Marga Roser és la directora de la residència pública de Gent Gran de Son Caulelles de Marratxí. Una residència lloada per la seva arquitectura, la seva il·luminació natural dins un entorn privilegiat i pel seu model de gestió en mòduls de convivència de vint persones, fomentant un ambient més familiar. La residència, de Son Caulelles, a més, és fruit d’un acord institucional entre l’Ajuntament, que va cedir el solar, i el Govern i el Consell que han cofinançat els 8,5 milions d’euros que va costar.
Fa poques setmanes han començat a arribar els usuaris, però Mara Roser duu gestionant l’obertura de la residència des de 2021. Treballadora social de professió, va ser directora de la residència de Sant Miquel durant dos anys. I també va dirigir durant sis mesos la residència Covid de Sa Riera per a persones amb covid sense simptomatologia greu.
Marga Roser confessa que li fa “molta il·lusió” dirigir la residència de Son Caulelles. Es defineix com una apassionada de la geriatria i de fer feina amb persones majors. En l’entrevista, Marga Roser deixa molt clar que cap dels usuaris que es troben a la residència perquè vulgui la seva família, sinó perquè no poden ser atesos correctament als seus domicilis. Recorda que l’atenció als grans dependents és molt dura i no té descans.
A principi del mes d’octubre, han començat a arribar les primeres persones majors dependents que hi conviuran i que seran ateses seguint el model d’atenció centrat en la persona amb el qual treballa l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), que és qui gestiona el centre. De moment, han arribat una vintena d’usuaris, però progressivament arribaran cent interns, 70 provinents de l’IMAS i altres 30 gràcies a un conveni d’atenció sociosanitària amb la Conselleria de Salut. La majoria d’ells són grans dependents.
Durant les darreres setmanes s’han posat a punt els detalls per a un desenvolupament òptim del servei i s’han realitzat les entrevistes amb els familiars dels primers usuaris, que provenen de la llista d’atenció a la dependència i que aniran ingressant a la residència de manera progressiva.
¿Com va l’aclimatació dels usuaris durant els primers dies de la residència de Son Caulelles?
Tenim denou persones ingressades. La majoria d’ells ve d’un altre centre i ja tenen dinàmica de residència. Altres quatre o cinc usuaris venen de domicili, que són els que els està costant un poc més. Per a la resta, l’adaptació és molt senzilla perquè per ells és pràcticament igual i les dinàmiques són molt paregudes. Sí que noten que estan a un altre lloc perquè són habitacions individuals i en la majoria de centres concertats comparteixen habitació. Els que venen de domicili hi ha alguns que no tenen capacitat cognitiva per entendre que estan en un centre, però es troben molt bé perquè els fan molt de cas. A altres els hi costa més, fan moltes preguntes, els agrada el centre, però és una adaptació normal a un centre nou i a un nou sistema de feina. En la gent gran les adaptacions poden anar des de quinze dies fins a un any a habituar-se al procés.
Quants d’usuaris han arribat i quan arribarà la resta?
Tenim un ingrés demà. Estem pendents de contractació de personal per poder obrir un altre mòdul. Són temes de Funció Pública i s’han de treure les borses i fer els equips.
Hi ha residents de Marratxí?
Hi ha un senyor de Sa Cabaneta i altres que tenen els fills que viuen per Marratxí o pels voltants.
Malgrat ser una residència per a 100 persones, els usuaris estan distribuïts en cinc mòduls de vint persones, quins són els avantatges i quins perfils professionals integren cada mòdul?
Tenir les persones dividides per mòduls fa que es creïn petites unitats de convivència i ens permet treballar més individualment en cada un d’ells. Jo consider que els models de vint persones encara es fan grossos i crec que el model hauria de ser el model de fins a quinze persones per poder fer una atenció més personalitzada perquè a vegades els grups de vint encara costa més prestar l’atenció . En cada mòdul hi ha auxiliars d’infermeria que estan 24 hores, les infermeres que també hi ha 24 hores, i fisioterapeuta, terapeuta, educadora social, psicòloga, la treballadora social, que és la persona amb la qual la família té el nexe amb el centre, i el metge.
-Com és una jornada per als residents, quin tipus d’activitats fan?
Els usuaris s’aixequen, tots necessiten suport perquè tots tenen un perfil de dependència, gairebé tots tenen un grau 3 de dependència. Tots necessiten ajuda per a les activitats bàsiques com aixecar-se, rentar-se i berenar. Després venen a la sala, fan jocs, pinten, fan exercicis d’estimulació i diverses activitats. En acabar, es fa el canvi de bolquers, dinen, fan la migdiada i per l’horabaixa reben visites de les famílies.
