C.Coll: “Em molesta que hi hagi més interès darrere perquè se celebri la lliga masculina i hagin donat per finalitzada la nostra”

745

La futbolista Cata Coll, que es va proclamar campiona del món de futbol femení sub-17 en 2018, segueix amb les seves rutines esportives a l’espera de conèixer quan podrà tornar a veure les seves companyes. Jugadora del Barça, el seu contracte de cessió amb el Sevilla conclou a la fi d’aquest mes. El seu futur, una incògnita.

-No hauria d’haver-li tocat passar el confinament a Sevilla??
-Sí, però estava a Mallorca perquè operaven al meu avi just el cap de setmana que es va declarar l’estat d’alarma i ja no vaig poder tornar. La veritat és que la directora esportiva del club es va portar molt bé amb mi des d’un principi i em va dir que em quedés a casa. Que, a més, com no se sabia que anava a ocórrer, que m’ho prengués amb calma.

Així que porta des de llavors a casa…
-A la fi fins i tot ha estat una sort. Perquè la casa dels meus pares, en Pórtol, es comunica per la terrassa amb la casa dels meus avis i els meus cosins, així que he pogut gaudir moltíssim d’estar amb tota la família, a la qual, en condicions normals, només veig en festes i vacances.

Com va portar els primers dies?
-Supòs que com tothom, al principi va ser una mica desconcertant. No sabia molt bé què fer… si gairebé ni es podia sortir a tirar les escombraries! Però després, a poc a poc, des del club em van anar manant rutines físiques, vaig començar a entrenar, fèiem videoconferències grupals i això m’ha mantingut activa. També veure a les meves companyes d’equip de manera online m’ho ha fet més suportable.

-En els entrenos a la seva casa va comptar amb l’ajuda del seu pare, veritat?
– Totalment. Tots els exercicis els puc fer sola però necessitava que algú xutés a les meves mans, que colpegessin la pilota. Era una necessitat fins a mental, així que el meu pare s’ha convertit en un entrenador de porters formidable.

-I ara, com ho fa?
– La veritat és que l’ajuntament m’ha deixat que entreni en el camp de futbol de Pórtol i m’ha vingut molt bé perquè necessitava tocar la gespa.

-Està entrenant però la competició està acabada…
-Això sembla, si. La Federació ha decidit cancel·lar la competició, proclamar campió al Barça femení i que no hi hagi descensos. La veritat és que és una pena perquè el que volem sempre és competir, jugar, guanyar els partits en el camp. Però no ha pogut ser.

-Els nois sí que acabaran la seva…
-Entenc que la Lliga masculina genera més ingressos, hi ha més audiència i hi ha més interès darrere perquè se celebri. Particularment em molesta, clar, em dol.

-Sobretot ara que semblava que el futbol femení començava a enlairar…
-Sí, havíem fet dos passos endavant, cada vegada hi ha més gent interessada a seguir-nos i havíem aconseguit, a més, signar amb la federació el conveni col·lectiu que regula salaris, drets… Ens va tocar una altra vegada treure el cap.

-Per cert, és vostè jugadora del Barça però està cedida al Sevilla. El seu contracte acaba a la fi de mes, veritat?
-La cessió acaba el dia 30 sí, i encara no sé res del meu futur, però em tocaria tornar a Barcelona. El que sí que tinc clar és que sóc molt jove i el que necessit són minuts sobre el camp.