La filla il·lustre de Marratxí, just ara fa un any, després d’una temporada de tocar el cel, per segon any consecutiu, amb la Supercopa d’Espanya, la Lliga i la Copa de la Reina, torna a ca seva, a Marratxí, per ser pregonera de les Festes de Sant Marçal. La portera Catalina Thomàs Coll Lluch (2001), coneguda com a Cata Coll, jugadora del FC Barcelona i de la selecció espanyola, llueix als guants decorats amb les traçades típiques dels siurells, es coordenades de Pòrtol, portant així orgullosament les seves arrels arreu del món.
T’hauries imaginat mai aquella Cata, que anava a les revetles sent pregonera de Sant Marçal?
Mai no hauria imaginat tot el que he aconseguit. Ni de prop. I encara em queda per viure, per lluitar i per aconseguir. Fer el pregó de Sant Marçal era impensable per a mi, com també ho va ser, en el seu moment, que em fessin filla il·lustre de Marratxí. Són experiències que em fan moltíssima d’il·lusió, que em connecten amb les meves arrels i que duc dins el cor. Sempre he dit que estic molt orgullosa de dir d’on som. Crec sincerament que no podria haver nascut en un lloc millor. Per a mi, és un orgull poder representar el meu poble i parlar davant tanta gent. És una oportunitat perquè la gent conegui una mica més el món en el qual visc i perquè em coneguin millor a mi.
Quin és el record més especial que tens d’aquests dies?
Record que m’ajuntava amb tots els amics de l’escola i del poble. Per a mi, les festes sempre han estat un punt de trobada entre tots els marratxiners. Mon pare m’apropava a jugar, a les atraccions… feia de tot! I sentia que era el senyal que l’estiu ja havia arribat.
Com vivies les festes abans i com les vius ara?
Ha canviat. Quan tens una responsabilitat com la que tenc ara, has de pensar molt bé què fas i com ho fas. Abans, amb vint anys, feia coses que ara segurament no faria, perquè sé que em podrien perjudicar. Tot i això, no he canviat gaire. Som una persona molt extravertida i encara m’agrada viure les festes amb alegria.
I enyores aquella Cata que no era tan coneguda?
Sí, a vegades enyores ser aquella persona «normal» que podia anar tranquil·lament a una revetla sense que li demanassin fotos. Però també ho veig com una cosa molt guapa: vol dir que la gent et coneix, et segueix, t’anima, i això també és molt d’agrair. He de dir que sempre que vaig a les revetles la gent em respecta molt. Entenen que vull gaudir de la festa amb els meus amics i passar-ho bé.
Com gestiones parlar en públic davant tanta gent?
Crec que ja m’hi he acostumat una mica. Òbviament, em costa i em pos nerviosa, més que si hagués de jugar un partit de futbol —que és el que realment em va millor—, però és el que hi ha. Encara que som una persona molt extravertida, això d’exposar-me davant tanta gent no és el que més m’agrada. Tant de bo només em pogués dedicar al futbol, però entenc que aquesta també és part de la professió. És una cosa amb la qual has d’aprendre a conviure. I crec que ho estic gestionant bastant bé, i la meva manera de ser m’ajuda molt.
Com et relaciones amb les xarxes socials?
La veritat és que no gaire bé. No som gaire de penjar publicacions, no m’agrada. Crec que moltes vegades són coses íntimes. Però també són part important per donar visibilitat al que fas. Reconec que les podria emprar molt més, però no em surt de manera natural. Preferesc centrar-me en el que faig amb els meus amics, en la meva feina, i ja està.
Creus que els comentaris tòxics a les xarxes reflecteixen el que passa als camps?
Crec que està canviant, sobretot als estadis. Molts d’insults a les xarxes són de persones que no s’atrevirien a dir-ho a la cara. Crec que en el futbol femení hi ha un ambient més sa i de més respecte, encara que queda feina per fer.
Ara fa gairebé un any que et varen nomenar filla il·lustre. Quin balanç en fas?
Crec que ha estat un bon any, tant personalment com professionalment. Estic molt contenta d’aquell reconeixement, perquè per a mi també suposa una responsabilitat més que assumesc amb molt de gust. És molt especial sentir que el teu poble et reconeix. Enguany he tornat a fer una bona temporada i tant de bo cada any pugui dur els èxits cap a Pòrtol, cap a Marratxí, i compartir-los… Veure que la gent se sent orgullosa de mi és, al final, el meu objectiu any rere any.
Després del pregó, cap a l’Eurocopa. Tens nervis?
Ara mateix, no. En tenc moltes ganes. Segurament, quan comencin els partits, estaré un poc nirviosa, però ara mateix hi ha molta il·lusió. Tenim un equipàs i moltes ganes de fer-ho bé. Anirem a Suïssa amb la idea de fer un bon paper des del primer partit. Ha estat un any molt intens i crec que ens ho mereixem.
