CENTRES DE DIA, LA NOVA FAMÍLIA DE LES PERSONES MAJORS

437

A Marratxí hi ha dos Centres de Dia. Un és Brot de Gínjol, ubicat a Ses Cases Noves i operatiu des de 2006. L’altre, a Ca Ses Monges de Pòrtol està en funcionament tot just des d’abril d’enguany. A tots dos centres, hi passen la jornada de dilluns a divendres persones majors amb un perfil força comú: pateixen un cert grau de dependència  (més elevat a Brot de Gínjol que a Ca Ses Monges), la majoria són vídues i amb necessitat d’atenció i de companyia.

En qualsevol cas, a tots dos centres, gràcies a la implicació de tot el personal que en té cura diàriament, aquestes persones recobren la il·lusió, fan noves amistats i formen una nova ‘família’.

Cada dilluns, la directora de l’àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament, Antònia Malagrava, es reuneix amb les dues treballadores socials que s’encarreguen de la gestió i la coordinació dels dos Centres de Dia del municipi: Carme Ribot, a Brot de Gínjol, i Mika Forteza, a Ca Ses Monges de Pòrtol. Hi tracten de situacions a millorar i d’optimitzar els recursos disponibles a tots dos centres.

Ribot comença explicant que “es percep que les persones usuàries del Centre de Dia, amb les activitats, jocs que organitzam i amb el fet de fer amics i amigues, guanyen en il·lusió i en motivació, la qual cosa a la seva edat és molt important. Hem de pensar, en tot cas, que són persones amb pujades i baixades en el seu estat d’ànim. Poden arribar a manifestar que se senten una càrrega per als seus, i aquest fet els fa sentir malament i els deprimeix”.

En aquest mateix sentit, Forteza destaca que “el tractament individualitzat als usuaris és una premissa bàsica en el funcionament del centre, preservant sempre la llibertat que cada persona ha de tenir per decidir si vol fer o no qualsevol de les activitats que els preparam. L’objectiu és que aconseguir persones dinàmiques, que no estiguin tot el dia assegudes en el sofà o la butaca sense fer res. D’altra banda, tenim molt clar que no s’ha d’infantilitzar els usuaris; són persones majors i les activitats han d’estar adaptades a les seves necessitats”.

Ribot comenta, en aquest sentit, que les persones usuàries del Centre adquireixen “rutina i dignitat”. “Feim (o ho intentam) que se sentin acompanyades. Totes les activitats que duim a terme són terapèutiques, per tal que la persona pugui fer les activitats bàsiques de la vida diària”.

“En el Centre de Dia -continua Forteza- es respira un bon ambient, tot transcorre amb calma, amb tranquil·litat i sense renou. Intentam que cada usuari estigui ben atès en tot moment. Aquí gairebé mai no hem patit conflictes de convivència. En general, podem dir que als usuaris del Centre de Dia els canvia la vida. Persones que no menjaven, ara mengen; aquelles que no reien, ara riure… En general, els canvia la vida en positiu. I això, evidentment, és bo per a ells i també per les famílies. Una cosa està demostrada: una persona major sola tot el dia a ca seva es va deteriorant amb el dia a dia”.

La implicació a la feina i la inversió dels 1.440 minuts diaris

Respecte a la implicació en la feina, Ribot afirma que “per treballar en qualsevol àmbit social, cal una certa empatia i sensibilitat. Jo personalment gaudesc molt de la meva feina”. Reivindicativa, diu: “Crec que hem de reivindicar el paper dels nostres majors a la societat, i crec que en aquest sentit fa falta una llei que els empari i els protegeixi com mereixen. No hem d’oblidar que hi ha persones majors objecte d’abús econòmic i físic, casos que queden ocults i que no transcendeixen”.

Paral·lelament, Ribot també lloa la feina de les auxiliars i de tot el personal del Centre de Dia. “És una feina que s’ha de posar en valor. Tothom que fa feina aquí treballa amb la idea i la premissa de donar dignitat a la vida dels nostres majors”.

Forteza afegeix que  “aquí es fa feina de manera tranquil·la i molt a gust. La feina prèvia de selecció de les persones usuàries del Centre de Dia va ser important. D’altra banda, a dia d’avui, el fet de tenir usuaris fixos ens facilita molt la nostra labor. Feim feina amb ells i també amb les famílies. Per exemple, coordinat amb el Centre de Salut de Pòrtol, els dilluns tenim un taller adreçat als cuidadors, que és una figura que també hem de tenir en compte. A les famílies, els ajudam a resoldre dubtes que se’ls puguin plantejar quan a l’hora que l’Administració reconegui un cert grau de dependència o un altre”. A més de reafirmar aquest punt (també a Brot de Gínjol hi ha un taller adreçat a les persones cuidadores), Ribot acaba concloent que “a ningú no li agrada envellir, perquè això implica deteriorament, a un o altre nivell, però és llei de vida”. I en aquest sentit, recorda un conte interactiu que va explicar a les usuàries de Brot de Gínjol.  ‘En què gastaríeu els doblers si cada dia us tocassin 1.440 euros? Idò, heu de pensar en què gasteu els 1.440 minuts que té cada dia”.

