Dedicada a la fabricació, distribució i exportació de goma de garrofí, l’empresa va rebre el reconeixement arran de la millora de les seves instal·lacions: col·locació de plaques solars i assecadores automàtiques, i reciclatge de l’aigua emprada en la fabricació del producte en un 80 %. A més, col·labora amb investigadors de la UIB per determinar si una goma de garrofí està adulterada, ja que té la patent del sistema per detectar la puresa del producte.
CAROB és de les poques indústries que queda a Mallorca i és a Marratxí al 100% des de l’any 1996. D’aquí a tres anys farà el 50è aniversari.
Qui és na Marga Sureda?
Marga Sureda va néixer l’any 1963 a Marratxí. És una persona a qui des de sempre li ha agradat fer feina i que té gusts molt diversos. M’agraden tota mena de sèries, llibres, mirar esports. Als meus inicis, als anys vuitanta, estava molt interessada en la informàtica, i era difícil poder estudiar-ne en aquella època.
Com arriba una jove amb inquietud per la informàtica a ser gerent d’una empresa tan important?
Va ser totalment inesperat. Vaig començar fent feina en el departament d’informàtica d’una empresa i després en un gabinet informàtic, on processava i picava tota la informació d’altres: nòmines, factures, albarans… A través d’un conegut em varen presentar l’economista Gori Bibiloni, un dels socis de l’empresa i el gerent. Vaig començar a fer feina amb ell l’any 1986. Ha estat el meu mestre, tot el que sé és gràcies a ell. Per decisió seva, en jubilar-se, em va oferir ser la gerent de l’empresa.
Un càrrec així requereix molts de sacrificis.
Arribar a la gerència ha suposat estar més implicada que mai en l’empresa, conèixer què li passa a cadascun dels empleats. No era la meva idea, arribar a gerent, però estic molt agraïda de la confiança que varen dipositar en mi.
CAROB va néixer l’any 1976 i ja tenia un recorregut quan t’hi vares incorporar. Des de 1986 fins a l’actualitat, han canviat molt les coses, també pel que fa a la informàtica i la digitalització.
No hi ha cap universitat que t’ensenyi tot el que he après a CAROB. Som una empresa familiar única a les Balears. De tres que som a Espanya, les altres dues són multinacionals. Quan vaig començar, l’oficina estava a Son Castelló. Aquí només hi havia una part de la fàbrica, on es pelava el garrofí i es duia a Son Sardina per fer-ne farina. L’any 1996 es va centralitzar a Marratxí, amb un magatzem més gros, posàrem una depuradora…, han estat molts, els canvis. Quan vaig arribar, ja havien aconseguit fer goma de garrofí per a consum humà [en els inicis només era per als animals] i començaven a tenir les primeres experiències amb l’exportació. És un orgull que una empresa única estigui a Marratxí.
Parlant d’exportació, teniu un magatzem a Baltimore. Com una empresa familiar, de Marratxí, lluita amb dues multinacionals i a més fa la passa de dir hem d’anar als Estats Units?
És una passa molt gran i tot ha estat gràcies a la Cambra de Comerç. He après molt d’exportació i logística. L’exportació era l’única sortida possible, perquè a Espanya hi havia poca indústria alimentària. Els Estats Units era el mercat més gran i els clients que ja teníem volien que la mercaderia no tardàs quatre mesos a arribar. Així és molt més ràpid, feim l’exportació i la importació a la vegada.
Els clients, ja els teníeu, però com arriba una empresa de Marratxí a tenir un magatzem a la ciutat més poblada de l’estat de Maryland?
És complicat entrar-hi, però és molt fàcil fer feina amb ells. Un dels clients més grans que tenim allà té un magatzem de logística que fa feina per a moltes altres empreses i ens el va oferir. T’has de cercar un agent de duanes, donar-te d’alta a tots els nivells que t’exigeixen. Quan arribava un contenidor nostre, el miraven amb raigs X. Aquí, a les duanes, comença a haver-n’hi ara, però allà ja n’hi tenien.
Tot i així, l’ambient a l’empresa és molt familiar.
