Un model de diversificació i resiliència per a la resta de Mallorca
Marratxí s’ha convertit en un motor comercial i industrial de l’illa. Encara que en el passat les seves terres es destinaven gairebé exclusivament a l’agricultura i la ceràmica, el municipi ha sabut adaptar-se i transformar-se per respondre a noves demandes i oportunitats.
Va ser al segle XX quan es Pont d’Inca va viure un procés d’industrialització que va transformar la localitat, especialment a partir dels anys seixanta. L’arribada de noves fàbriques i tallers va impulsar el creixement econòmic i poblacional, fet que va atreure famílies treballadores i va implicar que s’ampliàs la infraestructura de l’àrea. Aquesta industrialització establí les bases per a la diversificació econòmica i el desenvolupament urbà posterior.
El canvi radical del municipi va començar als anys vuitanta amb l’arribada de grans superfícies comercials, canvi consolidat amb la creació d’un potent polígon industrial, que avui dia acull empreses capdavanteres i dona feina a milers de persones.
La proximitat a Palma ha estat clau per a aquesta evolució, ja que ha permès que Marratxí destaqui en sectors com el comerç, la indústria i la logística, en lloc de dependre del turisme. Aquesta diversificació ha impulsat el creixement demogràfic i urbanístic. De fet, la seva població s’ha duplicat en les darreres dues dècades fins a gairebé 40.000 habitants.
Avui, Marratxí ocupa la primera posició en renda mitjana a Mallorca, amb 49.827 euros anuals per llar, de manera que supera municipis rics com Esporles i Valldemossa, i deixa enrere Palma i Calvià. Aquest lideratge econòmic s’explica per una forta base comercial i industrial que l’ha convertit en un pol logístic clau, amb un teixit productiu que va des de grans centres comercials fins a una indústria local en auge.
El futur de Marratxí està ple de reptes i oportunitats. Per això, serà essencial fer una aposta decidida per la sostenibilitat i l’economia circular. Els projectes d’energies renovables i l’impuls d’indústries tecnològiques i mediambientals es perfilen com a elements fonamentals per afrontar amb èxit els canvis futurs i consolidar el seu paper essencial en l’economia mallorquina del futur.
Diversificació econòmica: un model en constant evolució
Marratxí genera un producte interior brut (PIB) de 701,3 milions d’euros a través de les 864 empreses censades al municipi i té més de 13.300 treballadors ocupats, la qual cosa suposa quasi un 3 % del PIB de Mallorca. Segons Aina Ripoll, directora de la Unitat d’Intel·ligència Econòmica de la Fundació Impulsa, aquestes dades «reflecteixen la capacitat de Marratxí per mantenir una economia sòlida i menys exposada a les fluctuacions del turisme, en contrast amb altres localitats mallorquines on aquest sector és predominant». A més, Ripoll afirma que «l’economia de Marratxí està ben distribuïda en diversos sectors, destacant el comerç (26,4 %), la construcció (11,1 %) i la indústria (9,2 %)».
Avui dia, tenim clar quin perfil productiu caracteritza cada municipi, i Ripoll destaca la singularitat de Marratxí dins el context mallorquí: «Marratxí, en particular, sobresurt per la seva capacitat d’adaptació a les noves demandes del mercat i a les transicions que estan per arribar, especialment en àrees com l’energia i l’economia circular». Així, la fortalesa del municipi rau en la capacitat per combinar desenvolupament industrial, comercial i de serveis, i per consolidar-se com un model d’economia diversificada i sostenible a l’illa, ben posicionada per a les transicions energètiques i tecnològiques de les pròximes dècades.
