És migdia del divendres 6 de març. La carpa principal s’està acabant de vestir; les distintes parades dels firaires viuen els últims retocs… Tot es prepara per a la inauguració de la Fira del Fang, programada pel migdia de l’endemà, dissabte. En aquestes, una firaire vinguda de la Part Forana s’acosta a un dels responsables de la mateixa Fira i li pregunta: “Vols dir que tot això del coronavirus no farà que enguany vingui menys gent que altres vegades?”. La persona interpel·lada contesta: “No, dona, pots estar tranquil·la”.
Aquella pregunta (formulada tot just fa un mes, tot i que sembla que fos fa una eternitat) amb la corresponent resposta ens serveix per contextualitzar i posar en el seu lloc el que era la suposada amenaça del coronavirus a la nostra realitat quotidiana fa 30 dies i el que, tristament, és avui: una pandèmia que ha causat (i continua fent-ho) milers i milers de morts a tot el món i que amenaça l’estabilitat i la manera de viure tal com la coneixem.
Per trobar una situació amb cert paral·lelisme ens hem de remuntar un segle enrere, amb la grip ‘espanyola’ de 1918, objecte de tractament específic a la secció de ‘Memòria’ d’aquesta edició, amb un treball del jove historiador local Martín Rotger.
Alguns dirigents, com el president de França, Emmanuel Macron, parlen d’una guerra. Altres sostenen que el capitalisme pot estar en perill. Sigui com sigui, si una paraula és ara present en tots els idiomes del planeta, a qualsevol banda del món, aquesta és coronavirus. Parlam, en tot cas, d’un enemic letal, invisible i desconegut fins al desembre de 2019, quan es va començar a manifestar a la Xina.
Per situar-nos i conèixer el nostre majúscul i despietat enemic, podem intentar fer-ne un breu retrat robot, responent preguntes concretes: Què és el coronavirus? Com es transmet? Quins en són els símptomes més comuns? Quins els col·lectius més vulnerables?
Els coronavirus són un tipus de virus que circulen entre els animals, però alguns també poden afectar les persones i poden causar-los problemes respiratoris, que majoritàriament produeixen simptomatologia lleu. El nou coronavirus, anomenat SARS-CoV-2, es va detectar per primera vegada el desembre de 2019 a la ciutat de Wuhan, província de Hubei, a la Xina, i s’ha anat estenent a altres països.
Pel que fa a la transmissió, aquesta es produeix principalment pel contacte directe amb les secrecions respiratòries d’una persona malalta, per exemple, a través de la tos o l’esternut. Aquestes secrecions poden infectar una altra persona si entren en contacte amb el nas, ulls o boca. Per això, és important tapar-se la boca amb mocadors d’un sol ús o amb la part anterior del colze en tossir i rentar-se les mans. Segons les dades més recents, els símptomes de la COVID-19 poden trigar entre un i 14 dies a aparèixer, encara que normalment triguen entre cinc i sis dies.
Quina és la simptomatologia? En el 80% de les persones infectades, els símptomes més comuns de la COVID-19 inclouen febre, tos o sensació de dificultat per respirar. En casos més greus, la infecció pot causar pneumònia, fracàs renal i altres complicacions. Aquests casos més greus generalment afecten persones d’edat avançada o a persones que pateixen algun trastorn crònic, com malalties cardiovasculars, pulmonars o alteració de la immunitat.
D’altra banda, les característiques del coronavirus fan que els grups de major risc siguin les persones d’edat avançada, les persones amb malalties cròniques, com els trastorns cardiovasculars, pulmonars, càncer, immunodeficiències, hipertensió arterial, diabetis, i l’embaràs pel principi de precaució.
L’EVOLUCIÓ DE LA CRISI A MARRATXÍ
El dia 9 de febrer, Marratxí se situa en el mapa mundial i apareix a mitjans com el New York Times. El motiu? El segon positiu de coronavirus d’Espanya es localitza al municipi. Concretament, les informacions parlen d’un senyor de nacionalitat britànica, que es podria haver contagiat als Alps francesos. Diario de Mallorca titula la seva informació sobre la qüestió amb un significatiu: “Marratxí es el centro del mundo por el contagio de coronavirus”. El mateix article informa que la Direcció General de Salut Pública fa controls sobre les persones que hi van estar en contacte, “entre 20 i 40”.
L’endemà mateix, dilluns dia 10, l’Ajuntament organitza una xerrada informativa a l’IES Marratxí, al polígon industrial, a càrrec del portaveu del Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses de les Illes Balears, el doctor Javier Arranz. Hi assisteixen unes 40 persones entre personal de l’Ajuntament, periodistes, personal sanitari i estudiants d’Infermeria. (FOTO).
Gairebé un mes després, la mateixa Fira del Fang que encapçala aquest reportatge marca, involuntàriament, un punt d’inflexió respecte a l’amenaça del coronavirus a Marratxí, ja que de manera sobtada obliga a cancel·lar-la el dijous dia 12, quatre dies abans de la data programada.
