ELS ORÍGENS DE L’ACTUAL CASA DE LA VILA

642

A les IV Jornades d’Estudis Locals, celebrades el 2016, una de les ponències es va titular “El projecte de la casa de la vila de Marratxí (1815-1816) Dos plànols i un debat territorial”: la varen presentar Antoni Ginard i Andreu Ramis. Posteriorment, el treball va ser inclòs en el llibre que sobre les mateixes Jornades va editar l’Ajuntament. Pel seu interès, n’extraiem determinats fragments.

El treball comença dient que l’expedient de 1815-1816 “fa explícit el debat territorial que afecta el municipi de Marratxí, amb la incorporació d’un mapa del terme i d’una planimetria de la vella i de la nova casa de la vila”.

Parla també que “els efectes derivats de la conquesta de Mallorca (1229) i la seva incorporació al sistema feudal i al món de la cristiandat aporten aspectes històrics essencials. El primer, la concessió de les terres de Marratxí al bisbe de Barcelona. El segon, l’antiguitat de la parròquia de Santa Maria de Marratxí, documentada el 14 d’abril de 1248, entre les esglésies de la part forana de Mallorca”.

“Des de l’època medieval i durant l’Antic Règim, si bé és evident la personalitat de la parròquia de Marratxí, no ho és tant el concepte de vila (…) En pes demogràfic, Marratxí era la penúltima de les trenta-tres parròquies de la part forana”, amb 261 pobladors.

“A punt d’acabar el segle XVIII, el mapa de Mallorca patrocinat per Antoni Despuig  i Dameto, format l’amy 1784 i gravat el 1785, inclou el terme municipal, amb una imatge i un breu text explicatiu: “MARRATXÍ su parroq.ª S. MARCIAL es población de 225 vecinos su cosecha principal es azeite , granos, almendras, vino, algarrobas, higos y ganado de toda espesie en su distrito se halla una fàbrica de losa ordinària”. Ginard i Ramis argumenten que probablement Marratxí sobrepassava els mil habitants el 1784, però sense un nucli destacat de població concentrada.

El treball explica, d’altra banda, que amb la Constitució de Cadis (1812) “la formació dels nous ajuntaments constitucionals es correspon, en general, a nuclis de població que tenien un volum significatiu d’habitants i que constituïen una comunitat amb una identitat diferenciada. El criteri bàsic establert per la Constitució de 1812 era la xifra de mil habitants i la necessària delimitació del terme municipal”. Posteriorment, però, el poder l’absolutisme, i “una Reial Cèdula de 30 de juliol de 1814 decretava el restabliment dels ajuntaments d’acord a la situació anterior al 18 de març de 1808”.

A Marratxí, expliquen els autors, “la necessitat de dotar el municipi d’una casa de la vila donava lloc, l’any 1815, a tot un seguit de discrepàncies que originaren un llarg expedient administratiu, en el qual es planteja obertament el debat territorial entre els diferents llocs del terme de Marratxí, sobretot entre el nou nucli de Sa Cabaneta i l’antic nucli de Marratxí”.

L’expedient, de 92 folis, té per títol “Real Acuerdo/Año de 1815/Expediente sobre celebrarse los Ayuntamientos en la Casa del Bayle de la villa de Marratchí/ Y en el día viene sobre si deber construirse la casa Consistorial y Cárcel en la misma villa en el lugar donde se hallaba antiguamente , o si debe fabricarse en el Barrio de la Cabaneta por ser el lugar más aproposito y hallarse junto a la Iglesia Parroquial. /Relator Dn. Guillermo Farrá / Bartte. Socias secret.º”.

“El resum del procés -relaten els autors- se situa bàsicament entre el 15 de març de 1815 i el 15 d’octubre de 1816. El sentit de la confrontació entre el batle i les regidors és que el batle, Miquel Ramis, defensava la reforma de l’antiga casa enrunada del nucli de Marratxí, mentre que Miquel Nadal, síndic presoner, i altres regidors eren favorables a la construcció d’una nova casa de la vila al nucli emergent de la Cabaneta. (…) El clero de la parròquia de Sant Marçal era partidari d’instituir la Cabaneta com a seu de la casa de la vila.

El cert és que, com posen de manifest en el seu treball Ginard i Ramis, que va ser molt forta i frontal l’oposició entre els favorables i els contraris a la construcció d’una nova casa de la vila a Sa Cabaneta.

“Finalment, el 14 de setembre de 1815, el fiscal emet l’informe favorable a la construcció de la casa de la vila a la Cabaneta” (…) El Real Acuerdo de 20 de novembre dictamina: “Construiase la casa consistorial y cárcel en el Barrio nombrada la Cabaneta de la villa de Marratchi con arreglo a lo propuesto por el Maestro Mayor Tomás Abrines”. El 15 d’octubre de 1816, el mateix Abrines va assenyalar el lloc, manera i circumstàncies amb què edificar la nova Casa Consistorial.