Comerç i logística: eixos estratègics
El comerç a Marratxí representa el 26,4 % de l’activitat econòmica local i dona feina al 26,6 % de la població activa; per tant, es referma com un pilar essencial en l’economia. Aquest sector ha crescut gràcies tant a les petites i mitjanes empreses locals com a les grans superfícies, com ara Alcampo i Mallorca Fashion Outlet, que han dinamitzat l’oferta comercial. Aina Ripoll destaca que «Marratxí s’ha convertit en un pol comercial amb una concentració d’activitat que duplica la mitjana de l’illa, a més de ser un centre logístic estratègic gràcies a la seva proximitat a Palma i la seva excel·lent infraestructura viària». Tot això posiciona el municipi com «un punt de referència tant per a consumidors com per a empreses», afegeix.
El sector del transport i l’emmagatzematge aporta el 8,3 % del PIB local, ja que es beneficia de l’activitat del polígon industrial, fet que reforça el seu paper crucial en l’economia de Marratxí. Rafael Lupiáñez, de l’Associació d’Empresaris de Marratxí, explica que «la logística i el comerç local es complementen al nostre polígon industrial, on el 15,7 % de les empreses estan vinculades a aquestes activitats, i absorbeixen tràfic comercial no només de Palma, sinó també d’altres zones de l’illa». En definitiva, la proximitat de Marratxí a les principals vies de comunicació i la seva infraestructura industrial el posicionen com un nucli econòmic en expansió. Lupiáñez subratlla que «disposam d’una ubicació estratègica que potencia tant el comerç com la logística, clau per atreure i retenir empreses que depenen de connexions eficients per a la distribució».
Indústria i construcció: motors de creixement
La indústria a Marratxí, que representa el 9,2 % del seu PIB i genera 64,6 milions d’euros en vendes, destaca en àmbits com la reparació de maquinària, la producció alimentària i la metal·lúrgia. Per a Aina Ripoll, «Marratxí ha capitalitzat el seu polígon industrial per generar valor afegit i consolidar-se com a referent industrial a Mallorca».
La construcció és un altre motor fonamental, amb un 11,1 % de l’economia local, una xifra considerablement superior a la mitjana de l’illa, a causa en part de l’expansió demogràfica del municipi. Ripoll comenta que «el municipi ha duplicat la seva població en els darrers vint anys, cosa que ha comportat un increment de la urbanització i, per tant, una major activitat constructora». Mayra Argüelles afegeix que «la construcció no és només habitatge; cada vegada es demana més tecnologia i sostenibilitat en els projectes. Les empreses d’instal·lació han incrementat la seva activitat en àmbits com la climatització, les energies renovables i els sistemes d’eficiència energètica per adaptar les noves infraestructures de Marratxí als estàndards actuals».
Aquest impuls dels sectors industrial i de la construcció també genera oportunitats de feina per als serveis complementaris. Ho explica Argüelles: «Comptam amb un entorn propici per impulsar la sostenibilitat en la construcció i els serveis de manteniment, àrees cada vegada més sol·licitades per empreses i residents». Aquests sectors no només aporten llocs de feina i activitat econòmica, sinó que també representen una oportunitat per avançar cap a un model productiu sostenible i tecnològicament avançat. Rafael Lupiáñez hi coincideix, subratllant que aquests sectors són «fonamentals, ja que generen ocupació estable durant tot l’any, cosa que no succeeix en activitats més estacionals com el turisme».
El declivi del sector agrícola
L’agricultura a Marratxí ha vist disminuir la seva rellevància econòmica fins a representar tan sols el 0,3 % del PIB local, de manera que ha esdevingut un sector marginal en termes d’activitat i d’ocupació. Segons Aina Ripoll, «l’agricultura va perdre pes fa molts anys, primer per la industrialització i després pel desenvolupament del sector de serveis. Avui, la seva presència és pràcticament anecdòtica».
No obstant això, Ripoll percep una possible recuperació del sector primari: «Estam entrant en una nova etapa en què l’agricultura pot experimentar una segona oportunitat, amb una demanda creixent de productes de proximitat, de temporada i de quilòmetre zero, i amb les noves tecnologies que milloren l’eficiència i la sostenibilitat de les activitats agrícoles».
