1.Com ha variat la seva feina a causa del COVID-19? En què consisteix actualment?

La nostra feina consisteix bàsicament a ajudar les persones necessitades (solen ser sobretot persones majors) en la higiene personal i en tasques domèstiques. Intentam en tot moment que tenguin les necessitats bàsiques cobertes. Els feim companyia, els feim les compres… De  normal, també els acompanyam a passejar, cosa que ara, dins de l’estat d’alarma, no és possible. La veritat és que aquestes persones ho troben molt a faltar. 

Hem constatat que ha crescut el nombre de famílies que demanden ajuda. Per una banda, perquè hem d’atendre persones majors que habitualment estaven en els centres de dia, ara tancats. Hem de pensar que hi ha famílies que no se’n poden ocupar o bé perquè fan feina o bé perquè no volen contagiar els seus majors ni contagiar-se ells mateixos. A banda, també tenim més demanda de compres de productes de primera necessitat i de productes farmacèutics. 

Un dels fets positius és que entre les companyes hi ha molt bona relació, i entre tots feim molta pinya. Tenim, a més, el suport de la psicòloga de l’Ajuntament, que ens demana en tot moment si estam bé

2. Com du l’estrès que va associat a la seva feina?

És una situació dura psicològicament per a nosaltres, que tenim família i que podem tenir por de contagiar-nos i que, a més, com és normal, hem de transmetre una sensació de seguretat i de positivitat a les persones que estam ajudant aquests dies. Ja sempre, a la nostra feina, duim guants, però ara, com correspon, utilitzam també màscares, peücs, gorra i bates d’un sol ús. Com a mesura de seguretat i de prevenció, cada setmana cadascuna de nosaltres està en contacte amb els mateixos usuaris. 

3. Li ha comportat canvis en la relació familiar a ca seva?

A ca nostra, també hi ha molt d’estrès. Per una banda, jo faig feina amb persones de risc. Per altra, la meva parella treballa com a zelador en un hospital. En arribar a casa, seguim uns protocols higiènics de manera obligada: ens llevam la roba i la rentam; ens dutxam. Particularment, he de dir que no és fàcil desconnectar del teu dia a dia professional, i estàs pensant sempre en aquella padrina o aquell padrí. 

4. Com valora el comportament de la ciutadania de Marratxí?

Jo parlaré del comportament dels usuaris, que són les persones amb qui tenim tracte directe. Ens fan moltes preguntes, perquè creuen que nosaltres tenim molta més informació que ells. Tenen molta de por i incertesa perquè no saben ben bé quan acabarà tot això. Ens demanen si han de fer net les cortines, el sofà… Com he dit, moltes d’aquestes persones estan soles. Algunes perquè no tenen família i d’altres perquè, encara que en tenen, no reben visites dels seus fills o nets per culpa de la por del contagi. 

5.Quines lliçons podem extreure d’aquesta pandèmia i del confinament?

Crec que aquest episodi tan dur de les nostres vides ens han d’ajudar a acostar-nos més als altres. De fet, ja ara mateix veus com molts de veïnats s’ofereixen per anar a comprar per a les persones necessitades. D’altres, telefonen voluntàriament a les persones que viuen soles.