El concurs d’idees d’arquitectura del Ibavi per a habitatge públic a Marratxí i Palma rep més de 300 propostes

1133

El concurs d’idees d’arquitectura de l’Institut Balear de l’Habitatge per a la construcció de 108 habitatges de protecció pública en sòl cedit pels Ajuntaments de Palma i Marratxí ha rebut més de 300 propostes de les quals ha triat tres equips redactors.

Segons ha explicat en un comunicat la Conselleria de Mobilitat i Habitatge, el passat 13 i 14 de juliol es van reunir els membres del jurat del concurs d’idees per a seleccionar les propostes arquitectòniques per a la construcció de cinc edificis dividits en tres lots.

El jurat ha estat format pel secretari general de la Conselleria de Mobilitat i Habitatge, Francesc Ramis Oliver; el director general d’Arquitectura i Rehabilitació de la Conselleria, Bernat Roig Galmés; la directora gerent del Ibavi, Cristina Ballester Parets; l’arquitecte i Gerent d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma, Joan Riera Jaume; l’arquitecte i director general de Model de Ciutat, Urbanisme i Habitatge Digne, Biel Horrach Estarellas; l’arquitecte designat per l’Ajuntament de Marratxí Xisco Hauf Colom; l’arquitecte responsable del Departament Tècnic del Ibavi, Carles Oliver Barceló; els arquitectes del Ibavi Alfonso Reina Ferragut i Joaquín Moyá Costa; l’arquitecta i degana del Col·legi d’Arquitectes (Coaib), Marta Vall-Llosera Ferrán; l’arquitecta de reconegut prestigi triada pel Ibavi Marta Peris Eugenio; i l’arquitecta de reconegut prestigi triada pel Coaib Margalida Simó Serra.

En total, les propostes guanyadores preveuen 74 habitatges a Palma (36 en Ca Ribes i 38 en La Femu) i 34 habitatges a Marratxí en dos solars al carrer Juli Ramis.

El jurat ha hagut de seleccionar entre 308 propostes (170 per a Ca Ribes, 62 per a la Femu i 76 per a Marratxí) i ha agraït la resposta i implicació obtingudes, així com també, atès l’elevat grau d’exigència de les bases tècniques que l’han regit, per l’esforç demostrat en donar-les compliment.

Des de la Conselleria han recordat que les bases exigien valors ambientals com l’eficiència energètica de classe A, un consum màxim d’energia primària no renovable menor de 17,20 kW/m/any, un consum màxim d’aigua de 100 litres per persona i dia, així com una reducció de residus en un 25 per cent sobre la producció teòrica.

La convocatòria exigia igualment una reducció d’emissions de CO₂ dels materials en un 25 per cent en comparació amb l’edifici equivalent convencional.

El concurs d’idees ha actuat com a ‘think tank’ per a compaginar la sostenibilitat econòmica, social i ambiental amb la velocitat d’execució i han aparegut tant solucions per a reduir els terminis de les obres construïdes amb materials de l’arquitectura tradicional.

Segons han indicat, en un dels lots l’equip ha presentat un certificat de dues empreses locals de prefabricats de formigó que es comprometen a fabricar blocs de terra comprimida, un sistema sostenible que encara no es produeix a Balears.

Com a resultat, el concurs d’idees del Ibavi ha servit per a introduir una innovació tecnològica de baix impacte ambiental en la indústria balear.

També s’ha valorat especialment la dignificació de la llar de les persones, el seu confort, les noves fórmules de convivència i els espais exteriors que la Covid-19 ha demostrat imprescindibles.