i he de fer malabars per poder escriure, i amb els premis aquest treball es veu recompensat.

Hi ha molt de la teva professió reflectit en el llibre?

Sí, hi ha molt de la meva professió. De fet hi ha un personatge que és terapeuta ocupacional. He volgut fer un petit gest de complicitat als meus col·legues perquè som molt desconeguts. A través d’aquest personatge es veu el que fem i com ajudem els altres.

Com és el dia a dia d’un terapeuta ocupacional?

Treballem amb gent que porta molts anys a l’hospital psiquiàtric. Tinc un equip de auixiliars que em dóna suport i ensenyem als nostres usuaris situacions quotidianes. Per exemple, els ensenyem a agafar un autobús, que és una cosa que suposa molts processos cognitius: cal controlar horaris, manejar els diners, conèixer l’entorn, necessites habilitats socials per comportar-te dins de l’autobús. Per a nosaltres és molt senzill, però per a la gent que porta molt de temps ingressada, que no surt del recinte hospitalari, és una cosa que has de treballar.

Com ha estat l’experiència de autoeditar-te el llibre?

Publicar un llibre és molt fàcil. Si decideixes fer-ho amb una editorial convencional, només cal enviar el manuscrit; després estan les editorials de coedició i està també l’opció de fer l’autoedició, que és el que he fet jo. A mi m’ha resultat bastant fàcil, tot i que ets tu la que t’has de fer la promoció i la distribució, però estic contenta del resultat.

Parla’ns de la novel·la que estàs escrivint, què ens pots avançar?

És una novel·la d’intriga psicològica exclusivament per a adults. És molt més extensa, també toca el tema de la salut mental. Hi ha una sèrie de personatges que han perdut la memòria per diferents motius, tots ells molt impactants, i al voltant d’això gira una trama d’intriga en la qual es toca un tema molt important com és el suïcidi.

Com t’organitzes per escriure compaginant-ho amb la feina i la família?

Les vacances són el moment de l’any que més aprofit per escriure. Aquesta novel·la la vaig acabar durant les vacances de Nadal de fa dos anys. I durant el Nadal d’enguany he donat una bona empenta a la novel·la d’intriga que estic preparant. També aprofit molt durant els caps de setmana, m’oblig a treure temps per escriure.

A què et vols dedicar en el futur?

No em vull veure a futur. M’agradaria dedicar-me a l’escriptura, però sé que això és molt complicat, així que em veig exercint com a terapeuta.

Fa 15 anys que vius a Mallorca. Com va ser la teva arribada a l’illa des de Ciudad Real?

A l’acabar la carrera, vaig anar a treballar a Algesires, després a Toledo, Conca i Ciudad Real. Treballava en tres llocs com a terapeuta en un geriàtric. I estudiant el màster de … em va sorgir l’oportunitat de fer les pràctiques a Mallorca. Un familiar viu a l’illa, així que vaig venir aquí i vaig començar a treballar en diferents hospitals i aquí em vaig quedar.

Et sembla Marratxí un bon lloc per inspirar-te?

Fa sis mesos que visc a Marratxí i estic encantada. Hi ha moltíssima pau i sí que és un lloc que m’inspira. Mallorca em sembla un lloc meravellós per viure. I, a més, gran part de la meva família s’ha vingut aquí.

Quina diferència veus entre els nins d’ara i els de la teva generació?

La innocència dels nins sempre està de fons, però els veig molt diferents perquè els estímuls d’ara són molt diferents. Ara tenen la capacitat de fer introspeccions. En la novel·la aquesta nina que vol canviar el món se’n va a la Illa Identitat, se’n va a buscar-la perquè l’ha perdut, vol saber qui és i qui vol arribar a ser. Tal vegada ara els podem impulsar més a crear una identitat, encara que després pot ser que no sigui la que ells vulguin. Feim nens-agendes, els apuntem a coses que ni els hi van ni els hi vénen però que a la fi conformen la seva identitat.

En quin lloc està inspirada la novel·la?

La novel·la està inspirada en Binibeca, a Menorca. Allà els nins no viuen com en la vida real, on tenen videojocs, televisió i activitats extraescolars. Estan de viatge de vacances, i es diverteixen interaccionant amb altres nins. Quan estàs fora de les classes de piano, d’anglès, de robòtica, quan interacciones és quan descobreixen qui són perquè no estan influïts per les seves ocupacions.

Com inicies als teus fills en la lectura?

La veritat és que cada nin és diferent, i cada pare ho fa com pot. La meva filla cada dia té entre les seves tasques la lectura, el que ella triï, fins i tot li he comprat llibres amb els que estic en contra. La lectura són fases, hi ha nens als quals li agrada que li expliquin contes i quan els llegeixen sols ja no els agraden tant, o a l’inrevés.

Quins són els teus referents literaris?

M’encanta Dolors Redondo i Maria Dueñas, gairebé tots els meus referents són dones. M’encanta com escriuen i les reflexions que fan els personatges. Juan Gómez Jurado i Angela Becerro també m’agraden molt. Eloy Moreno m’encanta. M’agrada molt Invisible, que crec que és un llibre que s’hauria de llegir en totes les escoles perquè tracta de l’assetjament escolar. És un llibre molt directe i molt real, amb el qual vaig plorar.