«Participar a les olimpíades seria un somni»
«Aquests dos anys a Palència he après molt a gestionar les emocions i a conviure amb tota la gent de l’equip»
«Estar lluny de ca teva es fa difícil. Però quan comences a veure resultats, val la pena»
Hugo Marzo (Pòrtol, 2005) va néixer amb una pilota de vòlei sota el braç. Començà a jugar amb el Club Voleibol Pòrtol a vuit anys, un equip que serà el fonament d’una exitosa trajectòria.
El jove jugador ha acabat batxillerat després d’estar dos anys a Palència amb la Selecció Permanent. Un any ple d’èxits destacables, començant per la classificació per a l’europeu amb la sub-20 i el tercer lloc en el Campionat d’Espanya Júnior amb el Club Voleibol Pòrtol. A més, el seu talent i el seu rendiment l’han duit a ser convocat per a la selecció sub-22, tot i ser sub-20.
Ara comença una nova etapa a l’illa. El jove esportista està d’enhorabona perquè ha fitxat per al Connecta Balear Manacor, a la posició de lliure. Un nou repte que afronta amb il·lusió.
Parlem dels teus inicis. Què ha significat per a tu el Club Voleibol Pòrtol?
Va ser l’equip on vaig aprendre a jugar, a tenir més visibilitat anant a campionats d’Espanya A més, he pogut jugar amb els meus amics, que és el que m’ha fet gaudir més d’aquest esport.
Per què el vòlei i no un altre esport?
Abans feia natació, però no m’agradava, i els esports com el futbol no em cridaven l’atenció. Vaig apostar pel vòlei i em va agradar.
El lloc que t’ha vist créixer ha estat Marratxí. Què significa per a tu?
És molt important per a mi, he fet esport aquí i hi tenc tot el meu cercle d’amics. Feia dos anys que no hi vivia i ho trobava a faltar. Aquests dos anys he compaginat els estudis de batxillerat a Palència, al Centre de Tecnificació de la Selecció Espanyola, amb el vòlei. Ara que he tornat trob que, com a Mallorca, no s’està enlloc.
Com ha estat la temporada 2023-2024?
Molt especial. Amb el Club Voleibol Pòrtol aconseguírem la tercera posició en el Campionat d’Espanya Júnior. Ha estat una gran fita acabar aquesta etapa amb un pòdium nacional.
I la temporada amb La Roja?
Encara que fa uns quatre anys que jug amb la selecció, enguany també ha estat molt emocionant, ja que la meva categoria, la sub-20, s’ha pogut classificar per a l’europeu, que comença al setembre. I, a més, vaig ser convocat per a la sub-22, amb la qual vàrem jugar l’europeu a Holanda. Estar amb els grans m’ha permès aprendre en tots els aspectes, tant tècnics com humans.
I ara que s’ha acabat la temporada, què t’espera aquests pròxims mesos?
A l’agost he estat entrenant per a la preparació de l’europeu amb la sub-20, que comença aquest mes.
Com gestiones el sacrifici que comporta l’esport sent tan jove?
És veritat que l’esport és exigent, veus com tots els teus amics estan gaudint a la platja o sortint de festa i tu estàs entrenant. A més, estar lluny de ca teva es fa difícil. Però quan comences a veure resultats, val la pena.
Aquest esforç s’ha vist recompensat amb el fitxatge per al Club Voleibol Manacor. Com afrontes aquest nou repte?
Amb moltes ganes i il·lusió. Al final, Palència és un lloc on només et centres a estudiar i entrenar. Ara puc estar a casa gaudint d’un equip com el Manacor, que sempre he vist jugar, fins i tot he jugat contra ells amb el Pòrtol. Aquest fitxatge per a mi és un gran triomf. Tenc moltes ganes de jugar i poder gaudir de l’equip.
Has estudiat el batxillerat alhora que entrenaves. Com ho has compaginat?
Som un al·lot exigent quant als estudis, per la qual cosa he hagut de sacrificar alguns vespres i dormir poc. Però ha valgut la pena, perquè he tret bones notes i he pogut entrar en la carrera que volia.
Què has après d’aquesta etapa fora de ca teva?
