«Més d’un 60 % dels problemes que atenem a Marratxí estan directament o indirectament associats a l’ús dels dispositius». Silvestre del Río, policia tutor.
«Hem de perdre la por de controlar i posar límits, però és molta feina per als pares». Gisela López, directora del programa SOFIA a Projecte Home
Centenars de joves comencen el curs aquests dies. A en Miquel, que estudiarà 1r d’ESO, li han regalat un telèfon d’última generació. En canvi, a en Joan, encara no li han donat el seu primer mòbil. Els pares no estan segurs de les conseqüències que pot tenir per al seu fill. Aquest inici de curs moltes famílies tendran el dilema de si donar o no un dispositiu als preadoslescents, una situació que els generarà molts de dubtes. Quatre experts en la matèria —un psicòleg, un treballador social, un policia tutor i una experta en addiccions a les xarxes socials— il·lustren el tema i ens mostren què s’està fent a Marratxí per lluitar contra l’abús de les pantalles aquest principi de curs.
Els reptes de la tornada a l’escola
L’ús de pantalles no ha minvat a l’estiu. «La percepció que tenc és que el temps d’esbarjo al carrer no ha augmentat i que els alumnes arriben fent un major consum de pantalles. Ara bé, hi haurà al·lots que no tendran cap problema per tornar a la rutina i n’hi haurà que substituiran part de la seva vida per les pantalles», diu Joan Mercè, educador social a l’Àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament de Marratxí. Les escoles, especialment els primers anys de secundària, incideixen més en l’ús de dispositius mòbils «perquè és un període problemàtic en temes de delictes, assetjaments i xarxes socials», afegeix.
Segons Gisela López, directora del programa SOFIA de Projecte Home Balears, que treballa les addiccions a pantalles dels menors, l’ús durant les vacances dependrà una mica de com hem planificat l’estiu en família: «Si no hem tengut una rutina ni uns plans alternatius, la tendència normal és l’augment de temps usant les pantalles, tant els infants com els adults». A més, a l’estiu moltes famílies poden veure el comportament dels seus fills quan se’ls limita l’ús de pantalles, videojocs o xarxes socials, i és quan s’animen a demanar tractament.
Abans d’iniciar el curs, els policies tutors ofereixen a tots els centres escolars de Marratxí xerrades preventives per a 5è de primària i 1r d’ESO. Els temes es trien segons les problemàtiques que més preocupin. A més, Silvestre del Río i Guillem Ensenyat atenen els menors del municipi i les seves famílies quan ja han tengut algun tipus de problemàtica per l’ús de la tecnologia.
Segons Del Río, més d’un 60 % dels problemes que atenem a Marratxí estan directament o indirectament associats a l’ús dels dispositius. «Els professors es mostren preocupats per la repercussió que tenen les addiccions en els alumnes, que es poden originar al centre escolar o a casa, mitjançant aplicacions de jocs o xarxes socials. El problema el pateixen els centres, però la gestió d’aquests és molt difícil una vegada que surten», diu.
L’ús de pantalles a casa
L’addicció al mòbil és un tema que cada vegada preocupa més els pares per les conseqüències que té, segons els experts consultats. Per aquest motiu, cerquen vies per informar-se. Una manera de fer-ho són les jornades familiars que organitza l’Àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament de Marratxí: Ús de pantalles i noves tecnologies per part d’infants i adolescents i Addiccions conductuals a xarxes socials, videojocs i telèfons intel·ligents. Aquests diàlegs amb experts posen damunt la taula qüestions com quina és l’edat en la qual s’ha de donar el primer mòbil o com prevenir aquesta addicció. Sergi Marimon, psicòleg i educador social a Marratxí Social, explica que una de les finalitats de les xerrades és destacar la importància que té l’ús que fan els pares del mòbil i prendre consciència que els menors repeteixen les conductes que veuen en els adults.