-Quin és el perfil dels pacients que arribaran a la residència fruit del conveni amb l’IBSalut?
El perfil de les 30 places que han de venir i estan conveniades amb l’IBsalut són persones amb dependència, que estan a hospitals de llarga estada pendents d’ingrés a residència. La patologia majoritària de tots els usuaris és el deteriorament cognitiu, sigui per demència, o sigui per alzheimer, accident cardiovascular, demència senil, demència per Parkinson. Hi ha problemes associats de mobilitat perquè molts deixen de caminar sense saber per què i tenim una dona que, en canvi, no atura de caminar. Tenim un problema d’immobilitat. Gairebé tots van en cadira de rodes. Només caminen el 10%.
-Quantes habitacions hi ha a la residència i com estan distribuïdes?
Les habitacions estan repartides en dues plantes, la planta baixa i la primera. Actualment tenim 88 habitacions individuals i sis dobles. Les habitacions individuals ens facilita els aïllaments en casos de covid, per exemple, que acabem de tenir un cas. Cada mòdul té una zona d’estar i menjador. La residència a més compta amb una sala de visites i activitats, despatxos per a tots els professionals, una sala de fisioteràpia i teràpia ocupacional, un menjador, que és una sala multidisciplinària, cuina i magatzem.
-El Govern ha posat aquesta residència com a model de construcció i gestió pública. Què la fa diferent d’altres models?
Crec que en quinze o setze anys és l’única residència que s’ha construït amb aquest model, on el Govern la construeix i l’IMAS la gestiona. Crec que és el model pel qual s’ha d’apostar perquè la gestió privada amb persones majors, com s’ha demostrat durant la pandèmia, no beneficia a ningú, ni als usuaris ni a les famílies.
En què es basa aquest model centrat en la persona?
El model posa en primer terme a la persona major com a centre de les cures. Prendre cura de les persones majors és una tasca molt important. Tenim un perfil d’usuaris que no poden estar en els domicilis, sense oblidar que ningú està aquí perquè la seva família vulgui. Estan aquí perquè no poden ser atesos correctament en els domicilis i necessiten unes cures especialitzades. Atendre una persona amb gran dependència són 24 hores al dia els 365 dies a l’any. És molt important que la gent ho sàpiga. No hi caps de setmana, no hi ha diumenges. Els nins es fan més autònoms, però els grans dependents de cada vegada són més dependents. Durant molts d’anys, els centres han basat la seva atenció en els professionals que dirigien als residents, no deixant decidir. I ara apliquem aquest nou model d’atendre centrat en la persona, on els serveis s’adapten a les necessitats i preferències dels usuaris.
-Què és el més complicat de dirigir una residència d’aquestes característiques?
Per jo el més complicat és la part administrativa i de gestió perquè tot ha de seguir un procediment i els procediments a vegades solen ser fastigosos, i tot ha de ser més ràpid perquè tenim urgències. Per exemple avui necessit tenir unes bates i uns cucs i el contracte no està fet. Això és el més complicat. Igual que la contractació. S’ha de fer un procediment i de vegades no és àgil. I respecte a la feina en la residència, s’ha de tenir paciència i anar a poc a poc per aconseguir els resultats. Però la veritat és que tenim un equip molt bo de professionals. Els auxiliars són espectaculars, són professionals compromesos i hem tengut molta sort amb ells.
-Com ha vist l’acollida de la residència entre els marratxiners?
Crec que l’acollida i els veïnats estan contents. És una casa molt grossa, però no donem molt de problemes, hi haurà famílies que venguin i cotxes al carrer, però en general crec que la gent està contenta que Marratxí tengui una residència pública i, a més, hem tengut una gran sort dins aquest entorn.
Què opinen els familiars de la residència, que ha estat premiada pel Consell Superior dels Col·legis d’Arquitectes per la seva qualitat ambiental.
Ells comenten que és una residència molt càlida, que té una il·luminació natural espectacular, gairebé no s’encenen els llums en tot el dia. Les famílies sí que mencionen aquesta particularitat i això és un plus per a la residència, i destaquen les habitacions individuals. Sense saber que té un premi arquitectònic, se senten superafortunats i privilegiats per l’entorn i per ser els que estrenen la residència. Una senyora, que venia d’una altra residència, va dir que se sentia com si li hagués tocat la loteria. I és que gairebé no s’han fet residències noves com aquesta en els darrers anys.
…
