Es Puig Blanc és una petita muntanyola de 173 metres que trobam a la zona de ses Clotes, a la vall que triangula Pòrtol, Sa Cabaneta i Marratxinet. Aquest indret és eclipsat pel topònim de Sa Cimentera, popularitat que li ve donada, com bé indica el seu nom, per mor de la fàbrica que hi va funcionar fins a finals del segle XX. Poc se’n sap, però, del protagonisme que pogué allotjar aquest paratge ja des de temps remots. I és que es creu que les primeres poblacions de l’illa, tribus provinents de la cultura talaiòtica, ja s’hi van establir aquí fa uns mil anys abans de Crist. Vicenç Sastre, curiós i estudiós de la zona, sosté que aquí hi podríem trobar un continu ceràmic que abastaria des de l’època talaiòtica fins a l’època medieval, obtenint, d’aquesta forma, vestigis de totes les civilitzacions que habitaren l’illa: talaiòtica, postalaiòtica, púnica, romana, àrab i cristiana medieval. És per aquest motiu que es tractaria d’una estació arqueològica de vital importància. Si bé manca un estudi científic més acurat, al vessant sud del puig, a causa dels enfonsaments dels marges i de l’erosió, quedarien al descobert, escampades per les marjades abandonades, nombroses restes de ceràmica trencades que ens permetrien constatar-ho.

A dalt del Puig, al vessant sud-est, s’hi ubicaria l’antic poblat, lloc on s’aixecaven els habitatges i el nucli principal. Es tractava d’una petita comunitat formada per agrupacions de famílies. Segons dibuixa Sastre, aquest estaria envoltat per una murada ciclòpia –això és, feta per grans blocs de pedra sense argamassa- de certa alçada. Aquests murs defensius reforçaven la pròpia naturalesa de la pendent. Per altra banda, el poblat, al manco, tendria una porta principal situada al collet ocupat per Sa Cimentera, a més d’una altra porta secundària. Un camí escalonat tallat a la roca i situat al costat nord-oest hi permetia l’accés.

A dins del tancat hi havia cabanes de planta quadrada o circular –la degradació de les restes actuals en dificulta esbrinar l’exactitud morfològica-. Solien tenir un lloc comú de reunió, que també estava dedicat als actes religiosos. A certa distància hi trobariem l’àrea sagrada, constituida per els talaiots i el santuari, així com altres dependències, on s’hi practicaven rituals i d’altres celebracions. Sastre també apunta que no lluny del poblat, en els penya-segats de Sa Vileta, es podrien haver excavat grans coves, ben amples i tancades amb murs, on realitzarien els enterraments i el culte als difunts. Per altra banda, la principal activitat econòmica es basava en l’agricultura, la caça, l’aprofitament del bosc i sobre tot la ramaderia.

Per arribar fins aquest indret, partint des de sa Cabaneta, tenim els camins públics de sa Costa d’en Mas i de sa Cimentera. Aquest últim es troba inserit dins la proposta de rutes saludables senyalitzades i adaptades per l’ajuntament, que permeten recórrer un dels racons més sorprenents i agradosos del nostre terme