Silvestre del Río, policia tutor de Marratxí.

Porta més de quinze anys assessorant menors i joves per a evitar un mal ús en les xarxes i així aconseguir una millor relació amb les noves tecnologies, que són imprescindibles però “amb control”.

Al febrer de 2020 es va fer viral la seva campanya “Jo tampoc l’hi dono”, en què animava als pares a no donar-li un telèfon mòbil als seus fills abans dels 12 anys … però, setmanes després, va arribar el confinament i tot es va anar per la borda …

Sí, així va ser. La campanya va ser un èxit, però a causa del confinament tots hem estat utilitzant la tecnologia més del que és habitual, des dels més petits fins als més grans. Quan torni la normalitat seguirem treballant en la campanya, ja que crec que és molt important.

Els pares s’han vist abocats irremeiablement a cedir als seus fills, grans i petits, ordinadors, tauletes, mòbils… no només perquè poguessin seguir les seves classes online sinó també perquè els mateixos progenitors poguessin “conciliar a casa”. ¿S’ha vingut tot abaix?

Avui dia no és que la tecnologia sigui important, és que és imprescindible. De fet ha permès que finalitzi el curs escolar i que moltes persones hagin pogut treballar sense posar en risc la seva salut. Sempre dic que el perillós no és la tecnologia, sinó el mal ús que es fa d’ella.

Com repensar ara la nova situació? Com tornar a desenganxar als menors d’aquest contacte tan intens amb el digital si tampoc està molt clar que es pugui tornar a les aules amb normalitat…?

Al meu entendre, és súper important tornar a la normalitat d’una manera progressiva. Fer una desescalada digital. A mesura que els menors han anat recuperant llibertats, haurien d’haver anat disminuint el temps de connexió fins recuperar el temps d’ús adequat per a la seva edat. En el cas que el retorn a les aules no es produeixi amb normalitat, caldria tornar a adaptar el temps d’ús, però diferenciant sempre l’ús acadèmic de l’ús lúdic.

Podria donar algunes pautes?

És clar. Caldria supervisar aquesta desescalada digital i comprovar l’acceptació dels menors a les “noves llibertats”. Fixar límits d’ús i establir horaris. Incentivar un altre tipus d’activitats i motivar-los a que, en la mesura del possible, recuperin les seves activitats socials. Conscienciar-los de l’augment d’ús que va generar el confinament i elaborar conjuntament un pla de desescalada progressiu d’ús de les tecnologies.

Du més de deu anys treballant amb els menors, què el va fer decantar-se per aquest perfil?

La veritat és que va sorgir de manera natural. Quan ja era policia em preocupava de seguir els casos en que hi havia menors i intentava ajudar-los a ells i les seves famílies. El Cap de Policia d’aquell llavors es va adonar i em va oferir especialitzar-me i dedicar-me només a aquests temes. Em va semblar una gran idea i així ho vàrem fer. D’això ja fa gairebé 15 anys…

Veient que l’educació i la infància han estat les grans oblidades de la gestió de la pandèmia… Com es pot tenir esperança en que la generació que ve serà millor que l’actual?

Perquè els joves de l’actualitat tenen una gran capacitat d’adaptació. Tot i ser els grans oblidats, ens han donat una lliçó a tots i estic convençut que ens donaran una altra lliçó en el futur. Jo confio plenament en les seves capacitats per crear una societat millor que l’actual.

Tik-Tok ha estat la xarxa social per excel·lència durant aquesta pandèmia. A ella ja han arribat fins i tot els pares. ¿Potser ha estat bo aquest temps de reclusió perquè els adults hagin après alguna cosa més?

Aquest seria un dels punts positius de l’augment d’ús. Tant de bo els pares hagin après a configurar correctament la privacitat de l’aplicació i no només a fer muntatges i vídeos. És una aplicació molt perillosa i d’ella es serveixen infinitat de pedòfils ja que hi ha usuaris molt molt joves, una cosa incomprensible i inacceptable.

Ens podria explicar millor què fa o què és el policia tutor de Marratxí?

Les funcions són molt extenses i variades, ja que qualsevol problema que pateixi o provoqui un menor d’edat a Marratxí són part de la meva feina. Per posar alguns exemples, col·laboro amb tots els centres escolars del terme en la resolució de conflictes entre menors, col·laboro amb els serveis socials municipals en problemàtiques familiars, compliment dels oficis de Fiscalia de Menors i de Protecció de Menors, faig formació preventiva en els centres… És a dir, qualsevol situació problemàtica en què hi hagi menors d’edat involucrats i activitats preventives.

Què espera dels propers mesos? A quins reptes creu que s’hauran d’enfrontar els menors en aquesta convivència amb la Covid-19? Sembla que els joves són els grans assenyalats…

Als joves se’ls han de donar alternatives o se les buscaran ells. El que no pot fer-se és preocupar-se només de l’economia i oblidar que els nens i joves necessiten seguir creixent com a persones en tots els nivells, cal permetre que continuïn amb el seu desenvolupament en la mesura del possible. La sensació que tenen és que ara ningú pensa en ells, que ningú els ha tingut en compte, així que entre les ganes de recuperar la seva normalitat i una part de ressentiment, alguns d’ells s’equivoquen i fan activitats que no haurien de fer.

Vol afegir alguna cosa més?, algun consell?, un missatge d’optimisme?

A les institucions i polítics, que per favor tenguin en compte als més joves en les futures decisions que s’adoptin. Als joves, dir-los que hi ha molta gent que sí que els té en compte i que lluiten per ells i els seus drets, que no s’oblidin que hi ha molta gent que confia en ells. I finalment enviar des d’aquí una abraçada i tot l’ànim del món a tots aquells que estan patint per aquesta pandèmia.