Al cor de Marratxí, la Base Aèria de Son Bonet és un baluard crucial en la defensa de l’arxipèlag contra un dels seus enemics més temibles: els incendis forestals. Aquesta instal·lació, situada estratègicament entre les localitats des Pont d’Inca i es Pla de na Tesa, encarna la filosofia de prevenció i resposta ràpida que defineix la lluita moderna contra el foc en els ecosistemes mediterranis.
A les 11.00 h del matí, a la Base Aèria de Son Bonet, el brífing diari dels efectius contra incendis està a punt de començar. Pilots d’helicòpters i avions, brigadistes forestals, tècnics i coordinadors es reuneixen per iniciar una coreografia ben assajada, plena de compromís i determinació.
El so de les pesades botes ressona en terra mentre els membres de l’equip, homes i dones, es reuneixen en cercle. És el moment de repassar les condicions climàtiques i d’organitzar la guàrdia del dia.
Yacob Galán, tècnic d’extinció d’incendis a Infobal, conegut per la seva experiència i dedicació en la lluita contra el foc, s’avança i trenca el gel: «Bon dia a tots. Avui tenim condicions 30-30-30: El vent del nord-est bufa a 20 km/h amb ràfegues de fins a 30 km/h. La humitat relativa és baixa, al voltant del 30 %, i les temperatures arribaran als 32 graus en les hores punta. Això augmenta significativament el risc d’incendi»
Els pilots, entre ells Manuel J. Romero i Daniel Simón, assenteixen amb atenció. Les condicions seques i els vents creuats són una preocupació important. Saben que cada detall meteorològic pot marcar la diferència entre una acció segura i una operació arriscada.
Galán continua i assenyala les àrees de vigilància prioritària. Els brigadistes i tècnics en prenen nota. Saben que cada segon compta quan es tracta de contenir un incendi en les primeres fases.
Un cop acabat el brífing, el grup es dispersa, el so de les botes i el murmuri de les converses tècniques omplen de nou l’ambient. A fora, el sol brilla implacable, però l’equip altament preparat i coordinat està llest per enfrontar-se a qualsevol espurna que amenaci de convertir el paradís en cendres.
En els darrers anys han augmentat els riscs en aquesta batalla perenne contra les flames. Joan Simonet, conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, adverteix: «El risc d’incendi forestal en el nostre arxipèlag és molt alt, en part degut a la inflamabilitat de la vegetació pròpia de les Illes, que es veu agreujada per les condicions extremes del canvi climàtic».
Resposta ràpida i contundent
Yacob Galán ha coordinat diversos operatius, incloent-hi el major incendi registrat en la història de les Illes Balears. Va ser el 2013, a Andratx, Estellencs i Banyalbufar, i va carbonitzar el 2 % de la serra de Tramuntana (més de 2.000 hectàrees). Sobre aquest esdeveniment, Galán comenta: «Per a mi, aquesta ha estat una de les experiències més importants de la meva vida professional. Vaig estar les primeres 26 hores com a responsable de l’incendi. És un esdeveniment que marca, tant en l’àmbit professional com en el personal».
Les prioritats estan clares: «Quan estan amenaçades persones o béns, protegir-los és prioritari. Encara que això pot fer que l’incendi es descontroli, que és el que ens va passar a Andratx».
La capacitat de resposta i mobilització ràpida és fonamental per a l’eficàcia de les operacions d’extinció. Galán explica l’enfocament proactiu i agressiu de la lluita contra el foc, en què la resposta ràpida és imprescindible: «Nosaltres matam mosques a canonades. Anam a tota. Si se’ns escapa un foc, ja no som tan bons. La clau està a actuar ràpidament i amb contundència».
Els protocols de resposta privilegien l’acció immediata sobre la deliberació prolongada. «Si hi ha un fum dubtós en una zona forestal, es fa despatx sí o sí», afirma Galán, i aclareix: «Un despatx automàtic significa que surt com a mínim un helicòpter i un camió d’incendis amb una brigada, s’avisa el tècnic i surt un agent de medi ambient. Tot això sense saber ni tan sols si és un incendi. Val més prevenir que lamentar una desgràcia».
En situacions en què l’incendi té potencial per escalar, s’implementa un despatx ampliat i es mobilitzen més recursos. El coordinador ho explica amb un exemple: «A la central d’incendis hi ha un tècnic que té la potestat de trencar els protocols. Si per la seva experiència diu: ‘Mira, aquesta zona no m’agrada i el fum té mala pinta’, a part del despatx automàtic, feim un despatx ampliat i enviam més mitjans». El coordinador destaca: «Per exemple, en l’incendi de Costa dels Pins, a la primavera, en una hora vaig tenir 80 persones en el terreny, i això que estàvem fora de la campanya d’estiu».
Arsenal aeri i humà
A Son Bonet hi ha el gruix dels mitjans aeris del dispositiu contra incendis. La flota inclou dos helicòpters lleugers ECUREUIL AS-350, crucials per al transport ràpid de brigadistes i les operacions de descàrrega d’aigua en terrenys inaccessibles.
Els dos avions Air Tractor 802, equipats per carregar tant en terra com a la mar, reforcen la flota aèria i estan especialitzats en la descàrrega d’aigua i de retardants químics. Poden recarregar al tanc 3.100 litres en només 30 segons en amarar i tornar ràpidament a la primera línia de l’incendi, de manera que augmenta significativament la freqüència de descàrregues. Aquesta capacitat és particularment útil per fer atacs indirectes, que alenteixen la propagació del foc.
