Les places de Mallorca s’omplen cada cap de setmana de balladors. Des de fora, per als qui no estan avesats a aquesta pràctica, sembla que només peguen bots, però realment aquestes passes són centenars de combinacions anomenades punts. Parlam del ball de bot, un conjunt de danses i músiques tradicionals que tenen el seu origen en els ritmes i estils que arribaren a l’illa des de la península Ibèrica al llarg del segle XVIII, i que, amb el temps, es fusionaren amb elements locals per donar lloc a una expressió cultural pròpia i arrelada en la identitat mallorquina. Avui dia, gràcies a la tasca de balladors, escoles i associacions de Marratxí, i d’arreu de de Mallorca, encara continuen ben vives.
El ball de bot al llarg del temps
També conegut com a ball de pagès pel seu fort arrelament a les zones rurals durant el segle XIX, durant molts d’anys fou una de les escasses opcions d’oci entre les comunitats rurals i part dels moments importants de centenars vides. L’arribada dels anomenats balls d’aferrat entre les classes benestants va fer que aquest arrelament del ball de bot a la ruralia fos més estret encara.
És en aquest context que es consolida també el concepte de vestit de pagès, l’estàndard de la indumentària tradicional mallorquina, que s’utilitzava per al dia a dia i també per ballar. Aquest vestuari es continua utilitzant en mostres i exhibicions, i acumula una gran càrrega simbòlica i cultural.
«Hi havia el ball casolà i el ball públic. El primer es feia després d’unes noces o d’un dia de feina al camp. El segon es feia a les places durant les festes patronals. El primer ball estava reservat per a qui havia pagat més en una subhasta. D’aquí s’inspiraren les ballades actuals», explica Bernat Cabot, fundador de l’associació Aires des Pla, la més antiga de Marratxí, constituïda l’any 1979, i que ha tengut un paper rellevant en la història del municipi. Actualment, prop d’un centenar de persones —entre balladors i músics— formen part d’aquesta agrupació.
El ball de bot va conservar la popularitat fins ben entrat el segle XX, per la presència que tenia a les zones rurals i pel suport de l’Església, que era reticent als balls d’aferrat per la proximitat entre parelles. Fou en aquells moments, per l’arribada dels ritmes americans i anglosaxons com el txa-txa-txa, en què el ball de bot deixà de formar part de la diversió dels joves, independentment de la seva condició social i del seu àmbit, inclosa la pagesia. «De forma purament testimonial, la supervivència del ball de bot quedarà en mans de les agrupacions folklòriques, associacions dedicades a rememorar el ball, la música i la indumentària del segle anterior en espectacles», segons explica Antoni Bibiloni i Riera a l’article «Els balls populars a Mallorca» a la revista Caramella.
Una tradició viva
A dia d’avui, el ball de bot és cada vegada més present a la vida dels marraxtiners. S’ha estès, per una banda, amb les mostres de ball —exhibicions amb la indumentària tradicional—, i, per l’altra, amb les ballades populars a les places, en què pot participar tothom qui vulgui vestit de carrer. «L’estigma segons el qual el folklore és caspós o avorrit està desapareixent a marxes forçades. Això és gràcies a un col·lectiu de joves espectacular, d’entre 12 i 25 anys, explica Mariona Luis, presidenta de Pinta en Ample. No només a la nostra associació —que també—, sinó també a les ballades, es pot veure una xarxa de jove feliços de ballar. Tot això està molt lligat als orígens, a la identitat i a les arrels. És gent molt compromesa amb la cultura». Aquesta associació la varen fundar l’any 2025 tres amigues: Antònia Barceló, Joana Maria Gelabert i Mariona Luis Tomàs, amb l’objectiu de fer arribar el ball de bot a tothom a través de les seves classes as Pla de na Tesa. Entre els seus projectes destaca la col·laboració amb Amiticia, per la qual persones amb diversitat funcional també aprenen a ballar. «Tothom pot ballar ball de bot. Cadascú botarà més amunt o més avall, però el més important és gaudir. Al final, només es tracta d’aixecar els braços i somriure», afegeix na Luis.
Una activitat intergeneracional que potencia la llengua
Per a Victor Penalva, professor de l’Escoleta de Ball de Bot des Pont d’Inca, «l’aprenentatge també és un procés que s’esdevé com una convivència intergeneracional. El clima que es respira dins és molt acollidor». Fundada per Francisca Ribot ara farà 20 anys, aquesta petita escola compta amb el relleu de Penalva, que reuneix una trentena de persones de diferents edats dos pics per setmana al local des Pont d’Inca.
Les ballades serveixen per reforçar la cohesió social i cultural. Més enllà de preservar la tradició, és «un pilar fonamental per potenciar l’ús oral de la llengua catalana», segons expliquen els portaveus de l’associació Es Raiguer, de Marratxí. Un grup de joves que es va formar l’octubre del 2014 i que, de llavors ençà, reinterpreta i difon arreu de Mallorca la música i el ball folklòric, amb temes propis i versions dels tradicionals. Els balls que ofereixen són característics de la zona del Raiguer, ja que conserven alguns dels boleros de les escoles dels antics mestres de Marratxí. Durant la seva trajectòria s’han encarregat de rescatar arxius de particulars amb partitures de melodies antigues i «han recopilat peces que només recordava la gent gran», segons conten alguns membres de l’agrupació.
No hi ha ball sense música
Les ballades i les mostres no serien possibles sense els músics, que posen la banda sonora a cada trobada. A Marratxí, hi ha dos grups destacats que hi participen activament i coincideixen en el fet que la música tradicional no decau amb el pas del temps.
Terra Rotja és un grup format per cinc amics de Pòrtol que comparteixen la passió per la música tradicional. Des del 2010, duen la percussió, els acompanyaments a la guitarra, la flauta tradicional i el baix arreu de l’illa. «Durant aquest any ja hem fet més de vint actuacions i hem superat amb escreix les de l’any passat. Això és senyal que hi ha cada vegada més ballades», comenta, satisfet, Jaume Coll. El seu repertori inclou temes propis que aporten un aire fresc i alegre a cada actuació.
D’altra banda, Engalba ja fa dotze anys que fan sonar la seva música. Amb una trajectòria consolidada, han estat testimonis de com, amb el pas del temps, cada vegada hi ha més joves interessats en la música tradicional. «N’hem d’estar contents», diu Pedro Font, un dels integrants, que es mostra orgullós de formar part d’aquest relleu generacional musical.
Totes les entitats, ja siguin de balladors o de sonadors, tenen un paper destacat en el teixit social i cultural del municipi. Totes les associacions i escoles participen activament en els actes oficials i les festes de Marratxí, com la Fira del Fang i les Festes de Sant Marçal, en què cada vegada hi ha més afluència d’espectadors, però també dels qui s’animen a ballar.