A casa, «els pares hauran de ser un referent, un suport i un exemple», coincideix Del Río. El problema és que, en general, no ho estan sent. Segons el policia, «hauríem de regular-ne l’ús, retardar l’accés al primer telèfon intel·ligent i no donar-lo a edats cada cop més primerenques, però no ho estam fent». Per aquest comunicador i educador especialista en xarxes socials i adolescents, els pares «no ensenyam ni controlam l’ús del dispositiu. En comptes de posar-nos les piles i intentar aprendre més per ser un referent, donam per fet que han nascut amb el mòbil sota el braç i els deixam que s’autogestionin. Aquest és un gran error, els problemes amb la tecnologia solen ser molt greus». A més, el fet que no facem un bon ús del telèfon i que quan el nostre fill ens vol explicar alguna cosa mirem el mòbil «dona com a resultat problemàtiques associades», afegeix.
Quan el problema ja és tangible, tant els policies tutors com l’Àrea de Serveis Socials de Marratxí duen a terme una atenció individualitzada. Així ens ho explica Mercè: «Els educadors socials i la psicòloga donen pautes per fer front a aquesta addicció». Si no hi ha una resposta favorable, «el cas es deriva a unitats més especialitzades com l’UCA i Projecte Home. Això sí, sempre depèn de la voluntat de la persona per fer el canvi». Segons la directora del programa SOFIA, «no hem de perdre de vista que les pantalles no són un afició, ni serveixen per omplir el temps lliure, són una eina. En el moment que deixen de ser-ho, pot començar una conducta problemàtica».
D’altra banda, l’Ajuntament «està elaborant un pla municipal, el Pla d’Addiccions, que és el que abans es coneixia com a Pla de Drogues, però en el qual ara s’inclourà l’addicció al mòbil, per poder establir les actuacions adequades davant aquesta problemàtica», ens avança Mercè. «Esperem que es pugui posar en marxa al més aviat possible», conclou.
L’edat adequada per usar el dispositiu
«Caldrà ser més contundents entre els 10 i els 14 anys», asseguren els policies tutors. Tenir un mòbil abans dels 12 anys «em sembla una barbaritat», opina Del Río. «No sé exactament la funció que pot tenir en la vida d’aquests infants tenir un mòbil a 8, 9 o 10 anys, l’edat en què s’adquireix actualment», assevera. Segons aquest policia tutor, no hi ha una edat exacta en la qual hauríem de donar un mòbil a un menor, «depèn de la maduresa del nin o la nina, les circumstàncies personals, l’educació i l’entorn de cada família. Jo solc marcar el mínim en 14 anys, ja que és quan s’adquireix responsabilitat penal i l’edat permesa per tenir xarxes socials a Espanya. Hi ha adolescents que en tenen 16 i continuen sense estar preparats per gestionar un mòbil, i hi haurà infants de 13 que ho faran millor».
A Projecte Home imparteixen tallers als col·legis i instituts i reben comentaris dels pares. «Et diuen que lliurar-se de comprar un telèfon quan l’infant té 12 anys és pràcticament impossible», diu López. «Als instituts ens estan demanant tallers per a infants cada vegada més joves, i inclús per a estudiants de primària, i hem arribat a donar formació als pares amb fills a educació infantil». Els experts coincideixen que els pares han de saber per què donen el telèfon, quin ús tindrà.
En aquest enfocament preventiu coincideix també Marimon. «Quan arribi el moment d’introduir les pantalles, s’haurà de plantejar com es gestionaran». Això sí, en cap cas volen imposar normes a les famílies, sinó fer recomanacions: «Sabem que cada pare té el seu propi criteri, la nostra feina és posar a disposició les informacions més actualitzades de com funciona l’exposició a les pantalles a determinades edats», afegeix.
