Més ombra, més verd, més qualitat de vida
Els estius són cada vegada més llargs i intensos. Les altes temperatures condicionen la manera com vivim l’espai públic. Davant aquesta realitat, l’Ajuntament de Marratxí posa en marxa el Pla d’Arbrat 2026-2027, una estratègia que combina reposició, millora urbana i transformació de zones verdes per fer de Marratxí un municipi més habitable.
El pla s’articula en dos vessants complementaris. D’una banda, es desenvolupa en parcs, jardins i alineacions urbanes. De l’altra, actua en solars, zones verdes estructurals i corredors naturals. Dues línies diferents, però amb un mateix objectiu: reforçar l’ombra natural i millorar la qualitat de vida.
Reposició i millora de l’arbrat urbà
El primer aspecte preveu la plantació de 348 arbres, en compliment del Pla d’Arbrat. Aquesta normativa estableix que, per cada arbre que es tala, es perd o es retira per motius tècnics o de seguretat, s’han de plantar entre tres i quatre exemplars nous.
El regidor de Marratxí 21, Juan Antonio Estarellas, assenyala que «l’objectiu no és només complir la norma, sinó millorar qualitativament els nostres espais verds. No es tracta de compensar xifres, sinó d’intervenir on realment fa falta més ombra i un millor arbrat».
La selecció d’espècies respon a criteris tècnics clars: creixement adequat, capçada frondosa, capacitat real de generar ombra, adaptació al clima mediterrani i menys impacte en la neteja urbana. Es prioritza la funcionalitat per damunt l’antic model ornamental.
Transformar solars en refugis climàtics
El segon aspecte del pla suposa una passa estructural. L’Ajuntament actuarà en zones que durant dècades amb prou feines han rebut intervencions més enllà del manteniment bàsic.
En aquest àmbit s’especifiquen 290 nous arbres i 3.751 plantes arbustives.
Les actuacions es concentraran en diversos nuclis del municipi: es Garrovers, Son Daviu, Son Daviu Nou, sa Nova Cabana-Son Macià (Ruta Saludable), Cas Miot i Son Ramonell.
A Es Garrovers es plantaran 78 arbres i més de 800 plantes arbustives, a més s’incorporaran bancs i papereres de material reciclat. A Son Daviu Nou es reforçarà l’entorn del camí de Son Sales amb nou arbrat i estructura vegetal. A la Ruta Saludable de sa Nova Cabana-Son Macià s’hi executarà la intervenció més ambiciosa, amb 157 arbres i més de 2.100 plantes arbustives, de manera que es consolidarà un corredor verd a la zona del carrer Lliri.
El regidor de Medi Ambient, Manuel Martínez, explica que «no parlam només de plantar arbres aïllats, sinó de crear una cobertura vegetal extensa on actualment hi ha poques espècies arbòries o arbustives. Volem donar continuïtat a les zones verdes i generar refugis climàtics reals».
Molt més que plantar arbres
El pla no es limita a la plantació, també inclou les actuacions següents:
– Incorporació de plantes arbustives per crear estructura ecològica i afavorir la biodiversitat.
– Instal·lació de bancs i papereres compartimentades.
– Taules de pícnic en zones estratègiques.
– Papereres canines.
– Un refugi per a insectes.
– Millora del sistema de reg per degoteig.
– Elements d’integració paisatgística.
Segons l’Ajuntament, no es tracta d’afegir exemplars dispersos, sinó de construir petits ecosistemes urbans capaços d’oferir ombra, frescor i confort tèrmic de manera estable.
Què notaran els veïnats?
En els pròxims dos o tres anys, l’objectiu és que els veïnats percebin canvis reals en el seu entorn quotidià:
– Més ombra natural en parcs i zones de passeig.
– Espais infantils millor protegits del sol.
– Integració d’àrees esportives en entorns verds consolidats.
– Transformació de solars buits en espais útils.
– Connexió entre zones infantils, esportives i de passeig.
– Més continuïtat verda entre barris.
A Es Garrovers, per exemple, l’ampliació permetrà connectar la zona verda amb el parc infantil de Son Daviu Nou mitjançant una franja vegetal contínua. Es passa d’espais aïllats a una xarxa connectada.
Un canvi de model
El Pla d’Arbrat 2026-2027 no és una actuació puntual, sinó una planificació per fases que es desenvoluparà fins a final de legislatura. La comunicació s’organitza per nuclis urbans i es basa en el plànol general del municipi que acompanya aquesta informació.
El canvi és evident. Durant anys va predominar un model d’arbrat ornamental i solars sense una estructura vegetal consolidada. Ara s’aposta per una xarxa d’espais verds connectats, amb funció climàtica i social.
Com resumeix Estarellas, «la ciutat del futur no es construeix només amb asfalt i edificis, sinó amb ombra, planificació i qualitat ambiental». I Martínez conclou: «El verd deixa de ser ornamental per convertir-se en una infraestructura essencial».
En definitiva, Marratxí avança cap a un municipi més resilient i preparat per afrontar els estius més exigents. Més arbres, més estructura vegetal i més ombra natural no són només una millora paisatgística: són una inversió directa en benestar i qualitat de vida per a tots els veïnats.