Sempre hem estat un gran equip. És difícil que un treballador se’n vagi. A més, eren tots fixos des del començament, quan la majoria no feia aquests contractes. Ens coneixem molt, perquè fa entre entre deu i vint anys que estan a l’empresa. El que més m’ha costat és ser la cap de tots els meus companys, però continuen sent companys i ho han acceptat molt bé, ha estat molt fàcil. L’important és tenir un bon equip. A la gent responsable i feinera, no li fa falta una cap.
Com és fer feina amb els agricultors?
El camp és un món molt complicat, i això sí que m’ha costat, sobretot com a dona: fer entendre que per aconseguir un producte apte per al consum humà hem de complir uns estàndards de qualitat. Els magatzems de garrova estan en el camp i són espais bruts. Per passar del garrofí al producte final, hi ha un procés amb unes mesures molt estrictes, i fer-los entendre això és complicat. Per als caps també ha estat difícil, perquè venien d’un època en què tot això no es mirava. Els treballadors no hi poden entrar ni amb una formiga, ni amb una mota de pols…, ni passar de la part «bruta» de la fàbrica a la «neta». Per sort tenim na Julia, que és l’especialista en qualitat que fa feina amb nosaltres.
Com heu duit fer feina en un món majoritàriament d’homes?
A CAROB hi ha més homes que dones, però no hi ha hagut cap problema. En el negoci de l’exportació, tampoc. El món de la compra de la garrova sí que és més complicat. Però jo he viscut en el camp tota la vida, molts d’anys en una possessió. Mon pare era pagès, i no trobaren una inexperta en agricultura. El més difícil no ha estat ser una dona i trobar-te amb homes, sinó lluitar en el món de la garrova. Han estat uns anys molt complicats.
Parlau de la bimbolla del negoci. [La caiguda del preu de la garrova un 50 % després de dos anys excepcionals]. En aquests moments més durs, què us dona forces?
En el primer que pens és en els 35 treballadors i les seves famílies i en els socis. Els he de demostrar que ens en sortirem, d’aquests anys tan complicats. Els preus de la compra de garrova varen pujar desorbitadament, fins a deu vegades. Jo vaig avisar fa dos anys, els mateixos clients ho digueren. I va pujar més encara la goma de garrofí, a 30 euros el quilo, quan s’havia pagat a un euro.
L’empresa dels Estats Units que comprava entre 200 i 400 tones en un any aquest 2023 n’ha comprat zero. Tenen estoc de l’any passat o han canviat la fórmula amb alternatives més barates. Una multinacional que reformula és difícil que torni a comprar garrofí. És molt bon producte, però a un fabricant de gelat li sortia més cara la poca goma de garrofí que emprava que no el producte final, i molts l’han reformulat amb goma xantana, de guar, de tara… No és fàcil guanyar la confiança del client, a molts els has d’explicar què és un garrover i que el producte és natural i estable.
Molta de gent d’aquí no sabia tampoc què es feia amb el garrofí.
La goma de garrofí no es coneixia perquè venem a l’estranger. A la gent li costa usar-la a casa, però estam molt contents de la resposta a les xarxes socials. Vàrem fer una campanya amb el xef Miquel Calent i ara en fabricam uns potets que es venen a Agromart, en alguns Eroski i a les cooperatives, a més de la nostra botiga en línia.
En aquests temps és quan més hem d’apostar pel producte local.
Quan compram garrofí, ho feim primer a Mallorca. A Manacor tenim quatre empleats i un camp de 5.000 garrovers. Devora tenim una finca que estam repoblant amb garrovers i oliveres i tenim un trossejador de garroves, per poder tancar el cicle de producció. És una manera d’assegurar-te una quantitat de garroves per poder fer feina.
Com és el vostre dia a dia? La feina és feixuga, però tenc el privilegi de viure a Sa Cabaneta, en una casa amb unes vistes precioses, un jardí, els meus cans i la tranquil·litat.
El millor moment? Arribar a casa i dinar amb el meu home, llegir al vespre abans d’anar a dormir.
Un personatge que admiri. Coco Chanel, pel seu estil i pel que va fer per les dones. La seva vida em va inspirar encara més després de mirar la seva pel·lícula.
Un llibre. Los pilares de la tierra, de Ken Follet.
Una pel·lícula. Dirty dancing, però també m’agrada el cinema de Tarantino.