La Segona República (1931-1939) va ser una etapa de canvi i de conflicte que a Marratxí es va viure amb gran intensitat.
Els anys de la Segona República van d’importants transformacions i expectatives de progrés, però també van ser anys d’inestabilitat política, com va succeir a la major part de l’Europa d’entreguerres, i de conflictivitat social, conseqüència de la demanda de canvi dels sectors progressistes i la reacció d’aquells que tradicionalment tenien el poder.

Marratxí no va quedar al marge d’aquesta situació i, com ha estat habitual durant la seva història, les diferències també es van manifestar a través dels seus nuclis, entre els més antics i els més nous, entre els més agraris i els més industrials. En aquest sentit, ja des de començaments de segle, cal destacar la presència d’un moviment associatiu i una organització obrera molt potents al Pla de na Tesa, al Pont d’Inca i a Sa Cabaneta, que van donar lloc a la creació de les agrupacions socialistes de Marratxí i Es Pont d’Inca. A Pòrtol, en canvi, amb una economia més agrària i artesanal, l’activitat política es va reduir a la dels tradicionals cacics del poble. Ja durant la República, es va crear una agrupació republicana al cafè de Can Jaume.

A les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, afrontades com un plebiscit sobre la monarquia, les candidatures republicanes van aconseguir molts bons resultats a les principals capitals del país. En conseqüència, mentre a les ciutats de tot l’Estat es proclamava la República, el rei Alfons XIII va fugir d’Espanya. Aquesta afirmació republicana no es va donar a les zones rurals, on el vot estava condicionat pels cacics locals. Marratxí n’era un bon exemple, ja que en aquests comicis van resultar elegits set liberals, quatre conservadors i un regionalista. Les eleccions municipals es van repetir el mes de maig amb uns resultats que posaven fi a la tradicional aliança entre comerciants i propietaris i dibuixaven un panorama polític més acord amb la realitat del terme.

Així, l’Ajuntament va quedar distribuït de la següent manera: cinc regidors del Partit Socialista, que guanyaren les eleccions; cinc regidors del Partit Republicà de Centre, formació creada pel financer Joan March a partir de l’antic Partit Liberal; i dos regidors de Dreta Liberal Republicana, el partit del president de la República Niceto Alcalá Zamora. Un dels dos regidors per aquest darrer grup, Ramon Riba, va donar suport als socialistes, de manera que el líder de l’agrupació de Sa Cabaneta, Miquel Oliver Ramis, va ser elegit batle.

El nou govern municipal, el primer socialista de la història de Marratxí, va impulsar nombroses iniciatives de reforma. Especialment, es va prioritzar l’ordenació urbanística dels distints nuclis i posar fi a les ja abundants construccions sense llicència d’obres. També promogueren la construcció d’escoles públiques a tots els nuclis, crearen programes per reduir l’atur, intentaren reduir els privilegis de l’Església, organitzaren conferències sobre salut i civisme i perseguiren el joc il·legal així com el tràfic d’armes.

Per altre costat, l’oposició no va reconèixer la legitimitat de la batlia socialista i va optar per no assistir a les sessions del ple, tot i que, de vegades, alguns regidors acudien a títol individual per defensar qüestions que els hi afectessin personalment. Aquesta va ser la dinàmica habitual entre 1931 i 1933, quan, en un context de dificultats pressupostàries, es va produir una crisi en el govern municipal arran de la necessitat de crear una plaça de metge i de reconèixer els quinquennis al farmacèutic municipal. Aprofitant la divisió de l’equip de govern i l’absència d’alguns dels seus membres, els regidors de l’oposició, inclòs el republicà que venia donant suport al batle, retornaren per a modificar l’hora dels plens i fer-la coincidir amb la jornada laboral, de manera que els regidors socialistes no hi poguessin assistir.

No es tractava d’una acció orientada a aconseguir el poder, sinó a boicotejar els socialistes mitjançant el bloqueig de les iniciatives i el desgast. De fet, el batle va presentar la seva dimissió en diverses ocasions i aquesta no va ser acceptada pel ple. Finalment, a conseqüència dels fets d’Astúries d’octubre de 1934, el Govern de dretes sorgit de les eleccions generals de 1933 va decretar la suspensió dels regidors socialistes, malgrat que les revoltes no havien tingut ressò a Marratxí.

Antoni Canyelles, que ja havia estat batle durant la dictadura de Primo de Rivera, va substituir a Miquel Oliver. Durant el seu mandat, es van aturar tots els projectes iniciats per l’anterior equip de govern. Es va mantenir com a primer edil fins a la primavera de 1936, quan amb la victòria del Front Popular a les eleccions de febrer, el batle i els regidors socialistes van ser reposats. L’esquerra va reprendre les iniciatives de la primera etapa, tot i que ara de forma més radical. No obstant això, el segon mandat d’Oliver seria breu, ja que després del cop d’estat franquista de juliol de 1936, els militars substituïren els regidors electes per comissions gestores.