Maria Amengual, mestressa artesana siurellera i ceramista, es troba al front de Can Bernadí Nou des de 1998, any en què va jubilar el seu pare. Representa la quarta generació de la familia que es dedica a aquest ofici artesà. Can Bernadí Nou es troba al carrer Jaume I, número 6 de Sa Cabaneta, “el mateix carrer que sempre havien estat els meus avantpassats. El meu padrí era de Can Bernadí de Sa Cabaneta i va tenir 9 fills que també es varen dedicar al mon del fang”.

Als finals del segle XIX i durant bona part del XX els padrins de Maria Amengual, Antoni Amengual Bestard i Maria Serra Carrió, treballaven juntament amb tots els fills fent sobretot siurells i gerres brodades. “Quan tots els germans que sempre havien fet feina junts es vàren separar per llei de vida, devers el 1980, els meus pares, Joan Amengual Serra i Maria Capó Cañelles, varen continuar amb l’ofici del fang a una parcel·la de terra al mateix carrer Jaume I, on havien estat sempre els meus avantpassat, mon pare va anomenar la siurelleria-gerreria Can Bernadí Nou”.

Can Bernadí Nou ha estat catalogat com a comerç emblemàtic per l’IDI (Institut d’Innovació Empresarial de les Illes Balears), una eina per per protegir l’activitat comercial tradicional. Maria Amengual explica que els seus clients poden trobar siurells “totalment artesans i fets a mà”. Conta que les tècniques d’elaboració no han variat gaire amb el temps, tot i que sempre s’ha tingut que innovar en noves peces, ja sigui per comandes o per demanda de col·leccionistes o per crear noves peces.

Maria Amengual, de 48 anys, és l’única empleada de Can Bernadí Nou. “Duc la producció dels siurells i de totes les peces, la comercialització i la contabilitat. Arriba un punt que has de saber fer de tot: contable, factures, repartir, vendre a mercats, fer feina al taller, etc. A vegades tot lo que no és fer la feina de fer siurells i ceràmica t’arriba a absorbir”.

Maria Amengual creu que el futur de les olleries serà fer feina sota demanda, amb productes únics i selectes. “Ja es nota que hi ha gent que recorre a nosaltres per fer uns productes diferenciats, et poden demanar una personalització molt concreta que no existeix dins altres àmbits”.

La propietària de Can Bernadí Nou no és gens optimista sobre el futur de les olleries. Considera que la supervivència és “difícil” per manca de relleu generacional i pels entrebancs administratius que pateixen els autònoms. “Arriba un moment que només t’omplen de paperassa i tràmits i això desmotiva molt perquè no et pots dedicar 100% a crear; també has de ser contable, advocat, gestor, etc…)”.

Així i tot, Maria Amengual defensa que el negoci té fortes arrels a Mallorca i considera que allò que funciona és mantenir un producte únic que no es regeix per modes i que conserva el caràcter artesanal i autòcton, a la vegada que tracten de ser creatius.

Pandèmia

La duració de la pandèmia, que ja es perllonga durant 18 mesos, ha estat molt dura per a molts de negocis i, especialment, per a les olleries que han hagut de sobreviure sense turistes, sense fires i, durant molt de temps, amb una activitat sota mínims. “Crec que ha estat el més difícil, si només hagués estat que no venguessin turistes, amb les fires temátiques i comandes d’altres sectors (congresos, particulars, esdeveniments, etc..) gairebé ni s’hagués notat perquè no només vivim del turisme”.

Però el tancament gairebé total ha estat una angoixa per Can Bernadí Nou i per a la majoria d’olleries. “Com ha estat tot a la vegada, la caiguda ha esta forta. Jo diria que aquest sector ha sobreviscut perquè la majoria tenim el local-taller en propietat i amb poca cosa ens conformam per anar subsistint i a base d’esforç hem cobert despeses i no hem aspirat a res més”.

Maria Amengual és molt crítica amb l’ajuda rebuda per les institucions durant la pandèmia. Diu que ho han passat malament i no s’han sentit recolzats. “En aquests moments de pandèmia puc dir que no m’he vist gens recolçada per les institucions, més bé tota sola. Hi ha hagut promeses, però jo no he vist res de res. He quedat bastant decepcionada amb algunes institucions”.

Xarxes socials

Com molts de negocis, les olleries han aprofitat la pandèmia per reinventar-se i per apostar per les xares socials per pal·liar la caiguda de la venda física. “He tingut que fer un esforç en xarxes socials, sobretot per Instagram, que és el que ha funcionat per atreure gent. La veritat es que tenc ganes de tornar a la normalitat de poder parlar i veure la gent amb persona i deixar enrere un poc tot aquest món online. Maria Amengual, dona orquesta al seu negoci, confessa que dedicar-se a les xarxes socials exigeix “massa dedicació” i “repercuteix amb la nostra feina diària perquè no és compatible fer les dues feines al 100%”.

Amb el pas del temps, el client de les olleries s’ha sofisticat i són més exigents que fa uns anys. Generalment és un client que entén i que valora la feina artesana i sap molt bé allò que cerca, que no ho troba a altres indrets, més que als tallers dels mestres artesans de qualitat. “El client ara és més selectiu i vol això perquè li agrada, et cerca i no sol posar pegues per preu ni res. Valora molt que es mantengui aquesta feina perquè és molt diferent de tot allò que hi ha a altres llocs”.

Autenticitat

Maria Amegual conta que el client cerca peces úniques, que no estiguin fetes a màquina, i vol sortir-se de productes estàndar. “També he notat una corrent de gent que cerca productes molt naturals en consonància amb la producció slow i artesana i és una forma de viure més sostenible i a poca velocitat”, apunta Maria.

Entre els clients de Can Bernadí Nou n’hi ha de tot: amants de le feina artesana, col.leccionistes de ceràmica de tot el món, artistes de renom que cerquen inspiració, i públic autòcton que estima les arrels.

La propietària de Can Bernadí Nou reivindica la feina artesana que representa unes tècniques centenàries, passades de pares a fills, enfront de les grans superfícies que ofereixen productes industrials on totes les peces són exactaments iguals. Un fet valorat pels seus clients. “Als clients els hi agrada quan venen al taller a comprar, veure també el taller i trobar-te allà fent feina, això no ho trobaran mai a les grans superfícies”.