De Marratxí a València. De la terra del fang a la terra de les falles, en un viatge pensat per ser d’anada i tornada, una vegada s’hagi acabat de formar com a artista fallera a la capital valenciana. Aquest és l’episodi vital de Mercè Muntaner, una veïnada d’Es Pont d’Inca que un bon dia, fa dos anys, va decidir fer les maletes per anar-se’n a estudiar per ser artista fallera.
-Qui és Mercè Muntaner?
-És una persona preparada per superar-se en tot moment tant personalment com professionalment i per mirar sempre endavant. Tenc 41 anys, estic casada amb dos fills, i vaig passar la meva infantesa i joventut en Es Pont d’Inca, prop de Son Bonet. De fet, en som veïnada encara avui. Tenc record de fer molts passejos amb el padrí, sempre m’havia agradat el camp i treure-hi els animals. Això sí, tenc el coret a distints nuclis de Marratxí. Un dels meus fills va jugar a futbol amb l’equip del Pla de na Tesa, i tots nosaltres som membres del grup excursionista La Pua, de Pòrtol…
-Quantes vegades havia estat a les Falles?
-Només les havia vist per la televisió o a través de l’ordinador, i sempre m’havien fascinat, però directament mai no les havia viscut en primera persona.
-En tot cas, va passar d’estudiar per auxiliar d’Infermeria a fer-ho a València com a mestra fallera. Per què d’aquest canvi tan substancial? Què la va impulsar a fer aquesta passa?,
-Sí, el canvi ha estat important, és vera. Vaig exercir com a auxiliar d’Infermeria durant un període de sis anys i mig. Per altra banda, des de ben nina sempre m’han agradat les pintures, les manualitats, exercicis que se’m donen bé i que he anat aprenent de manera autodidacta, a la meva manera. Fa dos anys, el meu marit i jo ens vàrem apuntar a un curs de creixement personal durant un cap de setmana molt intens. Allà me vaig plantejar si realment feia allò que més m’agradava i vaig respondre’m que no. D’aquesta manera, és clar, havia de canviar. I vaig decidir inscriure’m per cursar els estudis del grau superior de Formació Professional d’artista faller i construcció d’escenografies, que a tot Espanya només es fan a València, Castelló i Alacant. Jo tenia constància de la seva existència des de feia sis anys, però no m’havia atrevit a fer la passa. Afortunadament i per a la meva sorpresa, vaig ser una de les 25 persones seleccionades per estudiar a València. I en això estam des de setembre de 2018… Va ser un canvi a tots nivells, no només per a mi, sinó també per al meu marit i els dos fills. El primer any tot va ser nou per a mi, però amb voluntat i ganes he pogut tirar endavant i formar-me per fer allò que m’agrada.
-Com diu, l’esforç i el canvi no només ha estat seu sinó també de tota la família.
-Sí, exactament. Jo gairebé no havia sortit mai de Mallorca, més que esporàdicament. Tots sabíem que allò suposaria un canvi important a les nostres vides i un esforç considerable. El meu fill petit, que llavors tenia 17 anys, me va acompanyar el primer any. La tensió i els nervis del canvi varen ser tan forts que vaig patir una úlcera d’estómac, que me va fer passar-ho molt malament, ja que ni tan sols podia menjar. Això sí, no vaig faltar mai a classe. Els professors se’n feien creus… La meva estada a València és motiu de creixement personal i professional: m’he superat.
-Com van aquests estudis a dia d’avui? Què és allò més important que hi aprèn?
-Hi estic molt contenta i més adaptada que el primer any. Tenint en compte que jo partia ben bé de zero, el progrés crec que és important. M’agrada tot allò que hi aprenem, tot i que per exemple no hi cursam tematització, i això es troba a faltar. La major part de professors que tenim són artistes fallers. En aquest punt del segon i definitiu curs, estic fent pràctiques a una empresa del barri de Ciutat Fallera, a València mateix. És la més important de València en tematització. Això me permet saber com és la vida professional que puc esperar el dia de demà. Hem de pensar que l’elaboració d’una falla es compon de distints processos i fases, i tots són importants: croquis, modelatge, paper, capes, poliment… A tota la Comunitat Valenciana, les falles són un referent. El dia de la cremà és el 19 de març, Sant Josep, però les falles ja es planten a carrers i barris de ciutats i pobles uns dies abans. Fins i tot es talla el trànsit. El mestre faller té un reconeixement social molt alt, és una persona reconeguda i valorada. Per arribar a ser-ne fan falta molts d’anys de preparació i d’experiència. Per altra banda, cada falla es fa possible a través de les quotes que aporten els membres de les respectives comissions. En el moment de la cremà, hi ha molt de sentiment, veus moltes persones plorant: tant artistes com públic.
