EL FANG PROTAGONISTA DE TOTS SANTS: LES TORRADORES DE CASTANYES

439

Arriba novembre i amb ell el Dia de Tots Sants, en què les castanyes viuen el punt de màxim esplendor al llarg de l’any. Hi ha diferents maneres de fer-les, si bé torrar-les sigui l’opció preferent. En aquest sentit, hem de saber que un temps les torradores que s’usaven eren fetes de fang.

S’ha de recordar que molts dels objectes elaborats amb fang tenen una doble funció: decorativa i funcional. En ocasions, totes dues funcions se solapen, de manera que un mateix objecte pot servir a efectes decoratius i també per dur a terme accions determinades. Per exemple, les torradores de castanyes (o d’aglans): poden ser perfectament elements decoratius, però sobretot tenen una funció pràctica.

El ceramista Pere Coll, que fa uns anys va rebre un encàrrec d’un jove per fer-n’hi una rèplica d’un model, explica les característiques de la torradora de fang. “La torradora, que també pot servir per aglans, està fet amb fang refractari per suportar altes temperatures de cocció. Si fos un altre tipus de fang, en torrar les castanyes, el recipient explotaria amb tota seguretat. Primer es fa el recipient a partir d’un motllo i es lleva un poc els cantons de la base; després s’hi afegeixen les nanses i el bec. Finalment, amb un punxó de coure, se li fan els foradets a la part inferior per evitar que les castanyes botin en coure’s”. Coll explica que per la funcionalitat de l’objecte, a diferència d’altres objectes ceràmics (greixoneres, teteres, bols…) a les torradores no hi fa falta afegir-hi ni pintura ni vernís.

Respecte a la manera com es torraven les castanyes amb aquesta torradora ceràmica, Coll té una teoria molt lògica. “Jo crec, però és una pura especulació meva, que la torradora quedava subjectada amb una corda sobre la foganya. Crec que es devia posar el nombre de castanyes limitat a la base del recipient, i probablement es repetia l’operació les vegades que fes falta”.

Magranes, protegides de moscards

Per altre costat, Coll també fa amb fang peces que protegeixen els arbres fruiters de l’atac de tota casta d’insectes, preferentment de mosques i moscards, per exemple (i entre altres) dels magraners. No hem d’oblidar que també la tardor és la temporada de les magranes.

No les ha batejades, però es podrien anomenar perfectament mosquiteres de fang. “El que s’hi fa és posar-hi aigua i sucre, i d’aquesta manera totes les fruites queden perfectament protegides”. Coll parla amb coneixement de causa, perquè al solar on té la gerreria que du el seu nom (Pere Coll) hi va plantar fa anys molts d’arbres fruiters -tarongers, sobretot- i aquest mètode li va anar com anell al dit.