Historiador, investigador, músic i comunicador mallorquí, com et descriuries?
Al final tot respon a personalitat inquieta, i també a aquest perfil multidisciplinari, el dia d’avui ens obliga a ser una mica multidisciplinaris i transversals. Més que cercar l’especialització en un camp he anat jugant amb varis, però també amb concordança amb els meus interessos, ja sigui la docència, la investigació, el periodisme, o la feina que faig els matins que és la d’editor. Els horabaixes els divideixo i faig una mica de multitasca. Interès i hiperactivitat, és el gust que es passa vivint intensament. Les meves obres cerquen anar als marges de la història, tot allò que no surt als llibres, que està en els testimonis orals de la gent, allò que està a fonts de difícil accés, la meva feina és anar-hi per preservar aquesta història.
Les teves obres tracten temes de música, història de Mallorca i temes polèmics com l’impacte turístic, que t’inspira a escriure sobre aquests temes?
En el cas del turisme, crec que és un camp que encara queda molt per explorar, realment pel que respecte als impactes culturals i socials. Jo duc treballant els deu darrers anys els canvis en la percepció de la moral, en el cas del turisme, Balears passa d’una moral tradicional a una moral bombardejada per aquests estímuls que arriben de fora, especialment amb el franquisme: el boom turístic, anys 50-60, això deixa uns canvis molt importants en el llenguatge, a l’estètica i a la població en general. Per jo aquest ha estat un camp d’estudi i interès importat, també des dels impactes econòmics i mediambientals. I llavor, amb els altres temes, el que t’he comentat un poc abans, investigar tot allò que queda en el marge de la història, també les recerques ens ajuden a entendre qui som pel que va passar en el passat.
Tacats de desig. Oci i erotisme a les Illes Balears. Què destacaries del teu darrer llibre?
Per jo aquest llibre i aquesta temàtica és com un itinerari que va començar fa 8 anys, aproximadament, amb un llibre sobre les relacions amoroses durant el boom turístic. Aquest llibre per jo completa com una trilogia de llibres que toquen l’erotisme on també parla’m de tots els impactes culturals que hi havia darrere amb una societat molt vinculada a la tradició. I llavor també la perspectiva que aporta el paper de la dona dins tot això, ja que xerro del moment del franquisme. Això sorgeix per aquest objectiu de deixar-ho escrit, part dels testimonis eren de molt difícil accés, hi ha hagut una feina de 4 o 5 anys en documentació i redacció, però realment la idea és molt més anterior. Estem parlant d’un llibre pensat fa 8 o 9 anys. Jo soc historiador i això és molt important per jo, els historiadors tenim una missió social, hem de mostrar a la societat caires de la nostra vida, de la nostra cultura, d’alguna forma hem de ser accessibles a la gent. Per escriure el llibre vaig comptar amb els testimonis de les primeres al·lotes que es van despullar davant una càmera de cinema, Eulàlia Sogorb i Andrea Berti al film “L’Orgia” (1978), entre molts altres.
Què és per a tu el més difícil d’escriure un llibre?
Bona pregunta. Jo no crec que costi començar, jo crec que costa el moment que tu has de saber aturar, ja que un llibre mai s’acaba, sinó que s’abandona, hi ha un moment que tu dius: podria continuar, però per diferents temes com el compromís amb l’editorial i també per no eternitzar un procés de creació, un el que fa és aturar quan sap que ha arribat a la versió que més o manco volia. Llavors amb el temps es poden anar fent petites revisions.
Quin ha estat el llibre fins al moment que més t’ha agradat escriure?
Tots han representat alguna cosa especial, perquè no hi ha hagut cap d’aquests llibres que hagi fet que no hagi gaudit. Al final, dins el procés de documentació, creació i conceptualització, si tu no hi passes gust alguna cosa està fallant. Amb cada un d’elles hi ha hagut una gran implicació per treure la millor versió. Els llibres sobreviuen, a una societat que viu tant amb la pantalla, ja que representen una cosa molt poderosa, jo mai sé en quines mans acabarà el meu llibre i tampoc qui el llegirà. Sí que hi ha hagut un llibre que jo no esperava que tingués la difusió o la projecció, no m’agrada dir la paraula èxit, perquè jo no el cerc, que va tenir. Ahir enterràrem un nin a ciutat, va sortir en plena pandèmia, en el 2020 i no vàrem poder fer pràcticament cap promoció. El que va passar és que a aquests dos o tres anys hi ha hagut molt d’interès pel boca a boca dels lectors, un llibre que ha caigut en gràcia. És un llibre que ens explica la vida d’una de les primeres víctimes de les drogues a Balears, un al·lot de 13 anys. Jo tenia aquesta història com a periodista gravada al cap.
Sobre quins temes t’agradaria parlar en un futur?
Jo ara mateix estic investigant molt la marginalitat, tot el que és el context de Mallorca i sobretot a Palma, especialment aquest tram que connecta d’ençà que mor en Franco fins als principis dels anys 90. Això ens obre un ampli camp de possibilitats, no amb un punt de vista nostàlgic, jo sempre defuig de la nostàlgia. En els pròxims anys intentaré aportar lectures des de la contemporaneïtat, però amb relació de la dècada dels 80 i sobretot la marginalitat social que hi havia a aquella època.
Has viscut tota la teva vida a Pòrtol?
Jo vaig viure fins als 29 anys a Pòrtol i ara visc a Santa Maria del Camí, tot i que sempre m’he sentit d’aquest poble.
Què destacaries de Marratxí?
Jo sempre he pensat que el seu principal ‘handicap’ és la dispersió de nuclis, però crec que la seva principal desavantatge podria ser la seva fortalesa. Per què tenir un nucli cultural quan en pots tenir diferents? Això planteja un repte que cada nucli hauria de tenir equipaments i infraestructures culturals perquè sigui un municipi viu.
Creus que podries escriure alguna cosa del municipi? Alguna cosa que t’inspiri?
Jo fa poc vaig fer una broma a Toni Rotget, periodista d’Ona Mediterrània, portolà. Li vaig dir que crec que persones de diferents generacions haurien de poder fer una lectura del que han estat les nostres infàncies a Pòrtol. Perquè aquest poble quan passen els anys, més identificat et sents amb les persones que hi viuen. Jo crec que en un futur el meu cap dirà que hem de fer alguna cosa amb Marratxí.
Com historiador, creus que és un municipi que té història?
Té una història, penso, que atípica. Perquè a partir d’un petit nucli com és Pòrtol es poden explicar moltes coses d’economia, el fang, la societat, política, cultura, tradició… a partir d’un petit tros de la nostra terra es podrien explicar moltes coses, i evidentment crec que aquest poble té una història curiosa que tard o d’hora haurem de poder tocar amb les mans.