Viure fora és una mica difícil. Sobretot els dies dolents, ja que compaginar els estudis i l’entrenament, si ets exigent amb tu mateix, pot arribar a ser complicat. No obstant això, he après molt a gestionar les emocions i a conviure amb tota la gent de l’equip, ja que érem vint en una sola residència. També aprens a tenir paciència i ser més empàtic.
Quins són els teus projectes futurs?
M’encantaria jugar a Manacor bastants d’anys. Ara que ho he aconseguit, m’agradaria gaudir-ho. No descart anar a l’estranger i jugar en un equip fora d’Espanya. Això sí, a curt termini sí que m’agradaria quedar aquí uns anys per aprendre i donar el màxim nivell que pugui a la vegada que estudii a distància el doble grau d’Enginyeria Informàtica i ADE.
Enguany has rebut un altre premi…
A Palència em varen donar un premi al Jugador de l’Any de la Concentració Permanent, que reconeix tant la temporada esportiva com l’acadèmica, i la veritat és que no m’ho esperava. Sí que és cert que enguany m’he esforçat molt en els estudis, però va ser una gran sorpresa. És en aquests moments quan penses que tot l’esforç ha valgut la pena.
A la Gala de l’Esport de Marratxí et varen donar un reconeixement per la bona temporada. Què va significar?
La veritat és que em va encantar veure que el municipi coneixia els èxits que he aconseguit i que me’ls recompensava d’aquella manera. N’estic molt agraït.
Parlant d’assoliments, has estat capità de l’equip nacional, què ha suposat per a tu?
Era una responsabilitat que em va encantar tenir. Ser capità d’una selecció nacional és una cosa que intimida una mica, però consider una gran fita que hagin tingut confiança en mi per assumir aquest càrrec. A canvi, intentava preocupar-me al màxim per l’equip.
Ara que han acabat els Jocs Olímpics, com veus el panorama actual de la selecció nacional de vòlei?
Accedir als Jocs Olímpics és molt complicat, perquè el nivell és molt alt. Tot i així, aquests anys està creixent molt i crec que l’equip ho està fent molt bé, perquè a poc a poc va aconseguint més punts per classificar-se. No obstant això, consider que falta promocionar més el voleibol i donar a conèixer aquest esport. Crec que, d’aquí a uns anys, podríem arribar a somiar aquestes olimpíades que tant desitjam. I participar-hi seria un somni.
Vares créixer amb Guillem Comamala, a qui vàrem perdre fa un mes. Què voldries destacar de la seva figura?
Tenc un any menys que ell i sempre he intentat imitar-lo, perquè era perfecte en tot: bon estudiant, molt bon jugador i sobretot era una persona excel·lent. Era molt fàcil ser el seu company. Sempre l’he tengut com a referència, d’ençà que era petit i jugàvem junts. Era capaç de tot, i sempre amb un somriure. Assabentar-me de la notícia ha estat molt dur, i més estant tot sol a Grècia [amb la selecció espanyola sub-20]. El recordaré com l’al·lot perfecte que era. Encara que ja no sigui amb nosaltres, sempre serà el meu exemple a seguir.
Com és el teu dia a dia?
Aquests dos darrers anys a Palència, la meva rutina era aixecar-me a les set, estudiar una hora i entrenar de nou i mitja a dotze i mitja. A l’horabaixa tornàvem al pavelló i a classe, de set a deu i mitja. Encara que fos una mica estressant, al final t’hi acostumes. La rutina per a l’any vinent també serà un repte, perquè entrenarem al matí i a l’horabaixa.
El millor moment?
Acabar un entrenament molt exigent, que són els que més gaudesc, arribar a casa, dutxar- me i relaxar-me. I després, estar amb la meva família.
Un personatge que admiris
Rafel Nadal, per la seva fortalesa mental, la capacitat que té per remuntar qualsevol partit o sortir airós de qualsevol situació difícil, i la mentalitat que té com a esportista.
Un llibre: Cómo hacer que te pasen cosas buenas, de Marian Rojas. Un llibre que explica com funciona el cervell en situacions com la depressió, la por o la tensió, i que em va ajudar molt a gestionar els nervis als partits i reconèixer el que em passava.
Una pel·lícula: Shutter Island, perquè té un gir argumental molt interessant que no t’esperes.