Manuel J. Romero, pilot de l’avió amfibi, amb una dilatada experiència en la primera línia de defensa contra els incendis, explica les dificultats de la seva tasca: «Treballar a la muntanya és complicat. Sempre has de tenir una entrada i una sortida segura. Les condicions meteorològiques poden canviar en un instant, i això ens obliga a estar sempre alerta i preparats per ajustar les nostres estratègies sobre la marxa». A més, diu que «la geografia muntanyosa afegeix un nivell extra de dificultat, ja que les valls i les crestes poden crear efectes de vent imprevisibles que compliquen les nostres maniobres de vol i descàrrega d’aigua. Els nostres majors enemics són el vent i les altes temperatures».
La joia de la corona en termes de vigilància és el VULCANAIR P68, La Gavina per als amics, un avió de coordinació i observació que proporciona una visió panoràmica indispensable per a la detecció de focus i l’orquestració de les operacions d’emergència. Aquest avió permet una supervisió en temps real de les àrees afectades i facilita la presa de decisions ràpides i encertades.
Daniel Simón, també pilot expert en la lluita contra incendis, afegeix la seva visió sobre els desafiaments aeris i la coordinació necessària al terreny: «La Gavina ens permet detectar focus d’incendi des d’una gran altitud, la qual cosa proporciona una perspectiva que és impossible obtenir des de terra. Això no només millora la nostra capacitat de resposta, sinó que també ens permet anticipar el comportament del foc i dirigir els recursos de manera més eficient. La coordinació entre l’equip terrestre i la vigilància aèria són essencials per manejar aquestes situacions de manera segura i efectiva, i garantir que puguem actuar ràpidament i amb precisió».
Aquesta aeronau, juntament amb una xarxa de dotze càmeres de vigilància de 360 graus distribuïdes estratègicament per l’illa i les torres de vigilància, conformen un sistema d’alerta primerenca i monitoreig continu d’àmplies àrees en temps real. Aquestes càmeres ajuden a detectar incendis ràpidament i proporcionen informació crítica sobre la propagació del foc i les condicions del terreny.
Tal com explica Yacob Galán: «Tenim monitoritzades un munt de capes a les nostres pantalles gegants de cartografia digital. L’illa està dividida en quadrícules, i el seguiment de les nostres flotes i tots els aparells de ràdio estan geolocalitzats».
Preparació i entrenament
Els helicòpters lleugers són els cavalls de batalla en aquesta guerra, i cada tècnic de les brigades helitransportades és un guerrer modern contra el foc. Equipats amb un arsenal personal que inclou roba ignífuga, casc amb ulleres de protecció, guants especialitzats i una motxilla d’extinció amb eines manuals, una farmaciola i sistemes de comunicació avançats, aquests tècnics asseguren la coordinació entre les forces aèries i terrestres.
A més de traslladar les brigades, els helicòpters estan equipats per optimitzar les seves operacions d’extinció amb eines com motoserres, aixades i pales d’extinció per a la feina sobre el terreny. També disposen del Bambi Bucket, un dipòsit plegable suspès d’un cable que pot contenir entre 900 i 1.000 litres d’aigua, equipat amb una vàlvula de descàrrega controlada per la tripulació. El disseny d’aquest dispositiu facilita que pugui ser omplert en qualsevol massa d’aigua, com piscines, estanys, llacs o la mar, i permet fer descàrregues precises d’aigua damunt les àrees afectades per incendis. La capacitat de fer múltiples descàrregues ràpides i directes converteix els Bambi Buckets en una eina crucial per contenir incendis en la fase inicial.
El personal de la Base Aèria de Son Bonet es prepara fent exercicis i simulacres regulars, que són fonamentals per mantenir l’efectivitat i la seguretat de les operacions. Aquests entrenaments inclouen tant pràctiques físiques com sessions teòriques. El coordinador explica el següent: «Tenim tot un procediment d’embarcament, d’extracció d’eines i de simulacres de salt des de l’helicòpter en estacionari (quan no està posat). Això està molt entrenat per assegurar que tots els membres de l’equip estan preparats per a qualsevol situació d’emergència».
A l’hivern, durant el període de menys activitat d’incendis, els esforços se centren en activitats preventives, essencials per preparar el terreny i minimitzar els riscs d’incendis forestals en la temporada crítica. Aquests treballs inclouen la neteja i el manteniment de tallafocs, vitals per aturar o alentir l’avanç de les flames, i el manteniment d’infraestructures crítiques com dipòsits d’aigua i camins d’accés. A més, els brigadistes i tècnics participen en sessions de formació i simulacres, i fan un monitoreig constant de les condicions del terreny per identificar i avaluar riscs potencials. Aquestes activitats hivernals són fonamentals per assegurar una resposta eficaç durant la temporada d’incendis, que s’estén del 15 d’abril al 15 d’octubre i que compta amb un operatiu de 350 persones repartides a les quatre illes.
La combinació de tecnologia avançada, personal capacitat i coordinació efectiva garanteix la protecció del valuós paisatge i la seguretat dels illencs davant el foc. Als cels de les Balears, aquests sentinelles alats munten una guàrdia incessant, llests per actuar davant la més mínima espurna d’amenaça. Estam en bones mans.
