Com ha variat la seva feina a causa del COVID-19? En què consisteix actualment?
Com a conseqüència del coronavirus, jo a dia d’avui faig més feina des del punt de vista assistencial. En aquest sentit, vull subratllar la posada en marxa des de l’Ajuntament del servei d’ajuda psicològica on-line per ajudar les persones que pateixen problemes derivats del confinament, com ara ansietat, por o angoixa. Està operatiu de dilluns a divendres de les nou del matí a les dues de l’horabaixa. Les persones que demanen a través de cita prèvia (s’ha de sol·licitar al telèfon 667 41 04 71) reben les meves recomanacions a través de pautes, no només per superar l’ansietat o l’angoixa sinó també de convivència a la unitat familiar o rutines per domir millor.
Bona part de les consultes són de pares i mares que no saben com dur els seus fills ni què dir-los en aquests moments. El primer que els dic és que observin exactament qui té el problema, si els fills o ells mateixos, els pares. Normalment, els nins i les nines tenen tendència a imitar el comportament dels progenitors. Per tant, si els pares es mostren nerviosos i preocupats, els nins probablement també faran seus aquests nervis i aqueta preocupació.
També els dic que s’ha d’intentar treure la part positiva de la situació. És a dir, convertir la crisi en una oportunitat: en una oportunitat per ajudar a sobreviure persones amb el fet de quedar a ca nostra; en una oportunitat per ser solidaris. Igualment, incidesc en la importància d’establir unes rutines (fer exercici físic, fer deures, interactuar pares-fills). Igualment, crec que també és important el reforç positiu, vull dir alguna petita gratificació quan el nostre fill o filla fa una cosa ben feta. És molt més agradable i positiu aquest fet que no renyar-lo si fa alguna cosa malament.
En el cas dels adolescents, que també els tract a través de videotelefonada, tenc l’avantatge que m’escolten amb bona predisposició. En canvi, si el mateix missatge que jo els puc adreçar el reben dels pares, per a ells -els adolescents- això equival a un sermó. En tot cas, els insistesc que treguin el millor d’aquesta situació, que enfoquin o reenfoquin els seus estudis i el seu futur professional.
En el cas de les persones majors, aquelles que es posen en contacte amb mi ho fan perquè estan ansiosos i també perquè tenen por. Jo els dic (i això serveix per a qualsevol franja d’edat) que es concentrin a cuidar-se, a entretenir-se en allò que els agrada, a canviar d’espai físic dins del domicili al llarg del dia, a tenir contacte (telefònic, per exemple) amb familiars i amistats.
A més, amb l’àrea de Gent Gran de l’Ajuntament, hem decidit enviar vídeos a través de la seva pàgina de Facebook, per fer chi-kung, gimnàstica, estimulació cognitiva. A més, enviï vídeos amb recomanacions a les persones majors del municipi, amb vídeos motivacionals o de pautes de comportament que compartim els dilluns, dimecres i divendres pel mateix canal. Per exemple, els dic que a l’hora de combatre l’insomni és molt bo mantenir les mateixes hores d’anar-se’n a dormir i també d’aixecar-se. També que s’estableixin objectius concrets i diaris. Si en un dia fas moltes coses, però no t’has plantejat prèviament un objectiu, no tens la mateixa sensació d’èxit, de repte aconseguit.
Amb caràcter general, també dic que és bo fer una distinció entre els dies laborals (encara que ara alguns no poden fer feina) i el cap de setmana, des del punt de vista de vestimenta o de tipus de menjar, per exemple.
Com du l’estrès que va associat a la seva feina?
Jo, a més de fer feina a l’Ajuntament, també faig treball a Emergències del Govern. I en aquest àmbit de la meva professió, estic molt habituada a situacions dures. Fa poc vaig haver de ser al tanatori al costat d’una mare que acabava de perdre el seu fill de 22 anys. En tot cas, intent desconnectar i crec que tenc certa experiència i habilitat per fer-ho. Particularment, me fix objectius diaris: fer exercici, sopars virtuals amb amics. I, finalment, a la nit escric els tres èxits que he pogut tenir durant el dia i faig una llista amb deu agraïments: a aquella persona que m’ha donat les gràcies, a aquella altra que m’ha saludat a les vuit del vespre des del balcó mentre aplaudíem.
Li ha comportat canvis en la relació familiar a ca seva?
Personalment, he de dir que per a mi el fet de quedar a ca meva no suposa un problema, som una persona casolana i sempre estic fent cursos i diferents activitats. Als meus fills, els he establert unes rutines diàries. D’altra banda, la situació s’ha fet dura perquè a ma mare la crisi del coronavirus la va agafat estant de viatge a Egipte. Ella havia de tornar el dia 25, però el dia 19 ja havien tallat el trànsit aeri, de manera que ha estat bastant dificultós el seu retorn. A la fi, va poder trobar un avió comercial que la va dur cap a Londres, després cap a Madrid i fins aquí, afortunadament.
Com valora el comportament de la ciutadania de Marratxí?
Crec que el comportament està sent exemplar. Sempre hi ha qui se salta les normes. I fins i tot aquí també hauríem d’analitzar per què ho fa. Pot ser que sigui una persona amb addiccions, amb trastorns mentals… Jo veig la gent preocupada, com és normal, però al mateix temps molt reforçada en termes de solidaritat i d’unió. Tothom està centrat a aportar. Un exemple clar és l’aplaudiment de cada nit a les vuit del vespre, cosa que ens enforteix molt.
Quines lliçons podem extreure d’aquesta pandèmia i del confinament?
Lliçons? Moltíssimes, i tant que sí. Crec que haurem après a donar importància als detalls petits. D’altra banda, hem vist que hi ha altres formes de treballar distintes a les de sempre, per exemple a través del teletreball. També tots percebem que a la natura, d’alguna manera, li hem concedit, ni que sigui obligat, un respir…
