Nascut el 5 de gener de 1948, està casat, té tres fills i tres nets… És portolà d’adopció des del 1973, tot i que els seus orígens són al barri palmesà dels Hostalets. Persona activa i compromesa amb la societat, defensa la ‘veritat’ com a valor cabdal del periodisme, una de les passions de la seva vida, que, amb 72 anys, continua exercint com a corresponsal de Diario de Mallorca a Marratxí. El seu nom, Miquel Bosch.
-Qui és Miquel Bosch? Com s’autodefiniria?
-Crec que som una persona dialogant, que cerca la veritat i tenir moltes amistats. No m’agrada discutir-me per dolls, malgrat que de vegades no te queda més remei.
-Com s’estableix el vincle entre periodisme i Miquel Bosch?
-Des que tenc ús de raó, ja tenia el cuquet. Sempre he tengut l’esperit de cercar informació, de veure què hi ha darrere dels temes. Jo vaig néixer a Palma i vaig viure fins al casament a la barriada dels Hostalets; feia feina com a administrador en una empresa de materials de construcció. Una vegada casat el 1973, amb la meva dona -Paquita Roca, veïnada de Pòrtol-, ens vàrem instal·lar aquí. I pocs anys després, l’any 1975 o 76, un senyor me va dir que Ràdio Popular (avui Cope) cercava un corresponsal a Marratxí. Així vaig començar a exercir el periodisme. Cada dijous, intervenia en l’espai ‘La veu dels pobles’ durant dos minuts i mig per donar les notícies del municipi. Després me vaig incorporar al diari El Mundo quan va obrir i des de fa devers 30 anys faig feina per al Diario de Mallorca. Tenc 72 anys i encara tenc molta il·lusió i moltes ganes de continuar fent feina. Mentre pugui, no deixaré el periodisme, tot i que estic jubilat. Això ho faig per gust, perquè m’agrada.
-Diuen que el periodisme és el quart poder…
-Efectivament, ho és, així ho consider. He de dir, però, que estic preocupat perquè els partits polítics, amb tants comunicats de premsa, amb una sola versió, estan desprestigiant l’exercici periodístic. A mi no me val un comunicat per ell sol; en la meva opinió, el que s’ha de fer és investigar i contrastar la informació. Un sempre s’ha de plantejar el perquè de les coses. No basta que un senyor t’enviï una foto d’un carrer en mal estat. El periodista ho ha d’investigar i determinar si està realment així i per què. La informació és poder, clar que sí, però el periodista l’ha de saber usar.
-Quantes entrevistes pot haver fet al llarg de la seva carrera periodística?
-Ufff! Moltes, no sabria dir-te. D’una banda, he fet entrevistes com a tals, en format pregunta-resposta, però moltes més com a base per obtenir informació per a diferents articles. No les sabria comptar, però indubtablement són moltes… Sobretot m’agrada entrevistar els personatges dels pobles. Amb els polítics, me sap greu dir-ho, no pas tant de gust.
-I quantes entrevistes li han fet a Miquel Bosch?
-A títol personal, cap ni una. Mai. De fet, m’ha vingut de nou que hagueu pensat en mi. Aquesta és la primera. Una vegada, això sí, me’n varen fer una com a president de la Federació d’Associacions de Veïnats de Marratxí.
-De quin article periodístic (ja sigui notícia, reportatge o entrevista) que hagi signat està més satisfet?
-Una vegada, fa un parell d’anys, vaig fer un reportatge sobre l’empresa Kas (Pepsi) d’Es Pont d’Inca, amb motiu del seu tancament. Vaig aconseguir fotos bones i antigues, i me va telefonar la filla de l’empresari (era del País Basc) per donar-me l’enhorabona i les gràcies pel reportatge. Realment, me causa més satisfacció que me diguin pel carrer que tal o qual article ha agradat, més que me paguin un dineral. És una manera que te reconeguin la feina que fas.
-El periodisme pot ser neutral o imparcial? O això és una quimera, a dia d’avui?
-El periodisme ha de ser imparcial. Ha de fer prevaldre en tot moment la veritat, que pot coincidir o no amb allò que tu pensaves del tema en qüestió abans de posar-t’hi a fer feina. Es dona avui aquesta veritat en el periodisme? Posa-ho en interrogant, no sigui que me posin una querella si dic el que pens.
-Quins elements defineixen el bon periodista?
-Molt senzill: és imprescindible que t’agradi fer feina i cercar la informació. També és molt important que t’agradi trepitjar els carrers, mantenir els contactes (no aprofitar-se’n indegudament) i cuidar les fonts d’informació.
-El periodisme més autèntic és el periodisme local?
-No sé si és el periodisme més autèntic, però com a mínim sí que és el que té la informació més veraç, la informació més propera, de primera mà. Jo, en el Diario de Mallorca, duc la corresponsalia de quatre municipis: Marratxí, Santa Maria, Consell i Santa Eugènia. Sempre, en tots els articles que escric, tenc molt clar que la veritat ha de prevaldre per sobre de tot, més enllà que aquesta veritat afecti d’una manera o una altra un conegut o amic meu. Un ha de saber separar les coses i tenir clar què comporta ser periodista.
-Quin futur li espera a la premsa escrita? Pot arribar a desaparèixer?
-No som endeví i no sé què passarà en el futur. El que sí sé és que a mi no me faria cap gràcia que desapareguessin. Crec que no hi ha res més guapo que llegir el diari al matí abans de començar a fer feina. Particularment, cada matí en llegesc uns quants: Diario de Mallorca, Última Hora i Mundo Deportivo. I, a través d’internet, també repàs La Vanguardia il’Ara.
-Com valora el paper de les xarxes socials? I les fake neews?
-Les xarxes socials, pens jo, són un niu de desinformació. Jo no les utilitz. Ja dic, trob, que des del punt de vista periodístic, són més perjudicials que beneficioses. ¿Quantes de vegades no ha de sortir un Ministeri, la Policia o la Guàrdia Civil a desmentir tal o qual informació publicada a les xarxes?
-Quin titular li agradaria escriure?
-Aquesta és bona!!! Seria alguna cosa així com: “Totes les persones del món es respecten les unes a les altres i conviuen en pau i sense armes”
-Com veu Marratxí a l’actualitat? Com en valora l’evolució?
-La part que més m’agrada de Pòrtol, que és on visc, és que encara se’n pot dir poble, afortunadament. Aquí tenim esperit de poble, tots ens saludam. Això, a Sa Cabaneta, no passa. Jo tenc els mateixos veïnats que quan vaig venir a viure-hi després de casar-me. Des d’un punt de vista més global, pens que Marratxí ha crescut massa, el creixement ha estat superior als serveis que ofereix el municipi. Basta veure les infraestructures que tenim. Hi hauria d’haver un equilibri entre la població i els serveis que el municipi pot oferir.
-A banda del periodisme, quines aficions té Miquel Bosch?
-Sempre he estat una persona activa. La feina, intent fer-la quant abans millor, però sempre ben feta, cercant la veritat. Després, tenc temps per anar a fer un cafè i també per anar al camp de futbol de Son Caulelles. A dia d’avui, a més de corresponsal de Diario de Mallorca, duc la comunicació de l’Sporting Sant Marçal. També som el secretari de la Federació de Penyes Barcelonistes de les Illes Balears i el president de la Penya Barcelonista de Pòrtol. Anteriorment, he estat membre del Consell de Redacció de Pòrtula; també director de la revista Soca-Arrel,del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, president de la Federació d’Associacions de Veïnats de Marratxí i cofundador dels escoltes de Marratxí i de la Confraria Verge del Carme de Pòrtol.
