“Els matemàtics són molt valorats en les empreses perquè tenen el cap molt ben moblat”

606

Josep Lluís Pol i Llompart va néixer a Palma el 1964. Llicenciat en Ciències Químiques per la UIB (1987) és professor de matemàtiques d’Ensenyament Secundari des de 1989, amb plaça l’IES Marratxí. Des de ben petit passava els caps de setmanes i vacances a Can Pepito (Sa Cabaneta) fins que el 1995 s’hi instal·là definitivament. Durant aquells primers anys participà activament en l’Associació de Veïnats de sa Cabaneta, en l’organització de les festes, i en fou president uns anys. Fou també col·laborador habitual de la revista Pòrtula en la versió paper.

Ha organitzat diverses exposicions com “Ars Matemàtiques”, espai Ramon Llull, 2000 (amb el grup ]entorn, obert[) o “Imaginar Einstein”, Casal Balaguer, 2005 (amb Margalida Gayà).  En l’àmbit educatiu ha rebut diversos premis com el premi Escola i Natura l’any 1992 per un projecte d’Educació Ambiental a La Trapa, el premi Francesc de Borja Moll de 1993 de la Conselleria d’Educació i el premi Bartomeu Picornell a la Innovació Educativa del CentMat en la 4a edició dels premis Ara Balears (2018).

Fou membre fundador de la Societat Balear de Matemàtiques SBM-XEIX el 2005 i president de la mateixa durant 7 anys. El 2008 fundà, a través de la Conselleria, el Centre d’Aprenentatge Cientificomatemàtic CentMat, activitat que l’ocupa actualment. A l’entrevista reflexiona sobre l’ensenyament de les matemàtiques, sobre el rendiment d’Espanya a les proves PISA i sobre la necessitat de transmetre la passió per aquesta assignatura. Una matèria que en els darrers anys ha convertit els graduats en matemàtiques en uns professionals molt valuosos en el mercat laboral, una circumstància que desincentiva els nou graduats a convertir-se en mestres de matemàtiques.

Espanya va treure els seus pitjors resultats en ciències i matemàtiques al darrer informe PISA, què feim malament?

Els informes externs, com les proves PISA, posen en valor una sèrie de característiques del procés d’ensenyament/aprenentatge en comparació amb un grup gran d’altres estats. Això és molt útil per reflexionar sobre el que estam fent i quina és la tendència o nivell comparat. Sempre es pot millorar la pràctica docent i aquests informes són una eina més a tenir en compte. Però no s’han de magnificar (ni tampoc quan ens col·loquen al cap d’amunt).

Quina creu que ha de ser la recepta per dominar les matemàtiques?

En matemàtiques tenim moltes fórmules però cap que faci màgia. El que funciona avui amb un grup d’alumnes, pot no funcionar l’any que ve amb un altre grup. De totes maneres, lògicament, sí que hi ha línies didàctiques modernes ben contrastades que no es poden explicar en una entrevista. Potser una de les claus és la formació permanent. Un ensenyament il·lusionat i emocionant, transmetrà a l’alumne ganes d’aprendre. Les mateixes matemàtiques seran més o menys atractives, més o menys feixugues, en funció de l’actitud amb què alumnes i professors les encarin.

Històricament, creu que a Espanya hem sabut ensenyar matemàtiques, tenim mestres ben formats i mètodes actuals d’ensenyament?

Tenim molts bons referents en l’àmbit històric sobre la didàctica de les matemàtiques com poden ser el gironí Lluís Santaló, el barceloní Pere Puig Adam o la mateixa Maria Antònia Canals, que ens va deixar fa molt poc. Però és que a nivell actual també tenim una plantilla d’experts magnífica (la llista seria aquí molt llarga). Malgrat tot, un dels motius pel que és tan difícil canviar la praxis docent és que els qui estam ensenyant som els supervivents d’un mètode antic i desfasat. A nosaltres ens va anar bé i per això és molt difícil sostreure’ns a aquest fet. Tots copiam models. Sabem la teoria i les noves didàctiques, però el dia a dia ens traeix sovint. No obstant, vivim uns anys d’efervescència en formació permanent. Mestres i professors inverteixen molt de temps personal en cursos, jornades, congressos, experiències… i tota aquesta feinada acabarà donant el seu fruit.

Hi ha cursos escolars claus per entendre bé les matemàtiques i que després no siguin tan feixugues?

La meva feina em permet observar com aprenen els alumnes des dels 3 anys fins als 18. Sense que jo sigui un expert en didàctica, sí que he pogut constatar amb altres companys que les matemàtiques és una de les tres matèries preferides de l’alumnat d’Educació Infantil (juntament amb medi i educació física). Després, lentament, els començam a perdre. S’ha de valorar quina incidència pot tenir en aquest fet una abstracció de continguts massa accelerada.

