President durant més de 13 anys d’Aspace, amb seu a Marratxí des del 1976, comença ara una nova etapa a l’associació Estel de Llevant, que treballa a favor de la salut mental i la inclusió social. Lidera el projecte T’Estim, una iniciativa dedicada a la producció d’infusions i tes ecològics que uneix sostenibilitat i inserció laboral. Valora la tranquil·litat de viure en una zona com Sa Cabaneta des de fa més d’una dècada.
Com ha estat prendre la decisió de deixar Aspace?
No ha estat fàcil, han estat més de 13 anys. Vaig accedir a la presidència a finals de l’any 2011, en una crisi econòmica i una situació molt complicada per a les entitats socials. Hi va haver una pròrroga i tenia clar que hi havia una data de caducitat. És difícil deixar-ho quan has intentat donar-ho tot, però també te’n vas amb la tranquil·litat d’haver fet moltes coses positives i d’haver aportat el meu granet d’arena.
Què li ha quedat pendent?
La residència que actualment està en construcció, però estarà acabada a finals de 2025. Aquells infants que l’any 1976 van començar en un centre d’educació especial ara són adults, usuaris del servei de residència. Tenen altres necessitats, la seva esperança de vida s’ha allargat, i cal enfrontar nous reptes, hem crescut molt.
Aspace prioritza el servei d’atenció a l’usuari però també la inclusió social.
Venim d’una època en què una persona amb paràlisi cerebral no sortia de casa, sinó que es quedava dins. Vam començar amb el centre d’educació especial a una localització idíl·lica al mig del camp, a Marratxí, perquè les famílies poguessin conciliar la vida laboral i familiar. Però volíem arribar a Palma perquè les persones amb un cert grau d’autonomia poguessin relacionar-se amb la gent del barri i dur a terme una inclusió real, en què fos habitual veure cadires de rodes, i persones amb paràlisi cerebral interactuant dins la nostra comunitat.
Encara hi ha moltes barreres a superar per fer-ho possible.
Normalitzar la integració d’aquestes persones i que puguin participar de la comunitat és un dels nostres objectius. Fa molts anys que feim projectes conjunts amb escoles de Marratxí, centres d’educació infantil. És una manera que aquests alumnes vegin amb normalitat les persones amb paràlisi cerebral o discapacitats afins.
Com s’està vivint aquesta crisi de l’habitatge des del punt de vista de les persones amb necessitats especials?
A la residència hem passat de 20 a 40 places i s’estan fent 10 places més de vivenda supervisada. Les persones que atenem tenen grans necessitats i les famílies necessiten aquests ingressos econòmics per adaptar el seu habitatge. Porten molt a l’esquena i necessiten suport, per això a Aspace treballam el respir familiar, que puguin dur el seu fill a un centre on estigui ben atès, en condicions dignes. Per poder atendre correctament les persones amb discapacitat necessitam temps per a nosaltres, poder fer un viatge, atendre una urgència o simplement descansar. És molt important tot allò que es pugui oferir a les famílies, són un pilar fonamental.
El teu projecte actual té molt a veure amb la salut mental, precisament.
T’Estim és un projecte que em va enganxar des del principi perquè treballava dins una entitat social, amb persones en risc d’exclusió. El procés de sembrar la planta de la infusió, recollir-la, transformar-la i envasar-la el duen a terme persones amb diagnòstic de salut mental. Tenen una formació teòric-pràctica dual, feina remunerada alhora que guanyen experiència per accedir al mercat laboral amb una formació acreditada i començar el seu propi projecte de vida.
Es parla cada vegada més de la importància de cuidar la nostra salut mental, però l’entorn laboral és molt exigent. Estam realment conscienciats?
S’ha creat la Direcció General de Salut Mental de les Illes Balears dins la Conselleria de Salut perquè s’entén que és un tema important, i es va normalitzant. La salut mental durant molt de temps ha estat estigmatitzada, i el que intentam és llevar la “g”. Ens hem d’estimar i cuidar si volem cuidar els altres, i donar importància a la salut mental. A partir d’aquí treballar perquè es normalitzi la interrelació entre persones amb risc de salut mental i la societat.
Maig és el Mes Nacional de Conscienciació sobre la salut mental. Què és el que més li crida l’atenció de treballar en aquest àmbit?
Estic començant a conèixer la problemàtica i m’impacta, des del punt de vista que avui pots tenir una vida normal i demà tenir un problema de salut mental, i agraeixes que existeixin xarxes de suport que puguin ajudar aquestes persones.
CARA A CARA
La millor part del teu dia:
La que gaudeixo més és arribar a casa després de fer feina, quan he atès els meus fills, sopam i puc baixar revolucions.
Un personatge que admiris:
Jaume Marí, que va ser president de la confederació Aspace, em va impactar bastant i em va aportar molt. Pep Guardiola, més enllà del futbol, m’agrada la seva manera de gestionar els recursos humans.
Un llibre:
L’illa del tresor, la primera novel·la d’aventures que vaig llegir quan era nin.
Una pel·lícula:
El 47. Jo he nascut a Mallorca, però els meus pares van haver d’emigrar d’un poble de Ciudad Real, Albaladejo, als anys 70.
