Mian, marca que prové de les dues primeres síl·labes del noms dels fundadors: Miguel i Antònia,va créixer “gràcies a molta feina, a treballar dissabtes, diumenges i festius”, explica Patricia Simonet. “El meu pare sempre ha estat una persona inconformista i es va decidir a montar una petita tenda al carrer Cabana, a dins les Galeries. La meva mare es va dedicar a la joieria perquè era joiera artesana i el meu pare es va endinsar en el món dels trofeus perquè va veure que hi havia negoci”.
Les actuals responsables de Mian asseguren que el seu avantatge competitiu és la inmediatesa i la capacitat tecnològica. “Tenim totes les màquines de gravat, tota la tecnología, els tallers de joieria i això ens dóna una gran capacitat de resposta”, reconeix Patricia Simonet, que afegeix que el tracte al client i cercar sempre una solució a les seves peticions són les seves senyes d’identitat.
Actualment, Joyería Mian té 15 empleats, distribuïts entre la seu central al pont d’Inca, on també es troba el taller, i les altres quatre joieries. La segona generació tracta d’enfocar-se també als clients més joves, als que tracta d’arribar a través de xarxes socials com Instagram. A més acaben d’aconseguir la ISO 9001 i la ISO 14001 per tal de “millorar en tots els àmbits i per “minimitzar l’impacte del nostre negoci”, explica Patricia Simonet.
L’impacte de la pandèmia va ser dur en el negoci, ja que tots els esdeveniments esportius es van cancel·lar. “La facturació ens va baixar un 50%. Ara s’ha tornat a reactivar, encara no als nivells de 2019, però avançam”.
Decisions claus
Entre les grans decisions preses per Miguel Simonet i Antònia Llorens es troba l’aposta pel negoci dels trofeus. “Va ser clau i també la inversió en maquinària. El primer làser d’Espanya per fer gravats el va comprar mon pare, també els làsers de fibra i també quan van sortir el láser CO2. Sempre ha estat innovador i no va voler quedar-se enrere i això ha estat un avantatge competitiu”, reconeix Patricia Simonet. La inversió en tecnologia ha permès a Joyeria Mian “no dependre de ningú”, perquè no hem d’esperar que una fàbrica ens enviï el material. Nosaltres podem fer mil medalles d’un dia a un altre i fer modificacions tot d’una”.
El 60% del negoci de la seu central del Pont d’Inca es dedica als trofeus i el 40% a la joieria. Un dels darrers encàrrecs ha estat elaborar els guardons dels premis Ramon Llull i les Medalles que atorga el Govern. Una seu que acull una de les exposicions més grans de trofeus que hi ha a Espanya.
Respecte a les modes en joieria, Simonet admet que el client ha canviat dràsticament i ara vol un disseny personalitzat, que sigui exclusiu i diferent. “Abans es comprava una joia per a tota la vida i actualment la joia és un complement de moda i es mira més el disseny, que m’agradi i que em combini. Porten un disseny a la joieria i a partir d’ell volen una cosa exclusiva i diferent”.
Insularitat
Patricia Simonet confessa que de vegades han pensat a obrir tendes a altres illes de les Balears o a la Península, però que fins ara no s’ha materialitzat. Des de Joieria Mian expliquen que la insularitat els penalitza molt a l’hora de competir. “Amb la península no som competitius pel sobrecost marítim i aeri. Els portes ens limiten molt. Per això, lament que moltes vegades les administracions públiques no ho tenguin en compte quan fan licitacions i decideixen comprar a la península perquè és un parell de cèntims més barat”. Considera que haurien de tenir una deferència amb les empreses de Mallorca, que donen feina a gent de l’illa que, a més, tenen el sobrecost de la insularitat. Un sobrecost de doble direcció, que els penalitza per vendre a Mallorca i per vendre a la península.
Mian també desenvolupa una tasca solidària amb la col·laboració habitual amb entitats com Sonrisa Médica, Projecte Home, Handisport, Aldosivi i Mallorca Legends.
