El graduat en llengua i literatura catalana Cristian Raúl Sánchez Curto va publicar aquest estudi a les V Jornades d’Estudis Locals de 2018.  El treball analitza el patrimoni lingüístic associat a Marratxí dins el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’Antoni Maria Alcover i de Francesc de Borja Moll. En primer lloc i en relació amb l’àmbit poblacional, cal destacar que només un 12% del lèxic exposat està testimoniat en general al municipi de Marratxí, mentre que el 88% es vincula a Pòrtol en particular. La gran majoria del lèxic pertany justament al camp de la ceràmica

Mots

A l’estudi trobam verbs com balcar, que és sinònim d’afluixar la intensitat o remetre. Per exemple, “ha plogut molt, però ara ja va balcant”. Un sentit que està testimoniat a Pòrtol, així com a Llucmajor i Ciutadella.

Altra de les paraules que apareix al diccionari és calderó, una de les accepcions d’aquest nom designa el recipient de fang cuit semblant a la greixonera, però més profund. En funció de la mida, aquests estris de cuina s’anomenen: «calderons de peça, calderons perols, calderons mitja mà, calderons bords, calderons malaguenyos i calderons biels».

Cossiol. Entre les diverses accepcions d’aquest nom, a Pòrtol designa el petit vas amb aigua que els ollers fan servir per banyar-hi les mans mentre confeccionen els objectes de fang.

Greixonera. De manera paral·lela al comentari anterior sobre el nom calderó, el DCVB indica que a Pòrtol les greixoneres també reben una denominació específica en funció de la mida. Així poden ser: «greixoneres de biel, de malaguenya, de mitja mà, de perol, etc.»

Rissar. A Pòrtol i a Bunyola, una de les accepcions del verb és sinònima d’arromangar, és a dir, de replegar les mànigues, faldilles i pantalons. Aporta l’exemple d’ús «m’he hagut d’arrissar ses faldes per passar es torrent».

Fraseologia

A l’estudi Cristian Raúl Sánchez Curto exposa les locucions i frases fetes testimoniades a Marratxí que estan recollides dins articles encapçalats per lemes normatius.

Allargar el destre.

Aquesta locució verbal es localitza dins l’entrada del mot destre, nom que

aquí té el significat de mida longitudinal mallorquina equivalent a 4,2 metres.

En concret, l’esmentada locució verbal a Pòrtol és sinònima de fer via, d’anar de pressa o d’apressar-se.

Calcigar fang.

Dins l’entrada del verb calcigar, aquesta locució verbal s’atribueix als ollers de Pòrtol. Tot i que no s’hi especifica el sentit específic, cal considerar que les diverses accepcions de calcigar estan relacionades amb trepitjar o manipular una cosa amb els peus, de manera que el sentit literal de calcigar fang seria equivalent de treballar una massa de terra i aigua amb els peus fins que adquireixi la consistència adequada per al treball ceràmic.

No deixar ni pàmpol ni borró

Sobre aquesta frase feta inserida dins l’entrada del nom pàmpol, cal explicar que el substantiu pàmpol fa al·lusió a la «fulla de cep o de figuera», mentre que borró designa la gemma escamosa de plantes llenyoses que tot just es comença a desenvolupar. Atès això, a Pòrtol la frase feta significa no deixar res o agafar tot el que hi ha.

Partir carta remesa.

Dins l’entrada corresponent al verb remetre, aquesta frase feta és sinònima a Pòrtol de partir de seguida, sense demora.

Pensar-se tenir doblers a Son Alou.

Localitzada dins l’entrada del mot alou, el DCVB indica que a Pòrtol aquesta frase feta designa la previsió de poder gastar molt de diners.

L’autor d’aquest estudi, Cristian Raúl Sánchez Curto, conclou que cal considerar en primer lloc que, malgrat que el DCVB pretén ser un diccionari integral, el lèxic marratxiner que s’hi recull només constitueix una part de la totalitat del patrimoni lingüístic del municipi. En relació amb el lèxic pròpiament dit, l’estudi ha posat de manifest un total de vint-i-cinc mots i cinc locucions i frases vinculades a Marratxí i incloses dins lemes normatius. En aquest sentit, els resultats han evidenciat que la major part del lèxic esmentat al DCVB està testimoniat a Pòrtol i que pertany a l’àmbit material de la ceràmica.