Bel Cañellas i Pep Llabrés varen néixer al Pla de na Tesa. Ballen junts des dels dotze anys. Des de fa 22 anys practiquen ball esportiu. Amb 54 i 55 anys no pensen a retirar-se i asseguren que els hi queden molts de balls per davant. Bel té un negoci d’estètica i Pep Llabrés una tenda de decoració i cortines a Palma. Malgrat els negocis i la família, tots dos confessen que el ball els ha unit perquè era el seu moment per estar junts, “la seva estoneta”. El ball esportiu d’alta competició els hi exigeix entrenar sis dies per setmana i una dieta estricta. A més, no reben cap ajuda econòmica i han de sufragar-se els viatges i els hotels, però cap entrebanc fa que aquesta parella deixi de ballar.

Com va començar la vostra afició pel ball?

Tindríem devers dotze anys quan vàrem començar fent ball de bot a l’Agrupació Pla de na Tesa Canta i Balla .

Com vàreu passar del ball de bot al ball esportiu?

Després del Pla de na Tesa vàrem fer ball de saló a Palma. Xisca Forteza, que era la professora, ens va contar que hi havia una modalitat nova que era el ball esportiu i ens va convidar a una exhibició i vaig que pensar que aquesta dona havia perdut el cap perquè era un tipus de ball i unes tècniques completament diferents del ball de saló. Abans de les nostres classes de ball de saló hi havia una parella, Carlos Polo i Marga Robles, que rebien classes de ball esportiu i ens varen fer amics. Marga va començar a donar classe i un dia ens va parlar d’una competició que feien a Inca, devers l’any 1999, i ens va suggerir que ens presentassin. Vàrem anar allà sense saber res, dos mesos abans ens va preparar per arribar a la competició i quedaren tercers entre vint parelles. Llavors, ens va dir que ho havien de fer de debò i vàrem començar amb el ball esportiu.

Per què us va conquerir el ball esportiu?

Era una manera de fer una activitat junts. Era el nostre moment de parella per tenir una estoneta per a nosaltres apart de les feines i els fills. A més, el ball esportiu ens va agradar molt el món de l’espectacle i la pista i tot això ens va enganxar.

Quins han estat els vostres principals èxits al ball esportiu i de què estàs més orgullosa?

Hem estat campions de Balears cinc vegades. Aquest és el nostre major èxit i estem  orgullosos cada vegada que sortim a pista i ens surt el programa que hem de ballar que ens ha explicat l’entrenador i estem satisfets amb la feina ben feta i sortim súper orgullosos perquè es la nostra passió. O en campionats d’Espanya que de 37 parelles quedarem el número vuit. Per nosaltres és un orgull perquè a la final només entren sis parelles.

Creus que és un esport conegut al poble, la gent us coneix?

No és un esport molt conegut. La gent que ens envolta sí que ho conec des de fa molts d’anys, però altra gent desconeix que són el ball esportiu. És un esport minoritari perquè és molt car i no reben cap tipus d’ajuda i no és gaire conegut.

És més fàcil o més complicat que la teva parella de ball sigui la teva parella a la vida real?

És molt més fàcil perquè per fer aquest tipus d’esport t’has de posar d’acord en els horaris i en els entrenaments. I apart en les competicions tens el mateixos amics i en els viatges els fas junts és una altra manera de passar temps junts i ñes més fácil, malgrat que hi ha moments crítics.

Fa 22 anys que competiu en ball esportiu, supòs que heu de tenir una gran afició per continuar durant tant de temps?

Quan fas aquest esport t’oblides dels problemes quotidians perquè t’enfoques en l’esport i es produeix una connexió de parella molt guapa i val la pena el sacrifici.

Com explicaries a qui no ho conegui què és el ball esportiu?

És un ball en parella que requereix unes condicions físiques i sincronització entre els dos cossos que exigeix agilitat, talent, oïda musical, memòria, constància, treball en equip i és un esport molt complet. T’has de cuidar i dur una dieta equilibrada i quan s’acosten les competicions més importants duim una dieta molt més rigorosa perquè la condició física és fonamental. El meu home és molt disciplinat, jo no tant.

