“És més segur deixar a un al·lot de 12 anys tot sol al carrer a les dotze de la nit que deixar-lo tot sol a internet”. Són paraules del policia tutor de Marratxí que aquest dimecres va impartir un taller sobre la desescalada digital després de la pandèmia. Desenes de pares i mares de Marratxí van seguir, amb incredulitat i preocupació, la seva xerrada al CIFP Son Llebre, on va recordar que durant el confinament i per les restriccions de la pandèmia els pares van deixar dispositius digitals als joves sense límits i ara no se les poden llevar de cop.

“Avui en dia llevar-li el mòbil a un jove és llevar-li la vida. És així, han nascut amb ell. Ho hem de fer poc a poc i donar-los alternatives”. El policia tutor de Marratxí va gelar la sang dels pares que estaven presents al CIFP Son Llebre perquè va donar exemples de casos que arriben a la Policia de Marratxí, de nins i nines de curta edat que es despullen davant la pantalla, fan bailes eròtics, amenacen companys o suplanten identitats (perquè coneixen les contrassenyes dels seus amics)”.

Una vegada i un altra, Del Río va destacar que els pares arriben tard perquè informen de les relacions sexuals als 15 anys quan s’inicien en el sexe als 12 anys, el mateix que passa amb les drogues. “Estam arribant tardíssim”. També va reclamar els pares que parlin més amb els seus fills, que els supervisin i que si els donen un mòbil han d’avisar-los dels seus perills. En aquest sentit, va explicar que és habitual que parelles joves s’enviin imatges eròtiques pel mòbil, unes imatges que acaben a la xarxa en quant es trenca la relació i un dels dos les comparteix amb altres amics o companys d’escola. “I tot el que rep aquesta imatge i la conserva al seu mòbil comet un delicte”.

Silvestre del Río recomana establir límits a les pantalles en funció de l’edat i fixar, de form prèvia, que si no compleixen amb ls seves obligacions es quedaran sense el dispositiu digital. Explica que cal fer una desescalada progressiva donant alternatives als joves, alternatives il·lusionants, relacionades amb allò que els motivi: esports, visites culturals, excursions… “El més important és donar exemple i després escoltar-los, parlar amb ells”. A les tradicionals preguntes de què has dinat a l’escola, hem d’afegir la pregunta de què has vist en internet?”

El policia tutor va explicar que les addicions a les pantalles estan provocant violència familiar perquè els fills no tenen capacitat de frustració i reaccionen de forma violenta quan se’ls lleven els dispositius. “El problema és donar accés il·limitat a internet a nins de molt curta edat quan la seva maduressa encara no els permet tenir un pensament crític per diferenciar allò que és correcte d’allò que no ho és”.

La primera recomanació és que els pares donin exemple fent un ús responsable de la tecnologia i que, sobretot, supervisin les primeres passes dels seus fills al món digital i estableixin límits i bloquejos. Del Río va explicar els pares que amb la finalització de les restriccions s’ha de fomentar la tornada a la normalitat reduint el temps de pantalla fins arribar al temps que estava fixat abans de la pandèmia.

Desenes de pares no aturaren de fer preguntes al policia tutor, unes preguntes on van quedar palès que els pares desconeixen el que fan els seus fills, desconeixen els perills dels jocs que veuen, de les aplicacions que els conviden a fer reptes virals, com el de pujar-se a un tren en marxa i fer-se un selfie, o aquelles que els paguen per pujar continguts eròtics. Silvestre del Río va acabar la xerrada amb una afirmació contundent: “hem convertit en mainaderes a les tablets i els mòbils i ara paguem les conseqüències”.