La cova pretalaiòtica de Son Caulelles (també coneguda com “cova des moro”) és un dels monuments funeraris prehistòrics de Mallorca. La seva antiguitat és d’uns 3.000 anys, i formava part d’un conjunt de cinc coves funeràries, si bé les altres quatre ja no són visibles en quedar sepultades amb la construcció del camp de futbol de Son Caulelles. El 2017, l’Ajuntament va adquirir la cova i, per tant, és de titularitat pública.
La cova destaca pel fet de ser una cova artificial (no natural), amb cambra allargada, nínxols, bancs laterals i fossa central. Els cadàvers hi eren col·locats, segons els estudiosos, damunt dels bancs, mentre que la fossa central era usada com a ossera.
És una de les coves de configuració complexa més ben conservades. Va ser descoberta l’any 1915 i va ser excavada per Vicenç Furió, el 1926, dins d’un projecte que comandava Pere Bosch Gimpera sobre la prehistòria de la Mediterrània occidental, en què també va participar Josep Colominas. Furió i Colominas varen dur a terme la primera prospecció del terme. Tant Furió com Hemp la consideren dins del grup de Santa Eugènia, per les seves similituds amb els coves del Rafal.
Més tard, el 1960, Josep Mascaró Passarius va publicar un treball sobre les coves prehistòriques de Mallorca, i feia referència explícita a la cova de Son Caulelles, on va fer dues planimetries que encara són usades a dia d’avui.
L’any 1966, va ser declarada Bé d’Interès Cultural. Un any més tard, el 1967, Mascaró Passarius va inventariar 15 jaciments a Mallorca, en un treball que li va encarregar el Ministeri de Cultura. I entre aquests, parla de la cova de Son Caulelles.
L’interès suscitat per aquest enclavament històric del municipi ha propiciat que, a les edicions segona i tercera de les Jornades d’Estudis Locals, se’n presentassin distints treballs. Així, Joan Fornés, Jaume García, Carlos Quintana i Damià Ramis varen signar el treball titulat “Les coves prehistòriques de Marratxí: una aportació a l’estudi de l’àmbit funerari”, mentre que Joan Maria Bestard va presentar “Cova artificial d’enterrament de Son Caulelles”.
En el treball col·lectiu, els autors exposen que “tenim motius per pensar que les condicions ambientals eren diferents a les actuals. La vegetació no es conserva aquí en el seu estat natural, dominen els pins i els ullastres a Son Cós i Son Caulelles; la presència de l’alzina testimonia el protagonisme d’aquesta espècie en èpoques anteriors”. (…)
També assenyalen que “quasi totes les coves de Marratxí es troben situades a l’àrea de Son Cós i i els turons de Sa Cabaneta i Pòrtol (…). Dins l’àrea d’estudi, es localitzen vint-i-sis coves, de les quals disset tenen interès prehistòric”. “A l’àrea dels turons de Sa Cabaneta i Pòrtol -continuen-, on se situen els dos nuclis de població més importants del terme, únicament n’hi trobam quatre, dues de les quals han estat a punt de desaparèixer (Son Caulelles i Son Verí Nou)”.
Els estudiosos afirmen que “a partir d’una anàlisi tipològica de les coves prehistòriques, hem conclòs que totes s’emmarquen dins l’àmbit funerari. Cronològicament, situam les cavitats amb interès prehistòric en el marc del Bronze inicial i el Talaiòtic (Bronze i Ferro).
Finalment, com a conclusió, Fornés, García, Quintana i Ramis asseveren que “és possible que la tipologia dels hipogeus depengui simplement de factors geològics” i també escriuen que “no creiem que la concentració d’estructures funeràries ni l’agrupament en una mateixa necròpoli o àrea pròxima vengui determinada per una major o menor densitat poblacional, sinó que respon a la concentració en una zona muntanyosa amb menor pressió urbanitzadora i poblacional, i unes característiques geològiques favorables”.
De la seva banda, en el treball titulat “Cova artificial d’enterrament de Son Caulelles”, de Joana Maria Bestard, realitzat sobre estudis previs de son pare, exposa que “sobre el procediment seguit per realitzar l’excavació, es pot pensar que es feia banyant la paret per tal de facilitar el treball”. També comenta que “devora els escalons un petit ixent. Els arqueòlegs donen importància a aquest detall. Creuen veure-hi un petit altar damunt el qual es devia dipositar alguna mena d’amulet o divinitat durant la inhumació”.
En qualsevol cas, després de diversos intents, l’Ajuntament va fer de titularitat pública la cova de Son Caulelles en adquirir-la el setembre de 2017.