Posar límits i comunicar-se: les claus de l’èxit
«Quan un infant et demana un telèfon mòbil, no l’hi dones i te’n desentens. És important donar-los una alternativa d’oci per ocupar el temps lliure de manera saludable». Així ho fa Silvestre del Río amb la seva pròpia família i és el consell que dona als altres pares. «Tot el temps que inverteixen a fer esport o activitats no estan pendents del telèfon», diu. Segons el policia, les poques famílies que inicialment resisteixen i no donen dispositius a edats primerenques «hi cauen perquè els infants passen molt de temps a casa» i és difícil controlar.
«En aquest camí el més important és acompanyar-los», afegeix. Així, els experts opten per una aproximació entre generacions, i parlar de les aplicacions i les xarxes socials que utilitzen els menors i dels youtubers que els agraden. A més, «caldria fer una revisió del telèfon i de l’ús que n’estan fent, fins i tot a les edats d’inici. A partir d’aquí, comunicació. Explicar-los el perquè de les coses», diu del Río.
Marimon està d’acord amb aquest punt i explica que hi ha edats en què seria convenient revisar juntament amb el fills les publicacions que volen penjar, «per poder raonar i reflexionar què és el que volen comunicar». D’altra banda, es pot detectar que hi ha un problema quan es retira el dispositiu. En aquest moment, «si l’adolescent canvia de comportament i es torna més irritable», és senyal que el comportament és addictiu. Des de Projecte Home ho corroboren: «Les famílies detecten aïllament extrem i conductes agressives i desproporcionades quan hi ha un límit a l’ús de pantalles».
Ja el 2020 l’estudi «Els adolescents i les pantalles addictives a les Illes Balears» (Anuari de l’educació de les Illes Balears) apuntava que entorn d’un 20 % d’adolescents estaven connectats vuit hores diàries, una xifra que pot arribar a ser preocupant. Això sí, segons Projecte Home les hores de pantalla no són indicadores d’una patologia per si soles. «No només ens hem de quedar amb les hores d’exposició, sinó amb el comportament, quan deixen de fer activitats a l’aire lliure o amb els amics», alerta López.
Feim tard? Els experts opinen
«M’agrada pensar que no», diu Del Río, però haver esperat tant a reaccionar fa que «sigui difícil de regular», afegeix. El problema és molt evident i s’ha engrandit, «ara ningú llevarà els mòbils als menors d’entre 10 i 14 anys que ja fa dos o tres anys que l’usen», diu. Intentarem corregir el que es pugui, que els menors de 8 o 9 anys no tenguin mòbil i que quan en tenguin no l’utilitzin 4 hores i mitja cada dia, que és la mitjana a les Balears.
Des de Projecte Home asseguren que «no arribam tard, tenim marge de maniobra. Hi ha consciencia social per part de professors, famílies i professionals respecte al fet que s’ha de fer alguna cosa. Hem de perdre la por de controlar i posar límits, però és molta feina per als pares. No per endarrerir el moment de donar el mòbil fins a 16 anys ho tenim tot fet. Mentrestant, hem d’escoltar els menors i fer un seguiment», conclou López.
Abans de donar el telèfon per primera vegada, redactar amb els fills un contracte de normes d’ús i les conseqüències d’incomplir-les.
Donar exemple del bon ús de pantalles.
Especificar les hores i les aplicacions que es poden fer servir.
Donar diferents alternatives d’esbarjo i establir hàbits saludables.
Tenir una estació de càrrega en zones comunes.
Limitar l’ús del telèfon a taula, a l’hora de dinar i sopar.
Evitar tenir el telèfon a l’habitació i usar-lo durant la nit, ja que això afecta les hores de descans i el rendiment escolar i afavoreix l’addicció.
Entre els 14-16 anys reflexionar amb els fills de per què usen els dispositius i què volen expressar amb les seves publicacions.
Interessar-se pels seus referents a les xarxes socials.
Consultar professionals en cas de dubtes o de conductes de risc respecte a l’abús de pantalles.
