ELS MERCATS, MARCA REGISTRADA

294

Pla de na Tesa, Sa Cabana, Pòrtol i Pont d’Inca. Són els quatre mercats que hi ha al llarg de la setmana a Marratxí, distribuïts a cada nucli de dimarts a divendres i sempre al matí. El que té més tradició és el de Pont d’Inca, amb més de 50 anys d’història, mentre que el més “jove” és el de Pla de na Tesa, que data de 2009.

No hi ha dubte que els mercats, a qualsevol banda, tenen la seva idiosincràsia, les seves formes de relació, molt particulars, d’alguna manera també un llenguatge propi. Per tant, els mercats són marca registrada. Són elements amb efectes clars sobre l’economia, però també sobre la societat. Per una banda, fan que moltes famílies es guanyin la vida venent distints productes: fruites i verdures, carn i xarcuteria, roba… Però no hi ha dubte que els mercats també donen vida a les barriades, a les quals cohesionen, i permeten la socialització entre els veïnats.

La relació entre la clientela i els comerciants acostuma a ser de proximitat i confiança, de manera que no és estrany que hi hagi clients fidels a la mateixa parada i, per tant, al mateix venedor. Allò que es constata en una visita per cadascun dels mercats de Marratxí és que el perfil tipus de la clientela és el de dona, veïnada del nucli i de certa edat. “La qüestió de l’edat és normal en cert sentit, ja que les persones joves als matins o bé estan fent feina o bé estan estudiant”, argumenten diversos comerciants.

Magdalena Vaquer és florista i té parada a Pla de na Tesa. “Fa quatre anys que hi vinc, i en aquesta època, el gener i febrer, costa un poc. Després de Festes, sempre hi ha una baixada. Quan arriba la primavera i el bon temps, la cosa millora força, la gent ja comença a arreglar els jardins i això es nota”, comença explicant, per afegir a continuació: “Jo he tengut botiga, i me qued amb la parada al mercat. A posta som aquí. En el mercat, hi coneixes molta de gent, hi mantens una relació. Per altra part, aquí tenc una flexibilitat horària que no tenia a la botiga. Si un dia, pel motiu que sigui, no puc venir, no passa res, mentre que a la botiga has d’obrir sí o sí cada dia”.

També té parada (de fruita) a Pla de na Tesa, Pep Torres. “Personalment, cada any me va millor que l’any anterior. D’aquesta manera, de cada vegada puc anar augmentant el gènere”. Una de les seves clientes és Maria Dolors Ducros. “Cada dimarts vénc al mercat, i compr fruita i verdura. Però també un poc de tot: peix, formatges i roba interior. De sempre, m’han agradat els mercats. De fet, quan viatj, aprofit per visitar-los a la ciutat on sigui. Particularment, trob que estan molt bé el de València i el de Santiago”.

El client sempre té raó… o no

Al mercat de Sa Cabana, Paquita Llabrés hi ven roba interior. “Ja fa uns deu anys, i avui en dia ve menys gent que abans. Hi ha menys venedors i també menys clients, però no en sabria donar la causa exacta. Per altre costat, normalment els clients són molt amables, però de vegades has de practicar el do de la paciència. Si no, podries discutir gairebé cada dia”. I exposa una situació real que va viure en primera persona. “Un home va venir un dia a comprar-me uns calcetins en el mercat de Campos, on també som. Al cap d’una setmana va tornar per dir-me, en to de queixa, que els havia usat, els havia rentat i que li anaven petits. Enfadat, va insistir en la queixa fins que li vaig tornar els doblers, vaig agafar-li els calcetins i els vaig tirar directament al fems”.

No és massa habitual veure homes tot sols comprant en els mercats. Però, és clar, algun n’hi ha. Per exemple, Toni Sastre i Miquel Latorre, habituals clients del mercat de Sa Cabana. “Cada dimecres hi vénc. Ara, però, no hi ha tanta gent ni tantes parades com abans. Crec que és perquè la gent es torna molt còmoda i també perquè de cada vegada hi ha més competència”, raona Sastre. “Acostum a comprar formatge,  fruita mallorquina i algun roser. A més, els dissabtes me reunesc amb amics al mercat de Pedro Garau, a Palma, i els diumenges vaig al de Santa Maria. M’agrada tractar directament amb el pagès, tocar el producte d’aquí el nostre. Jo som molt mallorquí…”, afegeix. De la seva banda, Miquel Latorre explica que “estic a prop i m’agrada venir-hi. Plantes és allò que més compr, i m’agrada perquè m’assessoren molt bé sempre”.

Un altre home, Mateo Olmo, té a Sa Cabana una parada de xarcuteria. “Fa 20 anys que vénc aquí. Hi ha hagut èpoques millors, la veritat. Crec que influeix molt el fet que hi hagi supermercats a pràcticament cada barriada, a més de les grans superfícies, que també proliferen. Not, això sí, que la gent de 30-40 anys té més tirada als mercats que fa un temps. I crec que això és perquè s’està posant de moda el producte saludable i el producte local, i aquest és en els mercats, on sovint el producte és artesà i no comparable amb els de les grans superfícies. A més, s’ha de tenir en compte que els mercats donen vida i alegria al municipi i també ajuden a dinamitzar l’economia. Per exemple, me consta que hi ha gent major que no va mai al bar, amb una sola excepció: quan vénen al mercat i després se’n van a fer el seu cafetet”.

A Pòrtol, cada dijous, des de fa un any, hi ha la parada de fruita de Míriam Navarro. “Està bastant baix el mercat i s’hauria de dinamitzar; crec que si hi hagués més parades també hi hauria més ambient i més clients. Fins i tot, hi ha veïnats de Pòrtol que no saben que hi som”. Una de les seves clientes és Petra Moll. “Som de Sa Cabaneta i sempre que vénc a Pòrtol els dijous aprofit per fer quatre compres en el mercat. Avui, per exemple, he comprat per fer sopes mallorquines”.

En el mercat de Pont d’Inca, Maria Salvà hi ven roba cada divendres des de fa 40 anys. “Jo som de Palma, i els primers temps hi venia en tren, després un dos cavalls, una furgoneta grossa i ara ja el remolc”. Considera, en tot cas, que amb l’obertura del mercat de Sa Cabana, el de Pont d’Inca va perdre molta clientela. “Jo, aquí, hi he arribat a veure 14 parades només de roba, i tots veníem, fins al punt que un dia vaig acabar a les sis de l’horabaixa. Crec que s’ha dinamitzar de nou. Com? Fent que hi vinguin més parades, perquè de vegades la competència pot ser bona no només per als clients sinó també per als mateixos placers o ‘marxandos’”.