LES VESPES TERRISSAIRES, ARTESANES DEL FANG

828

Anna Traveset i Xavi Canyelles són dues persones interessades pel món que ens envolta.  Travesset investigadora en interaccions ecològiques entre espècies, sobretot en les de pol·linització i dispersió de llavors. Treballa a l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA), un centre mixt entre el Consejo Superior de Investigaciones Científicas i la Universitat de les Illes Balears. Canyelles és il·lustrador i naturalista, especialitzat en entomologia. La seva passió pels insectes el duu a realitzar tasques d’identificació d’espècies i també de dibuixar-les. Tots dos són els autors d’un tríptic informatiu sobre les vespes terrissaires, fulletó editat per l’Ajuntament de Marratxí i el mateix IMEDEA.

La gestació d’aquest projecte va tenir a veure amb la celebració de la Fira del Fang. “La idea va sorgir arran de presentar el pòster de vespes de les Balears que havíem fet amb en Xavi. El dia que el presentàvem a la Conselleria de Medi Ambient, se’m va ocórrer fer alguna cosa especial, com un tríptic, sobre aquest grup de vespes perquè visc a Marratxí i s’acostava la Fira del Fang”, comença explicant Traveset.

L’objectiu del tríptic informatiu és ben clar: donar a conèixer aquests insectes tan especials que viuen amb nosaltres i que hem de conservar i protegir per a les futures generacions. “Aquestes vespes, a part de ser controladores de plagues, especialment d’erugues de papallones, són excel·lents pol·linitzadores, ja que són florícoles”.

Preguntats si les vespes terrissaires poden ser considerades “artesanes del fang”, la resposta de Traveset i Canyelles és també claríssima. “Sens dubte. Basta veure l’estructura dels seus nius per confirmar-ho. Treballen amb molta cura, anant a cercar el fang, premsant-lo com cal sobre la superfície on fan el niu, i donant-li la forma adequada. Autèntiques artesanes!”

Els dos autors del tríptic expliquen les característiques diferencials de les vespes terrissaires. “Tenen l’abdomen adaptat a poder ser utilitzat com a “eina” per a modelar el fang aconseguint construir estructures que són diferents per a cada espècie. Aquestes estructures són realment nius, o cambres protectores de les larves de les vespes. Una vegada que la vespa ha acabat la seva obra, se’n va a capturar erugues o aranyes a les quals, mitjançant el seu fibló, els injecta una quantitat de verí que les deixa vives però adormides, sense constants vitals actives. Després, aquestes preses dormides són dipositades dins de la cambra, i acte seguit, la femella hi pon un ou fecundat a vora. Finalment tapa hermèticament l’estructura i es prepara per a construir-ne una altre. Dins del niu de fang, la larva o cria de vespa obté tot l’aliment necessari menjant-se les preses adormides que troba al seu voltant. Una vegada acabat el menjar, es transforma en crisàlide fins que esdevé vespa adulta, la qual surt del niu de fang trencant-lo per un lateral amb l’ajut de les mandíbules, que per cert, també utilitza per premsar, mastegar, tallar i modelar el fang mesclant-ho amb aigua i la seva saliva especial”.

Quant a la forma dels nius elaborats, pot ser molt diversa. “Poden ser les típiques olletes o càpsules allargades, així com també superfícies amb orificis un vora l’altre o acumulacions de pedretes agrupades amb fang formant columnes sòlides i buides”.