Marta García i Jesús Rus; Jesús Rus i Marta García. Són dues de les cares amb més trajectòria de la Colla Jove de Gegants de Marratxí. Malgrat la seva joventut, ja fa anys que estan ficats en aquest món, del qual destaquen les bondats i el que suposa per a ells. Aprofiten per fer una crida a joves i no tan joves per acostar-se a aquesta faceta cultural del municipi. “Quan el coneixes i t’hi endinses, el món dels gegants t’acaba enganxant”, avisen.
-Què són per a vosaltres en Marçal i Madò Bet? Com us vàreu aficionar particularment en aquest món?
-Marta García (MG): Són un punt d’escapament, de desconnexió de la voràgine diària. També una manera de retrobar-nos amb els amics i gaudir d’un projecte i d’una il·lusió en comú. Jo tenc 19 anys i des dels 13 que hi estic introduïda.
-Jesús Rus (JR): Vàrem entrar en el món dels Gegants un poc per casualitat. Resulta que un bon dia un dels monitors de l’Espai Jove del Pont d’Inca ens va proposar de provar aquesta activitat, i aquí som. Ja fa, efectivament, sis anys.
-Quina radiografia faríem de la Colla Jove de Gegants de Marratxí?
-MG: Ara mateix, la Colla Jove de Gegants la conformam 11 persones i els quatre membres que hi duim més temps som Ruth Aguilar, Sheila Moreno i nosaltres dos. D’alguna manera, nosaltres vàrem contribuir a “ressuscitar” els Gegants de Marratxí, i continuam lluitant a la nostra manera per preservar aquesta tradició.
-JR: Nosaltres mateixos, al llarg d’aquests anys, hem anat arrossegant amics nostres cap aquest món. La veritat és que una vegada que el coneixen i el proven, els acaba agradant molt. Podem dir que el món dels gegants t’enganxa.
-Quins reptes immediats teniu plantejats?
-JR: Són diversos. Per un costat, creim que és molt necessari que ens puguem constituir en Associació, la qual cosa ens facilitarà molt les gestions amb l’Ajuntament i també el fet de rebre ajuts, que sempre fan falta per poder dur endavant el dia a dia. Ja ho hem parlat amb el regidor de Cultura, Josep Ramis, i en principi l’Associació ha de ser una realitat ben prest. Serà un punt d’inflexió per a nosaltres, sens dubte.
-MG: Un altre dels reptes, vinculat a la creació de l’Associació, és aconseguir augmentar el nombre de components de la Colla, no importa l’edat que tenguin. L’important és que hi posin ganes i il·lusió, que és la premissa fonamental per passar-ho bé. Des del punt de vista logístic, també ens faria falta una furgoneta per anar a les distintes trobades de gegant que se celebren al llarg de l’any a Mallorca.
-Com és el dia que hi ha una trobada gegantera?
-MG: La veritat és que són jornades intenses, però ho passam molt bé. Hi invertim moltes hores, perquè hem de preparar-ho tot i sortir a primera hora del matí. Una vegada arribes a destí, vulguis o no, participes de la festa i notes com crides molt l’atenció de la gent, sobretot dels més petits. Una vegada arribam, el primer que es fa és la plantada dels gegants; després sol venir un passacarrers a través pel poble i, finalment, una ballada de gegants i capgrossos. Com que pesen bastant, sobretot els gegants, la veritat que acabam la jornada bastant cansats, però contents.
-JR: Hi ha un fet que ens fa diferents a la resta de colles que participen a les trobades: som l’única colla jove que hi ha a tot Mallorca. I això, és clar, genera curiositat. Per altre costat, només també som poquets en comparació amb altres colles. A més, els de Marratxí també som l’única colla en què els gegants són siurells.
-MG: I de vegades, sobretot gent major, se’ns acosta i ens pregunta si som d’Inca… Al llarg de l’any devem fer una desena de sortides.
-Com us distribuïu la feina?
-JR: Entre els membres de la Colla, ens anam repartint la feina i anam rotant, però el que si és vera és que tothom me deixa a mi dur en Marçal, que pesa més de 30 quilos, i això que els nostres gegants són dels que menys pesen… En tot cas, de vegades, sobretot si bufa el vent, es fa un poc complicat mantenir l’equilibri, però vaja, no he tengut cap problema fins ara…
-MG: Jo acostum a dur capgrossos. I a favor d’ells, he de dir que la gent, sobretot els nins i nines, se’ns acosten molt, mentre que els gegants imposen més respecte, per l’altura supòs. Com que som pocs, entre tots hem de fer de tot i de moment ho anam surant així, però ens fa falta més temps i més gent per poder créixer.
-Parlar de gegants és parlar de cultura popular…
-JR:En efecte, perquè els gegants estan integrats dins del que són els programes de festes dels distints municipis. Hi ha cançons i balls que envolten i dinamitzen els gegants i capgrossos.
-Hi ha algun tipus de preparació específica per dur els gegants?
-JR: No fa falta massa res d’especial: simplement feim alguna prova i s’ha de tenir en compte, com he dit abans, l’equilibri. Crec que és més cansat que difícil.
-Més enllà dels gegants, quina opinió teniu de Marratxí?
-JR: Crec que poc a poc va millorant en molts sentits. Per exemple, tenc amics del Pla de na Tesa que me parlen sovint de com els ha canviat la mobilitat l’arribada enguany del bus de l’EMT.
MG: Jo crec que és un municipi que, amb les aportacions i els recursos de tots els nuclis que el conformen, té gairebé de tot. No li falta gairebé de res. Bé, potser que la gent conegui i s’acosti un poc més al món dels Gegants… (riu).
