El destí i la feina varen dur la marratxinera Bàrbara Company, de 31 anys i responsable d’Activació de Màrqueting, a treballar i viure a Dubai. Explica les grans diferències en la forma de vida que hi ha entre Marratxí (Mallorca en general) i Dubai. Són molts quilòmetres de distància i també filosofia de vida distintes: a Dubai no es fa vida al carrer. En contrapartida, no ha de pagar els temuts imposts que són una realitat inevitable a les nostres latituds.
-Per què vares elegir aquest destí?
-El 2012 vaig anar a Abu Dhabi a fer feina d’hostessa de vol, però no me va agradar massa, i després d’un any i mig ho vaig deixar i me’n vaig anar a Kuala Lumpur, Malàisia, a fer un Master in Business Administration (MBA). En tornar a Abu Dhabi, vaig decidir traslladar-me a Dubai, ja que és una ciutat més cosmopolita i més activa que Abu Dhabi. Conseqüentment, amb més coses a fer a l’estiu quan no es pot sortir al carrer, ja que hi ha temperatures de mitjana superiors als 40 graus.
-Quina és la principal diferència respecte a la vida que duies a Mallorca?
-La principal diferència és que no es fa vida al carrer, la gent no camina ni va enlloc sense cotxe. No hi ha un casc antic, o un centre de Ciutat per anar a passejar. La gent passeja pels centres comercials, alguns passeigs marítims o devora la platja durant els mesos d’’hivern’. Per anar a la muntanya he de manar com a mínim 90 minuts, però m’agrada molt la vegetació d’aquí, en concret el desert.
-Què és allò que més trobes a faltar del que tenies a Marratxí?
-Trobes a faltar la família i els amics. Encara que se’n fan de nous, no és el mateix. Aquestes coses s’enyoren, alguns dies més que d’altres. També trobes a faltar la gent. Fer poble. Sortir al carrer carrer i que la gent te saludi. Una cosa tan simple però tant significant com poder xerrar el mallorquí I sentir-te “a casa”. D’altra banda, sempre penses en un bon llonguet torrat amb tomàtiga de ramellet i oli d’oliva amb el cafè amb llet!
-Què és el millor i el pitjor de viure fora de casa?
-El millor crec que ja ho he viscut. És un enriquiment cultural i un canvi de percepció de la vida i el món en general. Aquesta frase s’usa molt sovint I tothom sap de què parl, però per als que han estat en una situació similar a la meva, aquesta és una frase plena de significat. Professionalment, m’han donat oportunitats que Espanya no m’ha ofert. Jo encara pag el meu Màster, però tenc una bona feina per fer-ho. A Espanya tendria un bon màster i un bon problema per trobar cinc anys d’experiència requerits per poder accedir a un lloc de feina que me permetés pagar el màster al banc. Una altra cosa molt bona és que no pag imposts. Això no ho enyor! (ha, ha, ha…). També esportivament he tengut grans oportunitats a Dubai que a Espanya són impensables. He competit amb l’equip del príncep de Dubai i entrèn en el seu gimnàs, on només atletes professionals hi tenen accés. En Rafel Nadal n’hi té quan ve a Dubai o Abu Dhabi. Probablement ell i jo som els únics mallorquins que hi ha entrat mai… El pitjor? Justament, estar enfora de la gent que estimes.
-Tens idea de tornar a viure a Mallorca? En quin termini? -Fa un mes me vaig casar a Palma i el pla és tornar quan me quedi embarassada, així que no tenim data exacta, però jo diria que devers un any més. No frisam perquè estam molt be aquí, però també tenim ganes de tornar: el meu home, que és suec, més que jo.
