CONQUERIR EL MERCAT GLOBAL AMB IDEES EMPRENEDORES DE MARRATXÍ

352

Emprendre no és només cosa de Silicon Valley. Sempre hi ha hagut persones amb esperit emprenedor, capaces d’invertir doblers, il·lusions, talent i feina al servei d’una idea de negoci convertit en projecte empresarial. A Marratxí, en tenim uns quants exemples…

Jose Mañas, 41 anys i enginyer en Telecomunicacions, és propietari (juntament amb Daniel Fortea) i accionista majoritari de Wireless DNA, amb seu al Parc Bit. La companyia té com a funció primordial l’optimització de les xarxes de telecomunicacions mòbils a les empreses a les quals presta servei. Ideada el 2013 i creada el 2014, Wireless DNA no deixa de créixer: a dia d’avui, té una plantilla d’uns 70 treballadors (matemàtics, físics, electrònics, informàtics, telecos…) i és Mèxic el país on fa més feina. L’exercici 2017 el va tancar amb una facturació propera als tres milions d’euros. “La nostra idea és convertir-nos en l’empresa de R+D més gran d’Espanya en el nostre àmbit”, subratlla Mañas.

Amb aquest afany de creixement, Wireless DNA va adquirir l’any passat l’empresa Meteoclim, dedicada a la predicció meteorològica, amb efectes (òbviament) sobre les telecomunicacions. “Estam fent feina per disminuir a sis hores o manco les previsions meteorològiques”. En aquest sentit, per exemple, la Vuelta Ciclista a Espanya n’ha contractat els serveis. Wireless DNA, que té entre mans un ambiciós projecte d’Smart City, va rebre el 2014 el premi CAEB Emprenedors i el 2017, el premi de CEPYME a la innovació tecnològica.

Mañas, que ha fet feina a Portugal, la Xina, els Estats Units, Israel i Mèxic, assegura que els emprenedors “han de saber cercar ajuda, col·laborar i compartir, a més de perseverar en la idea de negoci”.  

Carlos Oliveros, 49 anys, és la personificació de la reinvenció professional. Després de 25 anys en una empresa, aquest enginyer agrònom va ser acomiadat el 2014, quan en tenia 45. Lluny de deprimir-se, va decidir matricular-se al cicle formatiu de Grau Superior d’Obra Civil, on un professor li va començar a parlar dels drons. Sigui com sigui, va obtenir el premi al extraordinari de millor expedient acadèmic de les Illes el 2016.

“Sempre m’havia agradat la topografia, els plànols, i tot el món dels drons me va resultar molt interessant des del primer moment, perquè, al cap i a la fi, és una eina que ajuda a obtenir informació”, confessa Oliveros. La indemnització que va rebre de l’empresa d’on va ser acomiadat li va permetre fer una inversió de 70.000 euros en el seu nou projecte professional, per al qual va haver de treure’s el títol de pilot de drons. “A dia d’avui, ja duc invertits uns 100.000 euros, i si bé és cert que esperava un retorn més ràpid, tampoc no me puc queixar. L’any 2017 respecte al 2016 vaig doblar la facturació, i enguany creixeré devers un 10%”, explica.

El primer encàrrec a la nova empresa, NorDron, li va arribar de l’Ajuntament de Marratxí, per fer unes maquetes en tres dimensions de l’edifici de Sa Refinadora, si bé no va poder usar els drons per motius de seguretat. Després han anat arribant distints encàrrecs, per exemple un estudi de plagues i geomorfologia per a al Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), o un altre de més recent, finançat per la Universitat de les Illes Balears i la Universitat Autònoma de Barcelona, per a un control de flora i fauna de Na Burguesa. Igualment, aquest mes d’octubre havia d’iniciar un estudi sobre determinats torrents de Mallorca quan dos dies abans, el dia 9, van produir les tràgiques inundacions del Llevant de l’illa. Oliveros ha ajudat, amb els seus drons, a la localització de les víctimes, aportant informació a través de les fotografies que capten aquests instruments.

Jordi Gago i Luca Moreira són dos estudiants del grau mitjà de Sistemes microinformàtics i xarxes al Liceu, tenen 17 anys, però ja l’esperit emprenedor corre per la seva sang. Un projecte per propiciar un creixement més ràpid i econòmic de les plantes els va dur a guanyar el primer premi d’Emprenbit Tech Camp amb el projecte Deer Grow. Un projecte fonamentat en l’aplicació de la hidroponia (plantes sobre un sòl estèril i quasi sense aigua) i l’ús del sistema LED per a il·luminació. Gago i Moreira estan compromesos amb aquesta idea de negoci, per a la qual el gran cavall de batalla és el finançament. “Necessitam entre 10.000 i 20.000 euros per començar a funcionar”, expliquen. Sigui com sigui, tenen plantejades dues vies de negoci: una per a domicilis particulars (a un cost aproximat d’uns 150 euros i comercialitzable per internet) i una altra per a cultius més grans. “Ens agrada emprendre i és el que ens veim fent, i junts, els propers anys. Som amics de l’escola des de fa cinc anys, i la veritat és que formam un bon equip”, sentencien.

Fa un any i mig Jaume Coll,  de 35 anys, va decidir obrir a Pòrtol la fruiteria ecològica Senalla Verda. Va emprendre aquesta aventura, després de la venda ambulant en mercats i a la cooperativa Coa Negra. A dia d’avui, té botelles de vi i formatges adquirides a proveïdors locals i amb el segell propi, Senalla Verda. També fruites, verdures, embotits, amb preferència sempre pel producte local i fresc, “el més sol·licitat”, segons diu Coll. Treballa sol, “així els èxits i els errors són només meus”. Fins ara, està satisfet de com li van les coses: “No ens podem queixar”. Respecte a les ajudes municipals, comenta que “el primer any està exempt de pagar la taxa de fems i, per altra banda, els tràmits administratius amb l’Ajuntament per poder obrir l’establiment varen ser prou ràpids”.

Marie Pelardy, de 30 anys, en fa 11 que va arribar a Mallorca. El seu món és l’herboristeria, i des del juliol regenta l’establiment especialitzat El Árbol de la vida, situat al Pont d’Inca, on ven plantes medicinals i cosmètica ecològica. Seguidora i alumna de Jean Patrick Bonnardel, ella diu que el seu valor diferencial és “la titulació”, que no es demana en aquest àmbit. “Un pot obrir una herboristeria igual que obre una sabateria”, es lamenta. La seva clientela és local (un 70%) i composta per estrangers (el 30% restant). De moment, està satisfeta de l’acceptació que el seu local està tenint entre els veïnats.