L’obra de teatre de 15 minuts conta una història en què un al·lot s’enfada amb la seva nòvia perquè ha pujat unes fotos a Instagram amb un vestit massa insinuant. Així arrenca el taller de teatre social ‘Micromasclismes’ de la companyia Teatrèmol que ha organitzat la regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Marratxí. Una obra en què es representen situacions de micromasclismes i s’aborden conceptes com la violència, l’opressió o la manipulació. El taller, que s’emmarca en els actes del 8M, Dia Internacional de la Dona, s’ha desenvolupat durant dues setmanes a totes les classes de segon d’ESO de l’Institut d’Educació Secundària de Marratxí. A la segona part del taller s’identifiquen els patrons disruptius relacionals i els mites de l’amor romàntic i s’obri el debat entre els joves.

Cherry, alumna de segon d’ESO, conta que amb l’obra de teatre es va donar compte dels micromasclismes i sobretot de la toxicitat que hi pot haver a una relació. “També em vaig donar compte de què mirant una l’escena que ens varen representar pot ser em va semblar molt fort i que mai permetríem que ens passés això, però analitzant-lo profundament molta gent va ‘passar’ d’alguns detalls que feien que al final la relació es tornés tòxica”.

En la mateixa línea incideix Olaya, alumna de segon d’ESO. “Aquesta petita obra de teatre es ha ajudat molt més del que pensàvem. Hem vist com una relació es pot convertir en una relació tòxica. Ho hem vist des de fora, però quan és la nostra relació pensam que són petites accions d’amor. Però a poc a poc es pot convertir en possessió i maltractament. El pitjor és que ho normalitzam i això augmenta fins que explota convertint-se en maltractament psicològic i de vegades físic.”

Loreto Herrero, directora de l’Institut de Marratxí, ha agraït la proposta del Consistori. “En el debat, els al·lots reflecteixen els estereotips o prejudicis que tenim a la societat. És molt interessant perquè una vegada que parlen entre ells això es va modulant fins arribar a un acord, perquè quan escoltam a l’altre i som empàtics tenim respostes molt més humanes i properes que quan repetim consignes estereotipades”.

Al debat els alumnes parlen sense prejudicis i es produeix una posada en comú que permet treballar els prejudicis i les idees que tenen nins i nines de dotze i tretse anys. “Molt sovint aquests temes no es treballen amb aquesta tranquilitat, moltes vegades es parla des de les passions i des d’idees molt tancades, per això trobam que aquest plantejament de reflexió és molt adient”, afirma la directora de l’IES Marratxí.

Els professors del centre expliquen que les nines sí reconeixen els petits gestos masclistes i els nins no sempre són conscients perquè ells no els sofreixen. El més important, diuen, és que tots s’escoltin i entenguin allò que realment està passant per poder corregir-ho.

Loreto Herrero assegura que actualment les nines reconeixen els micromasclismes, aquells petits gestos que durant molt de temps han estat invisibles “Ara el que falta que els nins també ho reconeguin i interpretin que no està be i que reaccionin quan ho vegin en un company. Però sí que és cert que és una passa que s’ha donat i ja no té aturador, i és que les nines reconeixen actituds masclistes que jo a la seva edat no reconeixia com a tals”.

Laura Andújar, actriz i administradora de Teatrèmol, considera que a nivell professional és una proposta interessant que funciona “molt bé” perquè és diferent a un taller convencional en que els al·lots poden perdre l’atenció. “Em sorprèn el discurs súper masclista de nins i també de nines, alguns no els deixen posar-se falda o no els deixen sortir amb altres persones. Però també hi ha gent que se sap molt bé el discurs, que no els poden controlar i que no han de sofrir actituds masclistes, però allò més positiu és que comencen a planteja-ser que ser gelós és ser insegur i que no poden perdre la seva privacitat”.