GERRES BRODADES, PECES AMB ENCANT I AMB ARRELS A SA CABANETA

550

En ceràmica, una de les manifestacions decoratives més importants de Mallorca són les gerretes brodades, també conegudes com gerretes felanitxeres perquè a Felanitx varen proliferar moltíssim a finals del segle XIX. La gerreta brodada és un recipient de fang, fet bé amb motllo, bé amb torn, decorat amb elements naturals del camp o de la mar, si bé també se’n feien amb motiu antropomòrfics o animalístics.

L’origen de la gerreta brodada presenta encara ara incerteses, però en el llibre Terra de gerrers. La gerreta felanitxera (2018, Ajuntament de Felanitx) s’hi escriu que “Elvira González planteja la possibilitat que l’ornamentació d’aquestes peces ceràmiques correspongui a motius religiosos relacionats amb la contrareforma eclesiàstica. El cristianisme volia mostrar que el seu vessant era més important i poderós que el protestant, així els catòlics lluïen la seva devoció públicament en diversos objectes, per què no amb una gerreta ornamentada?”.

“En tot cas, s’ha de saber que, a més de Felanitx, a altres llocs de l’illa també se’n feien, per exemple en els nucli marratxiner de Sa Cabaneta. La gran diferències és que mentre a la zona de Felanitx hi havia molt de públic potencial, a Sa Cabaneta hi havia molt pocs veïnats i, per tant, també un mercat molt més reduït”, explica Joan Pere Català, director de l’Escola de Ceràmica. “El cert és que -afegeix- a gairebé cap casa de Mallorca no hi faltaven dues peces ceràmiques: el siurell i la gerra. Avui en dia no es pot parlar que les gerres brodades, molt barroques, siguin tendència en ceràmica, perquè és una peça molt barroca i el que s’imposa és la filosofia wabi-sabi, que cerca voluntàriament la imperfecció”.

Un dels obradors marratxiners amb més recorregut en la fabricació de gerres brodades és Can Bernadí Nou, de Sa Cabaneta. Joan Amengual i Maria Capó, des dels anys quaranta del segle passat, n’havien fet moltes, la majoria de les quals es venien a les romeries de Sant Marçal. “Fins i tot, n’havíem venut un temps per a un establiment de Felanitx”, explica Joan Amengual.

Ells dos, matrimoni, varen fer un equip molt ben coordinat per fer unes gerres brodades molt característiques, amb fang procedent del Pou des Coll. Així, mentre en Joan s’encarregava de l’estructura bàsica (el ventre, el coll i les nanses) feta individualment amb la roda, na Maria les rematava amb l’ornamentació, ja fossin flors, peixos o ocells. I l’un reconeix el mèrit de l’altre. “Jo no hauria sabut decorar mai tan bé com ho fa ella”, accepta en Joan. “I per mi hauria estat molt difícil fer la gerra des del principi”, confessa na Maria.

Com a mostra de la llarga tradició de les gerres brodades a Can Bernadí Nou, s’ha de dir que al Museu del Fang n’hi ha una de la casa que té 130 anys, elaborada pel pare d’en Joan, Antoni Amengual. Avui, per la falta de mercat i la laboriositat que comporta el procés, ja no en fan.