Innovació i transició energètica
Marratxí es troba en una posició favorable per capitalitzar les oportunitats derivades de la transició energètica i l’economia circular. Segons Aina Ripoll, «ja compta amb una base de coneixement ben establerta en aquests àmbits, la qual cosa li permet posicionar-se com un municipi preparat per afrontar amb èxit els reptes de la transició ecològica i energètica». Els projectes de parcs fotovoltaics ja en marxa tindran, segons Ripoll, un impacte tangible en l’economia local a curt termini i afavoriran que Marratxí lideri en les noves economies verdes i s’adapti ràpidament a les necessitats energètiques i mediambientals. Això implica un valor afegit que reforça la seva autonomia respecte al turisme.
Rafael Lupiáñez remarca la importància que té que el teixit empresarial del municipi avanci en aquesta mateixa direcció: «Les empreses locals ja estan adoptant mesures de sostenibilitat i transició a energies renovables, no només per un compromís mediambiental, sinó perquè respon a una demanda creixent del mercat». L’aposta per l’economia circular i l’eficiència energètica enforteix les empreses de Marratxí, però també millora la capacitat d’atracció d’inversions externes i reforça el municipi com un pol d’innovació.
Mayra Argüelles veu també grans oportunitats en aquest context de transició energètica. «L’electrificació i l’eficiència són essencials per al futur, i les empreses d’instal·lació tenim un paper clau en aquest procés. En els darrers anys, la demanda de solucions sostenibles ha crescut exponencialment, des de la instal·lació de plaques solars fins a sistemes de climatització més eficients», assenyala Argüelles. Aquesta inversió creixent en energies renovables i tecnologies eficients no només respon als objectius de sostenibilitat del municipi, sinó que també obre la porta a noves oportunitats laborals i especialitzacions per als residents.
Un futur transformador per a Marratxí
Marratxí s’ha convertit en molt més que un municipi perifèric de Palma; ha esdevingut un motor econòmic i un model de diversificació i resiliència per a la resta de Mallorca. Aquest desenvolupament no és casual, sinó fruit d’una visió estratègica que ha sabut mirar més enllà de les oportunitats immediates, i apostar per enfortir el seu teixit empresarial en sectors industrials, comercials i de serveis.
Aina Ripoll, de la Fundació Impulsa, és optimista sobre el futur de Marratxí: «Aquest municipi té un futur brillant per la seva economia diversificada i per la seva capacitat per captar i aplicar innovacions globals i adaptar-les a les necessitats locals». Segons Ripoll, Marratxí representa l’adaptabilitat necessària per als temps moderns: un equilibri entre creixement i sostenibilitat, innovació i tradició. Les bases de coneixement i l’experiència productiva construïdes al municipi són «una garantia d’èxit davant els reptes futurs».
Mayra Argüelles, de l’Associació d’Empreses Instal·ladores de Balears, també destaca que Marratxí, amb el seu compromís amb la transició energètica, és pioner a crear «un model urbà i empresarial compatible amb la sostenibilitat i el benestar». Argüelles subratlla que la capacitat del municipi per generar ocupació i oportunitats en sectors d’alta demanda, com les energies renovables i l’eficiència energètica, el situa en un punt clau de transformació. Tot un exemple de com l’economia local pot integrar-se en els reptes mediambientals i les necessitats socials d’una comunitat en creixement.
El futur de Marratxí sembla estar marcat per la innovació, la sostenibilitat i el compromís amb un desenvolupament equilibrat. Aquest municipi, que ha passat de tenir unes arrels agràries a un present vibrant i diversificat, es perfila com un model a seguir en la Mallorca moderna: un indret que ha sabut reinventar-se, crear valor i aprofitar el seu potencial sense perdre de vista el benestar dels seus ciutadans ni els reptes globals.