Quines són les seves dificultats i quines aptituds heu de tenir?

Has de cuidar una imatge elegant i competitiva, treballar gairebé cada dia, dur una dieta i tenir-ho com un estil de vida si vols arribar amunt. I les aptituds han de ser musicals i rítmiques.

Quins balls es fan al ball esportiu?

Són deu balls: cinc estàndards i cinc balls llatins. Els estàndards són vals anglès, el tango europeu, vals vienès, slow fox i quickstep. I els llatins són el jive, cha-cha-cha, rumba-bolero,  pasodoble i samba. Nosaltres vàren fer els deu balls durant vuit anys, però per manca de temps ara només practicam els estàndards.

En quina divisió o categoria competiu?

Nosaltres som senior 3, una categoria per a gent d’entre 55 i 65 anys, i estem a la categoria màxima que és AI.

Has patit lesions greus durant la teva carrera?

Sí, lesions sempre se’n tenen. Jo he tengut una rotura fibril·lar a l aductor de dotze centímetres. Ara he tengut una aturada de dos mesos per una fasciïtis plantar. A Pep el varen operar de menisc. Nosaltres anem a la nostra fisioterapeuta, Joana, que és la nostra salvadora. Anem un pic al mes i ens recomana exercicis per poder estar a punt per a les competicions, però l’edat no perdona.

Heu de fer una dieta molt estricta i cuidar-vos molt més que la gent de la teva edat?

Nosaltres sempre tractem de mirar per aquest tema, però estrictes tampoc ho són, però el pes l’has de mirar. De vegades et convidem el diumenge a dinar i no pots anar o si vas has de menjar una ensalada.

Rebeu qualque ajuda per fer front a les despeses i desplaçaments que suposa aquest esport?

No rebem cap ajuda econòmica, però l’Ajuntament de Marratxí ens cedeix el pavelló del Pla de na Tesa per poder entrenar i això ens facilita molt perquè entrenam a una pista real de competició i estem super agraïts a l’Ajuntament perquè ens ajuda molt a desenvolupar aquest esport.

Què us costa aquest esport a l’any?

És un esport molt car. La darrera sortida a Benidorm per competir al Primer Trofeu Gran Bali Benidorm ens va sortir per uns 400 euros entre llogar cotxe, hotel, avió, i pagar la competició. Viatjam un pic al mes, menys juliol i agost que s’atura la competició. I a part els meus vestits de competició, que poden costar entre mil i dos mil euros cadascun. El look és molt important per competir. És el més important després de ballar bé. I després has d’afegir el cost del maquillatge i perruqueria.

Quants de dies heu d’entrenar?

Entrenam sis hores a la setmana més una o dues classes particulars (de dues hores) amb el nostres entrenadors, Jordi Fabrega i Maria Pomar, al Centre de Ball Mallorca (CBM).

Com són les competicions?

Has d’interpretar cadascun dels cincs balls davant un jutge durant un minut i mig. I depèn de la gent que competeixi vas passant rondes, des d’octaus de final fins a la final, que només la ballen sis parelles.

Com heu viscut la pandèmia?

Va ser horrorós. Es van suspendre les competicions i els entrenaments. Nosaltres tenim la sort que a ca nostra tenim espai i varen poder practicar. La primera a reprendre la competició va ser la federació balear. Va ser sense públic, entrava un grup i sortia l’altre, tots vestits des de ca seva i sense emprar els vestuaris, però vàrem poder ballar que ja va ser molt.

Us trobeu en plena forma malgrat els més de 20 anys de competició, veis a prop la retirada?

Estam completament en forma i tenim la teoria que ballar ens dóna vida i seguirem ballant fins que el cos aguanti.

Fa un any vares demanar a l’Ajuntament una bandera de Marratxí per poder lluir-la a les teves competicions, com se te’n va ocórrer?

Perquè la gent de Felanitx duia la seva bandera i jo deia com a marratxinera no podia ser menys i per això vaiga anar a cercar-la i ara ja l’he duita durant quatre competicions.