El 21 de febrer de 2021 s’ha complit un segle de l’aeroport de Son Bonet. Una fita histórica que s’ha hagut de celebrar de forma austera i senzilla per mor de la pandèmia de Covid-19. Però ni tan sols el coronavirus pot amagar una historia d’éxit. Son Bonet forma part indisociable de Marratxí i la seva intrahistòria és tan apasionant com desconeguda. El llibre “Centenario del Aeropuerto de Son Bonet” recentment publicat és una gran oportunitat per conèixer la formidable contribució d’aquells pioners de l’aviació a Mallorca.

El 21 de febrer de 1921 el pilot català Manuel Colomer va arribar a Mallorca en vaixell amb el seu avió Aviatick B1, un avió de reconeixement de la I Guerra Mundial de tres places. Viatjava amb el seu mecànic Manuel Trilla amb l’objectiu de fer una campanya de vols d’exhibició per l’illa. Aquests vols es realitzaren a l’aeroport de Son Sant Joan, un lloc que quedava massa enfora de la ciutat i on els clients tenien dificultats per arribar-hi degut a la manca de comunicacions.

L’historiador aeronàutic Andreu Canals conta al seu llibre “Centenario del aeropuerto de Son Bonet” que en un dels seus vols Colomer va localitzar a prop d’Es Pont d’Inca un gran espai que era molt adient per als seus plans. Estava a prop de la ciutat, comunicat amb tren i tramvia, i reunia les condicions per operar amb seguretat. Eren els terrenys de Son Bonet, on estaba el quartell militar d’Enginyers, que varen acollir mab entusiasme el projecte i varen habilitar una pista d’aterratge de mil metres de longitud. Llavors el 25 de febrer de 1921 Manuel Colomer va aterrar per primera vegada a Son Bonet, primera passa del que posteriorment va ser l’Aeroport Internacional de Mallorca. Al 1928, explica Canals al seu llibre, es van fer des de Son Bonet els primers vols publicitaris. La marca Chocolates Neila sobrevolava Palma i altres ciutats llençant xocolatines i galetes des d’una avioneta.

Al 1934 ja es funda l’Aeroclub de Balears amb l’objectiu de formar pilots i fer divulgació del món de l’aviació i es construeix el primer hangar de l’aeròdrom. Un any després es crea la primera escola d’aviació.

GUERRA CIVIL

L’esclat de la Guerra Civil va frenar el desenvolupament de l’aviació recreativa i comercial, però no així l’activitat aeronàutica de Son Bonet. L’aeròdrom marratxiner va ser una de les bases de l’aviació feixista italiana, que va bombardejar les ciutats de la costa mediterrània, principalment Barcelona i València, fidels a la legalitat republicana. Durant aquesta etapa, conta l’historiador Martín Rotger, es van construir tallers de reparació i una nova pista, que va tallar el camí de Muntanya que unia en línia recta el Pla de na Tesa amb la carretera d’Inca, a l’alçada d’on avui es troba el Pont d’Inca Nou. Paral·lelament, aquestes ampliacions, juntament amb la consolidació com a base militar de Son Sant Joan, van contribuir a l’arribada a Son Bonet dels primers vols comercials d’Iberia i de Lufthansa des de 1938.

Son Bonet va haver de millorar de forma urgent les seves infraestructures per atendre els passatgers que ara no podien aterrar a Son San Joan, que s’havia covertit en base militar de forma indefinida. Arrivaben al principi fins a tres vol per setmana. Per això es va habilitar una petita terminal a l’antic local de l’aeroclub amb oficines i despatxos per a Iberia, oficina de ràdio, taller, serveis mèdics, etc.

La consolidació de Son Bonet anava creixent. Al 1941 es va construir una segona pista, perquè amb l’única existent, la 06/24, es feia molt difícil operar amb vents creuats. Al 1942, relata Canals al seu llibre, es van expropiar 420.000 metres quadrats en la part nord, junt a la carretera d’Inca i la del Pla de na Tesa, per construir quatre hangars i quatre naus per a tallers de 1.000 metres quadrats cadascún. També es va projectar, però no es va construir, un ramal del tren Palma-Inca amb la intenció de circular per l’interior de Son Bonet i poder traslladar mercaderies entre l’aeròdrom i el Port de Palma.

