MARRATXÍ SONA BÉ

406

Des de l’any 2011, els grups musicals de Marratxí que així ho volen tenen en el polígon un espai d’assaig, tot just a cent metres de Sa Deixalleria. A dia d’avui, són sis els grups marratxiners que hi assagen: Seven Years, Steel Cloud, Stuffed Soup, Vaquer, Faquers i Back & Now. Es distribueixen les hores al llarg de tota la setmana, i tots hi passen bones estones. Això sí, des d’aspiracions molt diverses.

Aquesta publicació els va reunir en el mateix local un vespre de gener, per reflexionar, entre altres qüestions, sobre la importància del local per a ells, també sobre què suposa la música a les seves vides i sobre les seves aspiracions en aquest àmbit. Hi varen participar Xisco Comas (Steel Cloud), David Salvador (Faquers), Dani Albero (Vaquer), i Xisco Reus i Miquel Reus (Stuffed Soup).

A la pregunta “¿Què suposa per a vosaltres, com a grups, aquest espai públic d’assaig en el polígon?”, les respostes són totes en positiu. “Sobretot, comoditat, està a prop de casa, és un lloc que està molt bé. He estat a altres locals d’assaig i, comparativament, aquest està molt bé”, comença explicant Xisco Reus. Xisco Comas hi afegeix que “si no hi véns en cotxe, també pots arribar-hi en tren, tens l’estació aquí a dos minuts. Ah, i té lavabo, que està net i paper”. Sobre la importància de tenir un bany en el local hi ha unanimitat. “Sens dubte, és molt important tenir lavabo en el local”, conclouen.

D’altra banda, Dani Albero subratlla que ”és un espai de creativitat al nostre abast, sense necessitat d’haver de molestar ningú. No és fàcil trobar un local avui en dia; els que hi ha tenen llista d’espera i els preus són cars. Has de pensar en 250 o 300 euros mensuals. Aquí pagam per trimestre, i la quantitat és a partir de 90 euros trimestrals, segons l’edat mitjana del grup”. I David Salvador remata: “La ubicació del local és perfecta, i el preu està prou bé. Comparat amb altres locals, aquest està molt bé en general. En altres, són locals antics, has de vigilar perquè t’enrampes pertot”.

A l’hora de plantejar reivindicacions per millorar el local com a tal o el seu funcionament, Albero assenyala que “el temps d’assaig és molt just. Ens farien falta més hores. Si has de preparar un concert o un del grup no pot venir a assajar en la franja horària que tenim assignada ens trobam amb problemes. Ens faria falta que s’ampliàs l’horari. De moment, són sessions de tres hores, si has de muntar, desmuntar… Perquè hem de dur material nostre, el que hi ha aquí no ens basta”.

Xisco Reus, de la seva banda, reivindica poder personalitzar el local, donar-li “més calidesa”. “És massa fred, i no xerr de temperatura. El podríem personalitzar un poc amb pòsters dels distints grups que hi assajam”.

Sigui com sigui, tots els grups estan contents pel fet que l’Ajuntament atén les seves demandes puntuals: micròfons i taula de mescles, nous, aire condicionat… “Les reivindicacions que hem anat formulant s’han anat resolent”.

Presència femenina

Una altra de les qüestions abordades en la trobada amb els grups de Marratxí va ser la relativa al paper de les al·lotes o dones en els mateixos grups o creant elles mateixes un grup propi. En aquest capítol, les primeres reflexions són de David Salvador.  “Si no n’hi ha més, és perquè no s’hi han posat. Un companys que han muntat fa poc hem muntat un grup nou, cercaven dues cantants, i els ha costat. Ara en tenen una i així van tirant. Però els costa la vida trobar-les”. Xisco Comas, en la mateixa línia, explica: “Nosaltres teníem una vocalista dona, però ho va deixar i ara tenim un home. De fet, hem posat molts anuncis per cercar baixista i de teclista, i els únics que responen són homes. D’altra banda, moltes bones cantants que conec estan ocupades, perquè canten a la Coral de Palma. De fet, un amic meu n’és membre i està encantat perquè està sempre envoltat de dones…”. Xisco Reus també hi diu la seva: “No crec que a l’hora de cercar un membre d’un grup pensis en principi en si ha de ser home o dona. Simplement, homes n’hi ha més”. I Dani Albero, també: “Hem de reconèixer que normalment, el rock and roll és bastant masclista”.  

Posteriorment, la conversa deriva cap a la importància de la música a la vida dels membres del grup. Xisco Reus comença afirmant que “és una manera d’expressar-me i de sentir-me creatiu. Quan estàs damunt un escenari tocant una peça que has fet tu i els teus amics i notes que agrada a la gent, te sents molt realitzat”. David Salvador afirma que:  “Nosaltres som surfistes de sempre, i la música és una activitat que ens permet ajuntar-nos i divertir-nos. De vegades, actuam per a amics, en aniversaris i així, però no tenim cap més aspiració més enllà d’això. D’altra banda, a la meva família tots són músics professionals, de manera que la música l’he viscuda tota la vida”.

Dani Albero veu la música, també, com a teràpia: “Per mi, la música és com el psicòleg. Davant la duresa del dia a dia, la música te permet evadir-te completament, de transportar-te a un altre món”. En aquest sentit, Xisco Comas, opina que “el millor instrument és la bateria, fins al punt que algú te diu ‘Toques massa fort’. El mateix Comas diu per al seu grup la música “és una forma de desconnexió. Per altra part, també te permet conèìxer bé els teus companys de grup. El fet que el nostre sigui un projecte en comú també ens dóna experiència per afrontar nous reptes”.

Parlant d’experiències, tots els grups han viscut en un moment o altre alguna situació anecdòtica en el local digne de comentari. Dani Albero recorda que “hi ha un grup de dones majors que vénen a caminar al polígon, i un dia una es va quedar mirant el local, va entrar, es va asseure en una cadira i ens va acompanyar tot l’assaig. Ens va demanar quin estil era el nostre. Va ser millor que tocar a qualsevol festival”. Xisco Reus explica que també tenien un gran seguidor en els assajos. “En Pepe, un home major,  era el nostre fan número 1. Cada divendres ens acompanyava. Ens deia que li agradava molt el que fèiem, que érem joves i que teníem molta energia. Ens contava coses de la seva vida…”. “…Sí, però un dia aquest senyor es va confondre. va venir aquest home un diumenge, i ens va escoltar una estona, ens fa felicitar i ens va preguntar: ¿Pero no viene hoy el negro que canta?”. Es referia al cantant d’Stuffed Soup.