Les persones usuàries són la raó de ser dels Centres de Dia. Margarita Viver i Elecinia López ho són de Brot de Gínjol, mentre que Antònia Puigserver ho és de Ca Ses Monges de Pòrtol. El testimoni de totes tres no deixa lloc a dubtes respecte al canvis que han experimentat a les respectives vides d’ençà que hi són.

Margarita Viver té 84 anys, és vídua i veïnada de Pla de na Tesa, expressa amb rotunditat: “Aquí es pot dir que he tornat a néixer. Els mateixos veïnats m’ho diuen: ‘Margarita, no pareixes la mateixa’. Vaig entrar al Centre de Dia després que d’enviudar, fa cinc anys. Les al·lotes que m’atenen són divines. A mi i a tothom ens donen un tracte i una companyia impressionants, i no exager gens”.

Al seu costat, Elicinia López, amb 76 anys, vídua i també veïnada de Pla de na Tesa, recorda que “vaig entrar al Centre de Dia fa vuit mesos, just després d’enviudar. El meu fill no volia que passàs gaires estones sola. La veritat és que m’agrada molt estar a ca nostra, però aquí m’agrada també tot el que hi feim, sobretot pintar i escriure”.

Antònia Puigserver té 87 anys, és vídua i veïnada de Pòrtol. veïnada de Pòrtol. El primer que fa en arribar és demanar a tothom com està. ‘Heu dormit bé?’, pregunta de manera recurrent i individualment.

El seu vincle amb el Centre de Dia és el següent: “Vaig enviudar fa tres anys, i des de llavors, a ca nostra, només estava asseguda a la butaca sense fer gaire res. Les meves nebodes varen considerar que no podia estar jo tantes hores sola a casa i varen fer possible que pogués venir en el Centre de Dia, que queda molt a prop de ca nostra. La veritat és que estic molt contenta de venir-hi cada dia. Abans gairebé no me podia ‘remenar’; en canvi, des que faig exercís a diari amb en Lluís (el fisioterapeuta) he notat molt de canvi, fins i tot me puc banyar tota sola, cosa que anteriorment tampoc no podia fer. Sens dubte, la salut l’he cobrada aquí”.

Estimada per tothom, les persones usuàries del Centre de Ca Ses Monges i el personal la coneixen com ‘la tia Antònia’. “Aquí tenim un servei dels que no n’hi ha. Totes les persones que fan feina amb nosaltres no es mereixen un deu, sinó un onze. Aquí tot és molt alegre, i ens tracten com si fóssim de la família. El menjar? El dia que m’agrada el que hi ha, menj més; i el dia que no m’agrada tant, idò no menj tant”.

Seguint les indicacions de les respectives treballadores socials (Carme Ribot i Mika Forteza), tot el personal que fa feina en els Centres de Dia de Marratxí es desviuen per tal que les persones usuàries estiguin el millor ateses possibles, atenent a les distintes necessitats de cadascuna segons el perfil individual.

Natàlia Ballester té 29 anys i és treballadora familiar de Brot de Gínjol. Explica que“fa cinc anys que estic fent feina en el Centre de Dia Brot de Gínjol, i ja en fa dos que hi tenc plaça. La nostra és una feina que t’ha d’agradar. Les usuàries ens ensenyen moltes coses a diari, te conten les seves vivències. Aquí tots formam una família, ens tenim molta d’estima. Per mi, és molt gratificant perquè són persones molt agraïdes, i cadascú t’ho demostra a la seva manera. Fins i tot me demanen per les meves nines”.

“És una feina molt vocacional. Si no t’agrada, pot fer-se molt dura. Crec, d’altra banda, que has de saber desconnectar, cosa que no és fàcil, perquè també passes moments delicats quan algú no està bé. El cert és, en tot cas, que quan acaba la jornada arribes a ca teva cansada: hem de pensar que la nostra feina també és molt física”.

Qui sap molt del físic i de les articulacions de les persones és Lluís García Rullán, fisioterapeuta, de xxx anys, del Centre de Dia de Ca Ses Monges. Moltes vegades parlant amb col·legues els explic que estic content d’haver escollit la branca de geriatria dins de la meva professió, perquè te motiva a fer feina cada dia el fet de veure com les persones del Centre aprofiten dia a dia, dins de les seves possibilitats, els exercicis que feim. Som conscient de la realitat dels usuaris, i sé que moltes de vegades no és possible recuperar allò que s’ha perdut, però sí sovint es cada usuari podrà mantenir les habilitats i recursos individuals de cadascú”.