Entre 1943 i 1945, a causa de l’embargament de benzina al qual els aliats sotmeteren a Espanya, acusada de col·laboracionisme amb els alemanys, es varen suspendre tots els vols entre la Península i les Balears. D’aquesta manera, a Son Bonet només volaren les avionetes de l’Aeroclub, que feien servir benzina de baix octanatge, i qualque aterratge d’emergència dels païssos en guerra.

AÏLLAMENT INTERNACIONAL

Posteriorment Espanya va ser sotmesa a un aïllament internacional que França va aixecar al 1948 i Nacions Unides al 1950. Un periode de pocs vols internacionals, però alguns il·lustres, com el que recorda Andreu Canals al 1946, quan va aterrar a Son Bonet un avió De Havilland Dragon Rapide de la compañía Hunting Air Travel amb l’escriptor Robert Graves i la seva familia que tornaven a la seva casa a Mallorca.
Al 1945 Iberia reprèn els vols entre Mallorca i la península amb avions Ju52. Al 1946 degut a l’increment de vols d’Iberia es contracten nous empleats per atendre una demanda creixent.

Al 1948 comença a volar a Son Bonet Aviaco amb els seus avions Bristol 170m, poc després s’incorpora Air Algerie. Un augment de vols internacionals que fa que al 1950 s’habiliten espais per la Duana i la Policia. Al 1951 s’incorpora Air France per cobrir la ruta París-Palma.
Conta Andreu Canals que al 1952 la compañía BEA cobria la ruta Londres-Palma amb els avions Vickers Vinking. Un aterratge que es produia a les 6 de la matinada, “el que feia que els habitants del Pont d’Inca no necessitaren despertador”.

L’increment dels vols xàrter va provocar l’augment de personal de l’aeròdrom i que els empleats d’Iberia i d’Aviaco donassin assistència de handling a Air Algerie, Air France, Lufthansa y BEA.

BOOM I OCÀS

El boom turístic dels anys 60 va provocar l’arribada de múltiples companyies xàrter i de vols regulars de companyies com Sabena, KLM, Air France, Swissair o Lufthansa. Un gran trànsit d’avions i de passatgers que va convertir Son Bonet en un entreteniment. Molts de visitants acudien a Son Bonet per veure aterrar i enlairar-se els avions, previ pagament de tres pesetes. Una ocasió per disfrutar de l’espectacle de l’arribada continua de turistes a l’illa.

Així, si al 1950 ja van passar per Son Bonet 74.733 passatgers, es van superar els 100.000 viatgers el 1951, els 200.000 el 1954 i el 500.000 el 1958. El 1959, es van produir 17.567 operacions entre arribades i sortides de més de cinquanta companyies diferents que van transportar 557.148 persones, segons l’historiador Martín Rotger.

Son Bonet creixia i creixia i s’aproximava a la seva máxima capacitat. Els avions que operaven eren de cada vegada més grans i la pista començava a quedar petita i es produiren algunes sortides de pista. A més, la terminal també es quedava petita i n’hi havia problemes en el control d’arribada de passatgers.

Davant la impossibilitat d’ampliar l’aeroport per la proximitat del Pont d’Inca i el Pla de na Tesa, les autoritats van decidir traslladar l’aviació comercial a Son Sant Joan. Era el 18 de juliol de 1960. Amb el trasllat, Son Bonet va recuperar la calma pròpia dels seus inicis, com a espai per a l’aviació recreativa i esportiva a més d’escola de pilots, sense perdre la categoria d’aeroport. A l’any. 2020, Son Bonet va registrar 9.847 operacions i un trànsit de 3.281 passatgers, un 20,4% menys que al 2019 per l’impacte de la pandèmia.

A més d’aeròdrom per a vols privats, Son Bonet acull la seu del Real Aeroclub de Baleares, alberga centres de formació de pilots d’avió i d’helicòpter, centre de formació de tripulants de cabina, centres de manteniment, lloguer d’helicòpters per a excursions. I a l’estiu és la base de les unitats antiincendi de l’IBANAT, a més d’acollir el taller de Mestres d’Aixa i de restauració de Molins del Consell de Mallorca.
Son Bonet, un aeroport pioner a Mallorca que s’ha hagut d’adaptar als nous temps i que compleix 100 anys sent un espai de referència al nostre municipi.