-En què consistirà la seva feina, una vegada acabats els estudis?
-Això és el que m’estic plantejant, juntament amb la meva família, a hores d’ara. Per una banda, hi ha la possibilitat que me contractin a València; si fos aquest el cas, la meva idea seria quedar-m’hi un altre any, ja seria el tercer. Després continuaria treballant des de Mallorca, on tenc les meves arrels i la meva vida. Qui sap si aquí el món de les falles es posa de moda a l’illa (riu). De moment, a Es Toro, a Calvià, hi ha un espectacle faller des de fa uns anys. Jo els ajut en allò que puc.
D’altra banda, una altra opció que també tenc en compte és la de fer a València uns estudis de grau superior de Ceràmica artística, que és una cosa que també m’agradaria… Serien dos anys. Ja m’agradaria que s’implantassin com a formació reglada a Mallorca. Fa anys, vaig ser alumna d’en Joan Pere Català a l’Escola de Ceràmica de Marratxí, i ho vaig trobar molt interessant.
En tot cas, ajuntant la meva faceta artística fallera i la d’auxiliar d’infermeria, estic fent feina en un projecte per poder dur a terme a Mallorca tallers ocupacionals adreçat a persones amb alguna discapacitat. Me faria molta il·lusió que aquest projecte tiràs endavant. En paral·lel i en qualsevol cas, la meva idea és tenir un taller propi on plasmar el que estic aprenent ara amb els estudis: tematització, caparrots… Jo som molt inquieta i sempre mir endavant. El meu objectiu és acabar sent mestra fallera.
-Com ha evolucionat el procés d’elaboració de les falles?
-Moltíssim. Hem de pensar que 30 anys enrere la base de totes les falles era el cartró-pedra, mentre que avui en dia gairebé totes es fan amb polièster (amb suro).
-Parli’ns del treball que acaba de presentar, ‘Fusió cultural’.
-Per Nadal, vaig presentar un treball vinculat amb Mallorca, vaig elegir i fer una pagesa mallorquina negra amb uns suricates que procedeixen de continents distints per representar la diversitat en el món: no importa d’on venim, sinó qui som i el que feim. Crec que va agradar força. Ara ja estic pensant en el que serà el treball del darrer trimestre. I després, el treball de final de grau, que titularé ‘Sant Antoni i el dimoni’, que, a més d’aquestes dues figures tan arrelades i important per a la nostra cultura; hi afegiré un ceramista artesà, un gegant, un siurell i una olla; és a dir, hi haurà un vincle directe amb Marratxí. Aquest serà el projecte final i l’hauré de presentar davant d’un tribunal format per tots els professors i tendrà, com tots els treballs finals, el segell del registre de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana. Per cert, quan hagi acabat la formació tenc previst muntar una exposició a Marratxí per tal que els veïnats puguin veure tots aquests treballs.
-Com veu Marratxí a dia d’avui?
-Estic molt contenta i orgullosa que Marratxí sigui terra de fang. I, encara que ja es fa, crec que és una qüestió que encara hem de reivindicar molt més. Marratxí és un poble amb molta diversitat: Pla de na Tesa és un món, Sa Cabaneta n’és un altre; Pòrtol, un altre… Però crec que, col·laborant i interactuant entre els distints nuclius, ens podem beneficiar tots de la nostra diversitat com a municipi. Com a reivindicació, voldria dir que les festes s’haurien de repartir un poc més entre els diversos nuclis, justament per cohesionar-nos més entre tots. Ja he dit al principi que jo som molt lluitadora: en aquest sentit, l’any passat vàrem posar en marxa l’Associació de Veïnats de Sant Llatzet, de la qual som la presidenta. Des de València, oper a través del telèfon i el WhatsApp. Feia set anys que a la barriada, a l’estiu, hi celebràvem el sopar a la fresca, i vàrem trobar que ja havia arribat el moment de constituir-nos en associació per no perdre la identitat de Sant Llatzet i per tenir un accés més directe a l’Ajuntament…