Així, l’Ajuntament envia una nota de premsa als mitjans de comunicació, que comença dient: “L’Ajuntament ha decidit la cancel·lació de la Fira del Fang, seguint les recomanacions de la Direcció General de Salut Pública del Govern de no promoure grans concentracions de persones i evitar, d’aquesta manera, el risc de contagi del coronavirus”.
Comença una nova etapa: la preocupació es fa palesa entre les administracions i la ciutadania. El divendres 13 (dia amb especial significació per als supersticiosos), l’Ajuntament, després d’una reunió entre els batles de la Mancomunitat del Raiguer, publica un ban de Batlia, on, entre altres coses, recorda que “queden prohibits tots els esdeveniments amb més de 1.000 persones; que aquells de menys de 1.000 hauran de ser autoritzats per salut pública, tot i que ja tenguin autorització municipal”. A més, subratlla: “Recomanam evitar les concentracions de persones que no siguin estrictament necessàries”.
La recomanació municipal esdevé tot just un dia després, el dissabte 14 de març, una obligació: el president del Govern central, Pedro Sánchez, en compareixença pública des de La Moncloa, anuncia l’entrada en vigor (per segona vegada a la història) de l’estat d’alarma, que implica, sobretot, una restricció important de moviment per al conjunt de la ciutadania, de manera que només es permet sortir al carrer per anar a fer feina, per anar a comprar productes de primera necessitat o farmacèutics i… per sortir a fer una volteta amb el ca. Els cans, així, es converteixen de la nit al dia en animals objecte de desig per la major part de la gent, confinada a ca seva.
Com no pot ser d’altra forma, el consistori també se subjecta en aquest estat d’alarma. Com es pot llegir a la secció ‘Coneix l’Ajuntament’, Serveis Socials esdevenen clau per ajudar i donar suport a les persones i famílies necessitades. Cada departament extrema les mesures de seguretat, es fomenta el teletreball als empleats per evitar al màxim al risc de contagi. D’una banda, s’habilita, d’altra banda, un servei de desinfecció a l’entrada de carrers i places, de supermercats i de farmàcies; de l’altra, es posa en marxa un canal telemàtic d’ajuda psicològica a les persones que puguin patir por, ansietat o angoixa per la situació que els toca viure.
Paral·lelament, se suspèn el ple ordinari del mes de març, que s’ha de celebrar el dia 19 de març, i que ha d’aprovar els pressuposts municipals de 2020. Finalment, de manera telemàtica per primera vegada a la història del municipi, la sessió plenària se celebra el dia 7 d’abril, amb l’assumpció per part de l’equip de govern que els comptes públics patiran necessàriament modificacions per fer front al coronavirus i per, una vegada aixecat l’estat d’alarma, ajudar a reactivar l’economia local i illenca.
En aquesta línia, de manera consensuada, tots els partits amb representació a l’Ajuntament fan una declaració conjunta per instar el Ministeri d’Hisenda a flexibilitzar les regles fiscals per tal que el consistori pugui fer front amb els seus doblers a les necessitats socials de la ciutadania i per estimular l’economia una vegada acabin les restriccions de l’estat d’alarma.
ELS APLAUDIMENTS DE LA CIUTADANIA AL PERSONAL SANITARI
La major part de la ciutadania marratxinera es comporta de manera exemplar i solidària, si bé sempre hi ha l’excepció que confirma la regla. En aquest sentit, la Policia Local imposa cinc multes la primera setmana de quarantena, per incompliment de les normes de l’estat d’alarma. A posteriori, una vegada que la Policia comença a aplicar el principi de “tolerància zero” les moltes augmenten notòriament…
Però, com passa a tots els àmbits de la vida, també aquesta crisi sanitària sense precedents les últimes dècades ha tengut (i té) aspectes d’unió i de solidaritat que duen a l’emoció i a la pell de gallina. L’episodi més paradigmàtic en aquest sentit és l’aplaudiment que cada vespre (a les 20.00 h) tributa la ciutadania al personal sanitari, les persones que estan a la primera línia de foc en aquesta singular ‘guerra’.
En el cas de Marratxí, la cita més especial és la del centre de salut Martí Serra, a Sa Cabana, on el personal sanitari surt al carrer, on és acompanyat per distintes patrulles de la Policia Local i de Protecció Civil per dedicar-se mutus aplaudiments i també per rebre’ls (i dedicar-los) als veïnats que treuen el cap per les finestres o balconades de ca seva.
No és aquest, però, l’únic episodi solidari i de comunió al municipi. Es pot repassar, com a botó de mostra, les distintes iniciatives solidàries que diferents col·lectius o individus duen a terme a través de la secció ‘Ciutadania Activa’.
A tot això, de la llunyana Xina (ara més propera) ens arriba un missatge esperançador, enmig de tant de dolor, tant de patiment i de tanta incertesa. Per primera vegada des de gener, el dia 7 d’abril, el país xinès deixa de patir morts pel coronavirus.
Espanya (i, per tant, també Marratxí) confinada com a mínim fins al 26 del mateix mes, espera seguir-li l’estela en aquesta camí cap a la mai tan enyorada “normalitat”.