Darrerament, hi ha un boom laboral i plena ocupació per als graduats de Matemàtiques perquè són indispensables per a les empreses i estan ben retribuïts…

Es diu que un matemàtic o una matemàtica es molt valorada per l’empresa perquè té el cap molt ben moblat. I és així. Quelcom de semblant passa amb els enginyers informàtics. Però això provoca un dèficit crònic de professorat de matemàtiques ben format per a l’Ensenyament Secundari. Ja fa alguns anys que en l’àmbit de la Universitat es debat la conveniència de fer una carrera professional de professorat de matemàtiques, que no estaria tan enfocada a la investigació com és el grau actual. Si no nodrim les plantilles docents de professorat amb una bona formació inicial, és fa difícil el camí de millorar els resultats.

Per què va crear la Societat Balear de Matemàtiques?

L’any 2005, dos grups de persones que fèiem feina dins sengles seminaris permanents de formació, un a l’àmbit de Palma i l’altre de Manacor, convergírem en la necessitat de crear la Societat Balear de Matemàtiques, que adoptaria el sobrenom de XEIX. En aquells moments érem una de les dues comunitats autònomes que encara no teníem aquesta associació. S’ha fet molt de camí en aquests 17 anys. Jo crec que és prou rellevant el fet que la gent ens coneix i gaudeix de participar en les activitats que proposam. Però igual d’important és la tasca que fa la Societat en l’estímul del talent matemàtic (ESTALMAT) en col·laboració amb la Universitat, en l’organització de les Proves Cangur, en els fòrums de debat, en l’organització de Jornades didàctiques, en la col·laboració amb altres entitats de tot l’estat, etc.

Per què creu que els graus STEM (ciències, tecnologia, enginyeria, matemàtiques)  estan copats pels homes?

Som hereus d’una societat profundament masclista i malgrat tenguem molt clar què volem, és difícil no mostrar comportaments esbiaixats. Segurament el 100% de mestres d’Educació Infantil animen els seus alumnes a ser el que vulguin ser. Però el missatge no és només verbal. Què passa si el noranta i molts per cent de mestres d’Educació Infantil són dones? Quin és el missatge real que estam donant? La realitat no és mai ordenada i parella, és a dir, si vivíssim en una societat ideal, no tendria perquè estar equilibrat el percentatge d’estudiants d’una carrera o una altra en funció del sexe. Però això no ho podrem saber mentre mantinguem comportaments sexistes.

Per què va fundar el Centre d’Aprenentatge Cientificomatemàtic?

La idea l’hem de cercar en el fet que uns anys abans havia compartit la coordinació dels Camps d’Aprenentatge de les Illes Balears durant un curs amb na Rosa Arbona. Llavors planà pel meu cap la pregunta de per què no un Camp d’Aprenentatge de Matemàtiques. En general, moltes assignatures, tenen opcions de sortir de les aules per veure una exposició, un documental, una obra de teatre, un parc natural… però poques opcions tenim des de les matemàtiques. Fou així que durant el curs 2007-2008 vaig demanar una llicència per recerca educativa i vaig donar forma a la idea. Sempre agrairé a Miquel Perelló, Maria Alorda i altres companys de la direcció general d’Innovació que hi creguessin i posassin en marxa el projecte.

Quina és la dinàmica d’aprenentatge al centre?

No es tracta d’un centre amb alumnes propis, sinó que és una oferta de recursos i activitats de matemàtiques a tots els centres de Balears que volen relacionar allò que l’alumnat ha après al seu centre amb altres àmbits del món real o del saber humà. Passejam per les ciutats, pel castell de Bellver, per la Seu i per la natura. Observam sistemes de pèndols i construïm cúpules de Leonardo. Contam contes i passejam per la història de les matemàtiques. Inventam jocs de cartes i muntam exposicions… Com diu la gent del Museu de Matemàtiques de Catalunya, el món exterior és el gran museu de les matemàtiques.

Vostè té plaça a l’IES Marratxí, com va ser aquella etapa?

Durant 3 cursos (2013-2016) la Conselleria d’Educació va tancar el CentMat. Llavors jo vaig ocupar la meva plaça a l’IES Marratxí. Varen ser anys molts durs a nivell professional. La nefasta gestió dels màxims responsables, tant del president de la comunitat com de la consellera d’Educació d’aquells moments, feu trontollar el sistema educatiu. Però la comunitat docent estigué a l’alçada i es varen aconseguir mobilitzacions i fites històriques. L’IES Marratxí fou capdavanter en aquest sentit. A nivell purament educatiu, record aquells anys amb molta estima i procur mantenir el contacte amb la gent. Puc parlar d’un claustre de professorat ple de projectes, inquietuds, col·laboracions, complicitats…

A més de donar classe i dirigir CentMat, no atura d’escriure i organitzar  activitats, en què fa feina ara?

Ara mateix estam enllestint la restauració d’un rellotge de sol amb l’equip del Parc Natural de la Península de Llevant. Des del CentMat, amb la meva companya Susanna Morell, estam preparant una exposició a la Misericòrdia que durà per títol «Idees Rodones». També, amb grup molt ampli i divers de persones, estam duent a terme un projecte plàstic i geomètric de construcció de cúpules de Leonardo en indrets emblemàtics de Mallorca com les coves de Campanet, les Salines des Trenc, el cim del puig Major, la desembocadura del torrent de Pareis… Quan tens la sort de compartir curolles amb gent feinera, els projectes flueixen amb molta facilitat.