Miquel Ramis és el cap del departament d’Educació Viària de la Policia Local. Sara Browne és la psicòloga de l’Ajuntament. Clàudia Perelló és treballadora familiar de l’àrea de Serveis Socials. Tots tres, des de les respectives ocupacions i perspectives, constaten el canvi que els ha comportat a la feina la crisi sanitària derivada del coronavirus. Podem dir que són espectadors “privilegiats” de com viu la societat marratxinera aquesta pandèmia sense precedents a la història recent, amb quarantena inclosa. Per això, Ramis, Perelló i Browne responen les mateixes preguntes sobre aquesta temàtica. 

1. Com ha variat la seva feina a causa del COVID-19? En què consisteix actualment?

La meva feina, com no pot ser d’altra manera, ha variat arran de la proclamació de l’estat d’alarma. He deixat de fer classes d’educació viària a les escoles, que de normal és la meva activitat principal, per afegir-me a les tasques de control i vigilància que duen a terme la resta de companys, i seguint sempre les directrius que arriben des de Madrid, des de la Comunitat Autònoma o de l’Ajuntament”. 

D’altra banda, a cada comandament del cos se li ha assignat una feina de coordinació específica. En el meu cas, la coordinació entre altres companys i Protecció Civil i la col·laboració entre tots dos grups. Ells, per exemple, es varen encarregar ja en el primer moment de voltar pels distints nuclis de Marratxí i transmetre per megafonia missatges que insistien en la necessitat que tothom quedàs a casa. 

Els membres de Protecció Civil ens avisen per emissora quan tenen constància de situacions que abusen de les sortides al carrer, per exemple, de persones que surten a comprar dues o tres vegades al mateix dia o aquelles que a diari van a l’estanc a comprar tabac… Per altra part, també he ajudat a coordinar amb Protecció Civil les iniciatives solidàries que ells han duit a terme (veure secció Ciutadania Activa).

En estar només permesos els treballs vinculats a serveis essencials, no hi ha dubte que l’activitat al carrer ha davallat moltíssim. De totes formes, els primers 15 dies vam anar molt de bòlid, perquè ens havíem d’anar adaptant a les situacions de cada moment. 

D’altra banda, des del punt de vista de mesures preventives, de la mateixa manera que tenim uns mínims de personal en actiu, també hem establert uns màxims a fi de coincidir el menor nombres d’agents en un mateix servei. D’aquesta manera, limitam el risc de contagi. A més, en la mateixa línia, sempre que el servei ho permet, es mantenen les mateixes patrulles, els agents duen les mateixes emissores i usen el mateix vehicle. Igualment, a primera hora del matí (a les 7.30 h) l’empresa municipal Marratxí XXI fa la desinfecció de tots els vehicles policials, de la mateixa manera que els seus operaris també desinfecten totes les dependències policials, com a mínim una vegada per setmana. 

2. Com du l’estrès que va associat a la seva feina?

Més que estrès, diria que hi ha tensió, i és lògic. És un moment molt delicat per a tothom, i per moltes mesures preventives que posis, mai no pots saber del tot on hi pot haver el perill amagat. M’agradaria destacar en tot cas el grau de compromís de tota la plantilla, amb el comandament de l’inspector Miquel Àngel Pascual. Podem tenir com a humans que som moments d’alts i baixos, però tothom està remant en la mateixa direcció. La predisposició és màxima per part de tothom. Hi estam posant moltes ganes.

3. Li ha comportat canvis en la relació familiar a ca seva?

Sí bé és vera que a ca nostra som molt actius, al mateix temps també som molt casolans, de manera que fins ara duim amb normalitat el fet de romandre a ca nostra. Intentam tenir rutines i estar ocupats. Això sí, el meu fill petit, de nou anys, abans de jo partir sempre me diu: ‘Papa, no te’n vaig. Estàs més segur a casa’. 

4. Com valora el comportament de la ciutadania de Marratxí?

Estam molt contents del comportament de la major part de la població de Marratxí. Però dit això, he de dir també que me dol veure que hi ha gent insolidària que se salta alegrement les restriccions, per exemple alguns propietaris de cans que es passen de la ratlla. Per a nosaltres, els veritables herois de tota aquesta situació són els nins, i me referesc des dels més petits fins als que al·lots de 18 anys. Estan tenint un comportament exemplar. Vull subratllar, a més, que a les vuit de cada vespre, diferents unitats de Policia, amb els respectius vehicles, ens desplaçam fins a l’exterior del centre de salut Martí Serra, a Sa Cabana, per aplaudir i reconèixer la feina del personal sanitari i també de tot el veïnat. És un moment molt especial.

5. Quines lliçons podem extreure d’aquesta pandèmia i del confinament?

Jo crec que estam vivint una guerra en la qual tenim molts de factors en contra. Demogràficament, ja estam pagant una factura molt alta. Econòmicament, també. Però a pesar de tot hem de treure la part positiva: en la meva opinió és que el planeta està agraint la treva forçada que li hem donat. És hora que entre tots ens replantegem moltes coses i que prenguem les mesures que calgui.